Al contingut

La desinència N rep el nom de terminació d'acusatiu o simplement acusatiu. Es pot afegir com a terminació a diferents tipus de mots:

La terminació N se situa, quan es dóna el cas, sempre a continuació de la terminació J: domojn, hundojn, virinojn, ruĝajn, grandajn, virinajn, kiujn, kiajn.

Si el substantiu duu la terminació N, llavors també els adjectius i els mots de la taula acabats en U i A, els quals són epítets d'aquest substantiu, porten la terminació N:

  • grandan domon
  • domon ruĝan
  • tiun domon
  • tiajn domojn
  • tiun domon grandan
  • tian malgrandan domon antikvan
  • la malgrandajn domojn
  • domojn sen ĉiu ajn dubo tre antikvajn

El predicatiu del complement directe tanmateix, no porta la terminació N:

La terminació N pot indicar:

Complement directe

El complement directe és allò que rep directament l'acció. El complement directe s'indica amb la terminació d'acusatiu -N. Això permet diversos ordres dels mots en l'oració.

Cada una de les següents oracions expressa essencialment el mateix significat: kato mordas hundon; kato hundon mordas; mordas kato hundon; mordas hundon kato; hundon kato mordas; hundon mordas kato (en tots els casos és el gat qui realitza la mossegada i el gos qui la rep). A causa de la terminació -N, cada una de les sis variants amb el mateix significat s'entén clarament. L'ordre de les paraules depèn només de l'estil i del gust.

Mi amas vin; mi vin amas; vin mi amas; vin amas mi; amas mi vin; amas vin mi. Totes aquestes sis variants tenen el mateix significat bàsic: L'acció amas (=estimo)la fa "mi" (=jo), i l'amor va cap a "vi" (=tu/vosaltres).

Una oració amb complement directe es pot transformar en una oració passiva. Aleshores el complement directe esdevé subjecte.

Esti i altres verbs similars no conformen accions dirigides cap a alguna cosa. La part de la frase relacionada amb esti no és complement directe sinó predicatiu, que mai porta la terminació -N: Tio estas tri seĝoj. (Això són tres cadires) Mi estas kuracisto. (Sóc metge) Ŝi fariĝis doktoro (Ella va fer-se doctora). Mia patro nomiĝas Karlo. (El meu pare es diu Karlo)

El subjecte del verb també pot situar-se després del predicat. Amb alguns verbs aquest ordre s'utilitza molt sovint. No utilitzeu la terminació -N amb aquests subjectes:

  • Hieraŭ okazis grava afero. - Ahir va passar una cosa important.

    El subjecte de l'acció okazis és grava afero. No digueu: Hieraŭ okazis gravan aferon.Si escoltem aquesta frase, ens haurem de preguntar, "què va passar una cosa important. Però "va passar" no és una acció que vagi de l'autor cap a alguna cosa, no hi ha una cosa que rebi la acció. El verb "passar" té un únic protagonista: allò que passa. Aquest protagonista sempre figura com a subjecte i, per tant, no ha de portar la terminació -N.

  • Restis nur unu persono. - Va quedar només una persona.

    La persona és la que ha fet l'acció "resti" (romandre). No digueu: Restis nur unu personon.

  • Aperis nova eldono de la libro. - Va aparèixer una nova edició del llibre.

    No digueu: Aperis novan eldonon de la libro.

  • Mankas al ni mono. - Ens falten diners.

    No digueu: Mankas al ni monon.

Mesura

Els adjectius i els complements de mesura i sovint porten terminació -N.

Mesura del temps

La terminació -N en una expressió temporal pot indicar mesura de durada temporal o freqüència. Les expressions d'aquest tipus responen a les preguntes: ¿(durant) quant de temps?, ¿amb quina freqüència? i altres.

En la majoria dels casos, el sintagma amb terminació -N de mesura temporal, és un complement del verb:

  • Mi veturis du tagojn kaj unu nokton. = ...dum du tagoj kaj unu nokto. - Vaig viatjar dos dies i una nit. = ...durant dos dies i una nit.
  • Li estas morte malsana, li ne vivos pli, ol unu tagon. - Està mortalment malalt, no viurà més d'un dia.
  • La festo daŭris ok tagojn. - La festa va durar vuit dies.
  • Ŝi aĝis tridek jarojn. - Ella tenia (una edat de) trenta anys.
  • La horloĝo malfruas kvin minutojn. - El rellotge va cinc minuts endarrerit.

El sintagma amb terminació -N de mesura temporal també pot ser el complement d'un adjectiu o d'un adverbi:

  • Li estis dudek du jarojn aĝa. = ...je dudek du jaroj aĝa. - Ell tenia vint-i-dos anys. = ...als vint-i-dos anys d'edat.
  • La parolado estis du horojn longa. - La xerrada va durar dues hores.
  • Tiu ĉi vojo estas milojn da kilometroj longa. - Aquest camí té una llargada de milers de quilòmetres.
  • Unu momenton poste ŝi malaperis malantaŭ ili. - Un moment després, ella va desaparèixer del seu davant.

    Unu momenton indica el lapse de temps que transcorre després d'una cosa.

  • Ŝi estas du jarojn kaj tri monatojn pli aĝa ol mi. - Ella és dos anys i tres mesos més gran que jo.

El sintagma amb terminació -N de mesura temporal també pot col·laborar amb un complement que expressi el temps després o abans per indicar temps conjuntament: Du tagojn post tio ŝi forveturis Norvegujon. Pasis du tagoj post "tio".

Diverses mesures

Altres mesures funcionen exactament igual que les mesures de temps. Pot tractar-se de distància en l'espai, altura, amplada, allargada, profunditat, pes, cost, etc. responen a les preguntes quant?, quina quantitat?, com de lluny?, quant de temps?, com és d'alt?, com de profund?, quant pesa? etc.:

  • Ĝi kostas dek mil vonojn. - Costa deu mil wons.

    (Won és la moneda de Corea.)

  • Vi devas kuri pli ol dek kilometrojn. - Has de córrer més de deu quilòmetres.
  • La vojo larĝis dudek metrojn aŭ iom pli. - El camí feia vint quilòmetres o una mica més.
  • La monto Everesto estas ok mil okcent kvardek ok metrojn alta. - L'Everest fa vuit mil vuit-cents quaranta metres d'alçada.
  • Ili staris nur kelkajn metrojn for de mi. - Ells estaven a només alguns metres de mi.
  • La domo estis ducent metrojn distanca. - La casa es trobava a dos-cents metres de distància.

Mesura sense marca de funció

Una mesura també pot aparèixer en un sintagma sense preposició:Dek jaroj estas tre longa tempo. (Deu anys és molt de temps) Aquí, dek jaroj és subjecte. Pasis du tagoj. (Van passar dos dies) du tagoj té la funció de subjecte.

Un punt en el temps

Un sintagma amb terminació -N pot ser