Al contingut

Alguns elements, que no són afixos pròpiament dits, es fan servir d'una manera especial en la construcció de paraules, segons unes regles especials. Quasi sempre es tracta bàsicament d'una composició segons els habituals principis de combinacions i contraccions, però amb una especialitat afegida. Aquests elements els podem anomenar afixoides. Altres elements apariexen tan sovint en paraules compostes que també semblen sufixos, tot i que de fet, segueixen les regles habituals de construcció de mots. També aquests elements els podem anomenar afixoides.

Lexemes afixoides i compostos

Vegeu uns quants exemples d'arrels ordinàries que sovint s'usen com un afix.

FIN

Hom sovint fa servir FIN a tall de prefix per tal d'indicar que l'acció és duta a terme fins al final, en lloc del prefixoide el: finkanti, finfari, finmanĝi.

HAV, PLEN, RIĈ

Les arrels HAV, PLEN i RIĈ es poden utilitzar a tall de sufixos per a precisar el significat de l'adjectiu: barbabarbhava, truatruhava, mankamankohava, amaamoplena, bruabruoplena, floraflorplena, fumafumoplena, oraororiĉa, herbaherbriĉa, sentasentriĉa.

KELK

KELK com a prefix indica una multiplicació per un nombre indefinit però no gaire gran (més d'un): kelkdek = "algunes desenes", kelkcent = "alguns centenars", kelkmil = "alguns milers". Pareu atenció a l'accent: kElkcent, kElkmil. KELK no és una paraula sinó una arrel, per tant, no es pot utilitzar separadament. No escriviu kelk dek, kelk mil, sinó kelkdek, kelkmil. En lloc d'això també podríem dir i escriure: kelkaj dekoj, kelkaj miloj etc.

KELK com a sufix indica que s'afegeix un nombre indefinit (més d'un): dekkelke = "deu i escaig", tridekkelk-jara = "que té uns trenta anys i escaig".

Alguna vegada podem trobar KELK fent de prefix amb el significat "aproximadament": kelkmil = "aproximadament uns mil". Aquest ús contravé l'usat anteriorment seguint el criteri de Zamenhof i és, per tant, desaconsellable.

KELK també es utilitzat com a prefix en el cas dels mots correlatius amb el començament I per emfasitzar la indefinició: kelkiuj = "alguns, alguns d'ells", kelkiom = "alguna quantitat, una certa quantitat". Alguna vegada s'ha utilitzat la forma kelkiu] (sense J) però és evidentment contradictòria en sí mateixa. Iu indica precisament un individu, mentres que KELK indica més d'un.

mots amb ON

Els mots compostos amb el sufix ON sovint són emprats com a prefixos: duonhoro = "duona horo, duono de horo" (mitja hora, la meitat d'una hora), kvaronlitro = "kvarona litro, kvarono de litro" (un quart de litre), milonmilimetro = "milona milimetro, milono de milimetro" (una milionèsima de mil·límetre), trionparto = "triona parto" (una tercera part). És possible crear combinacions ordinàries en el seu lloc, per exemple: horkvarono (= "kvarono de horo"). Pasis certe horkvarono, antaŭ ol la floreto povis denove rekonsciiĝi. Tanmateix, formes com horkvarono són molt poc freqüents.

DUON com a prefix té a vegades el significat especial de: "aproximadament, a mitges, no completament, quasi, gairebé" : duonnuda = "seminu", duonkuirita = "a mig cuinar".

Amb els mots de parentiu, DUON té dos significats especials. Aquest indica el parentiu a través d'un sol dels pares, i també un parentiu creat a través d'un nou matrimoni: duonfrato = 1. germanastre, germà amb el qui es té només un dels pares en comú, 2. fills de madrastra o padrastre; duonfilo = fill de l'altre cònjuge (del marit o de la muller); duonpatro = padrastre, nou marit de la mare; duonpatrino = madrastra, nova muller del pare.

VIC

VIC es fa servir com a prefix per mostrar que un assumpte o una persona que substitueix o que pot substituir alguna cosa o a algú: vicprezidanto = "vicepresident", vicdirektoro = "sotsdirector", vicrado = "roda de recanvi".

Es pot utilitzar l'arrel VIC com a prefix també quan tractem relacions de parentiu creades per segons casaments: vicpatro, vicfilo, vicfrato. En el cas dels mots amb DUON, que també poden tenir sentit de parentiu, és preferible utilitzar VIC si parlem de delació de parentiu per segon grau de casaament i DUON quan parlem relació de paerentiu a mitges.

VIR

VIR es fa servir com a prefix per indicar el sexe masculí. Compareu amb el sufix IN. Així doncs hom pot fer servir VIR només en allò susceptible de tenir sexe i només en mots que no són intrínsecament masculins.

VIR es fa servir com a prefix preferentment en noms d'animals:virĉevalo, virkato, virbovo, virhundido, virbesto.

També en mots referits a persones es pot usar VIR com a prefix:virhomo, virprezidanto, virsekretario. Però en expressions que es refereixen a persones hom prefereix usar VIR com adjectiu: vira homo, vira prezidanto, vira sekretario.

Sovint hom omet VIR, tot i tractar-se d'un nom de bèstia o de persona.

Fixeu-vos que, el substantiu viro sempre significa "home adult", mentre que el prefix VIR només indica el sexe masculí (no que sigui humà ni adult). El mot virapot indicar només el sexe masculí,o també la humanitat i la maduresa segons el context. Hom també pot indicar el sexe per mitjà dels adjectius MASKLA (masculí) i FEMALA (femení).

Preposicions afixables

Les paraules amb preposició prefixable sovint són contraccions de paraules sintagmàtiques. La preposició s'usa com a prefix d'aquesta paraula, a la que es refereix en la frase completa:

  • sen finosenfina = que no té fi, infinit, il·limitat
  • pri amopriama = que tracta sobre l'amor
  • inter naciojinternacia = internacional
  • ĝis la finoĝisfine = fins al final
  • tra noktotranokti = passar la nit, pernoctar
  • per laboroperlabori = obtenir mitjançant el treball
  • en teronenterigi= soterrar
  • en amonenamiĝi (al iu) = enamorar-se (d'algú). L'amor es dirigeig a la persona estimada. Por això és preferible dir mi enamiĝis al vi, i no mi enamiĝis en vi(n). L'ús de en com a prefix no es refereix a la persona estimada. Hom també pot fer servir enamiĝi je iu.
  • ekster la landoeksterlando = el món sencer llevat del propi país
  • ekster la landoeksterlandano = ciutadà d'un altre país

Una preposició utilitzable com a prefix també pot esdevenir un prefix aclaridor en un combinació. En aquesta paraula la preposició no és un indicador referit a l'element que la segueix sinó que es refereix a una altra cosa:

  • parolialparoli= dirigir-se a algú parlant
  • pagiantaŭpagi = pagar abans del moment habitual o exigit, pagar per endavant
  • radikiĝienradikiĝi = arrelar-se, fixar-se a alguna cosa per mitjà de les seves arrels
  • rompiinterrompi = trencar entre dos punts, interrompre
  • rimedokontraŭrimedo = contra-mesura, recurs contra alguna cosa
  • sidikunsidi = asseure's juntament amb altres, reunir-se
  • aĉetisubaĉeti = subornar, corrompre amb diners d'amagat o de forma similar (sentit figurat)
  • juposubjupo = enagos, faldilla que es porta dessota d'una altra faldilla
  • signosupersigno = senyal addicional sobre una lletra

Quan s'utilitza aquest tipus de paraules en una frase, la preposició utilitzada com a prefix es repeteix sovint davant de la paraula amb què es relaciona: Li eliris el la dormoĉambro kaj eniris en la manĝoĉambron. Però sovint no es repeteix la preposició davant la paraula relacionada, sinó que s'utilitza una altra preposició: Ĝi parolas nur pri tiaj instruoj, kiuj ne kontraŭparolas al la scienco. Al en lloc de la repetició de kontraŭ. Això a què fa referència la preposició utilitzada com a prefix, moltes vegades pot aparèixer com a complement directe d'aquest verb: La belan Saran li jam kelkfoje ĉirkaŭiris. = Ĉirkaŭ la bela Sara li jam kelkfoje (ĉirkaŭ)iris. Però molt sovint el complement directe d'aquest verb és una cosa totalment diferent sense relació directa amb la preposició utilitzada com a prefix: Alportu al mi metron da nigra drapo.

El

El pot ser una preposició normal amb valor de prefix en mots compostos i contraccions, per exemple: eliri (mot compost) = "iri el io" ("anar des de dins d'alguna cosa" = sortir), elbati (mot compost) = "bati ion el io" ("colpejar alguna cosa dins d'alguna cosa"), el (la) litoellitiĝi (contracció) = "leviĝi el (la) lito" (aixecar-se del llit, llevar-se).

El prefix el es fa servir, per a la composició de mots, amb el sentit específic de "completament, fins al final, fins a enllestir, fins a obtenir un resultat, fins a esguerrar-ho, fins a desaparèixer":

  • trinkieltrinki = beure-s'ho tot d'alguna cosa
  • lerniellerni = aprendre totalment
  • uzieluzi = usar fins a malmetre

Alguns d'aquests mots amb el reben un significat especial (figurat):

  • tenielteni = resistir, no cedir, tolerar pacientment, aguantar
  • pensielpensi = crear amb el pensament, inventar

Si hi ha risc de confusió entre el significat propi de el i el significat especial de "fins al final", es pot utilitzar una altra cosa com a prefix per expressar el significat "fins al final". A aquest efecte s'utilitza, per exemple tra, for, SAT i FIN. No obstant cal parar atenció a que l'arrel o mot utilitzat s'adigui amb el que es pretén, per exemple: trabori, trakuri, forkaŝi, satmanĝi, finkanti, finfari, finmanĝietc. També es pot mostrar aquest significat mitjançant varies paraules. Sovint és la millor opció: legi ĝisfine, kuri tra la tuta urbo, manĝi ĝis sateco, kanti ĝis la fino, kanti la tutan kantonetc.

Pri

En paraules sintagmàtiques (amb la teminació A o E), el prefix pri s'utilitza de manera ordinària, per exemple: pri amopriama = "que tracta sobre l'amor", pri nutroprinutra = "que tracta sobre l'alimentació".

En les combinacions, el prefix pri crea verbs transitius. O converteix en intransitiu un verb transitiu, o converteix un verb ja transitiu en un altre verb transitiu. Normalment aquest verb amb pri té com complement directe un complement amb la preposició pri.

  • Li pensis pri la afero.Li pripensis la aferon. - Ell va pensar sobre l'assumpte. → Ell va considerar l'assumpte, va reflexionar sobre l'assumpte.

    Pensi és un verb transitiu, el complement del qual és el pensament mateix. Pripensi és un verb transitiu, el complement directe del qual és l'oblecte de pensament.

En alguns casos aquest verb amb pri té un complement directe que originàriament no era un complement amb pri, sinó, per exemple, un complement amb de o un complement amb al. En aquests verbs pri perd el seu significat propi i és utilitzat només per canviar les funcions sintàctiques. Pri s'usa així principalment en alguns verbs tradicionals:

  • rabiprirabi
    • Ili rabis monon de la homoj. - Van robar diners de la gent.
    • Ili prirabis la homojn (je/por mono). - La gent va ser robada (pel que fa als diners).
  • semiprisemi
    • Mi semis tritikon sur la kampon. - Vaig sembrar blat al camp.
    • Mi prisemis la kampon (per tritiko). - Vaig sembrar el camp (amb blat).
  • serĉipriserĉi
    • Ili serĉis armilojn ĉe li. - Van buscar-li armes (si duia alguna arma).
    • Ili priserĉis lin (por armiloj). - El van registrar (en busca d'armes).
  • lumiprilumi = "llançar la seva (pròpia) llum cap a algun lloc"
    • La luno lumis en la ĉambron. - La lluna radiava llum a dins de l'habitació.
    • La luno prilumis la ĉambron. - La lluna il·luminava l'habitació.

    Només allò que és ell mateix lluminós, pot il·luminar.
    Lumigi = "fer que alguna cosa faci llum, proveir de llum". És a dir: encendre (un llum, un llumí); il·luminar; enllumenar (posar llums).

Com a prefix pri en alguns casos només serveix per donar un nou significat al verb, el qual té alguna relació amb el significat original:

  • juĝiprijuĝi = expressar aprovació o desaprovació sobre alguna cosa (jutjar).
  • ĵuripriĵuri = jurar (prestar jurament).

Quan s'usa així, pri s'assembla al sufix UM

Altres partícules utilitzades com a afix

A part de preposicions hi ha moltes altres paraules que s'usen en forma d'afix de diferents maneres. Aquí apareixeran només alguns exemples rellevants d'aquest ús.

Ĉi

La paraula ĉi que expressa proximitat és utilitzada molt freqüentment com a prefix en mots amb la terminació en A o en E. Normalment, per a major claredat, s'utilitza un guió després de ĉi:

  • en tiu ĉi jaroĉi-jare - en aquest any / enguany → aquest any
  • post tio ĉiĉi-poste - després d'això

Fixa't que ĉi es una paraula en si mateixa a tiu ĉi, ĉi tiu, tie ĉi, ĉi tie etc. No utilitzis guió en aquests casos.

Fi

La interjecció fi sovint és utilitzada com a prefix amb el significat de "menyspreable, abominable". Fi com a prefix mostra una indignació subjectiva o condemna moral contra el que es presenta després:

  • homofihomo = persona menyspreable, immoral, detestable.
  • ŝercofiŝerco = broma de mal gust, desvergonyida, indecent
  • insektofiinsekto = insecte indesitjable, paràsit
  • famafifama = infame, famós per coses menyspreables o vergonyants

Ficom a prefix i el sufix AĈ son similars. Fi és més subjectiu. Expressa indignació o disgust. AĈ es més objectiu. Mostra inadequació i mala qualitat.

For

La partícula for, que indica lloc i moviment, s'usa sovint en forma de prefix en paraules que expressen acció: foriri, foriro, forkuri, forkurado, forfali, forĵeti, forŝiri, forpermesi, fortimigi, forargumenti, forbuĉi, fordormi, foresti, foresto. Totes aquestes paraules són combinacions normals. Sovint també podem utilitzar de en aquestes paraules: forŝirideŝiri, forprenidepreni, fortranĉidetranĉi. Però for dona un significat més fort.

Mem

mem com a prefix té dos significats diferents: 1. "sense l'ajut d'algú altre": memvole, memlerninto, memdisciplino, memstara, memkompreneble. 2. "cap a si mateix, sobre si mateix, a si mateix": memestimo, memamo, memdefendo, memmortigo, memportreto, memofero. Si el significat és "a si mateix", també es pot utilitzar sin com a prefix.

Ne

ne com a prefix mostra absència, la manca d'alguna cosa (per exemple, d'una característica): neĝentila (descortès), nelonge (breument), nefermita (no tancat, per tancar), nematura (immadur), nelerta (maldestre), nekomprenebla (incomprensible), nelegeble (il·legible), nekredebla (increïble), nejudo (no jueu)= "persona no jueva", ne-Kopenhagano (no copenhaguenès)= "persona que no resideix a Copenhaguen".

Sin

El pronom si amb la terminació -N sovint és usat com a prefix en comptes de mem amb significat de "a si mateix": sinfido, sindefendo, singarda, sindona.

Sin com a mot independent és pot fer servir només amb la tercera persona. Però com a prefix, sin es fa servir també amb la primera i la segona persona: Kontraŭ s-ro K. mi estos singarda. = Mi gardos min kontraŭ s-ro K.

Les paraules amb Sin són expressions que provenen d'una frase curta en infinitiu: sin defendi → [defensar-se]-(acció)-O → sindefendo = "l'acció de defensar-se a si mateix" (la defensa).

Aquest tipus de paraula amb sin- pot tenir tota mena de terminacions excepte la verbal: sinfido, sinfida, sinfide. Si es vol fer servir la terminació verbal, cal retornar a la frase curta original, on sin és una paraula separada. Si sin no es refereix a la tercera persona, llavors cal canviar a min, nin o vin, segons el sentit:

  • ŝia sindefendoŜi defendas sin. - ŝia sindefendo (=la seva defensa, la defensa d'ella mateixa) → Ŝi defendas sin (=Ella es defensa).
  • ilia sindefendoIli defendas sin. - ilia sindefendo (=la seva defensa, la defensa d'ells/es mateixos/es) → Ili defendas sin (=Ells/es es defensen).
  • mia sindefendoMi defendas min. - mia sindefendo (=la meva defensa, la defensa de mi mateix) → Mi defendas min (=Jo em defenso).
  • nia sindefendoNi defendas nin. - nia sindefendo (la nostra defensa, la defensa de nosaltres mateixos) → Ni defendas nin (=Nosaltres ens defensem).
  • via sindefendoVi defendas vin. - via sindefendo (=La teva/la vostra defensa, la defensa de tu o de vosaltres mateixos) → Vi defendas vin (=Tu et defenses o vosaltres us defenseu).

En aquest tipus de paraules es conserva la terminació -N sin. Tanmateix, normalment les terminacions en -N (a l'igual que les terminacions en -J) s'exclouen del mig dels mots compostos.

Tornar a dalt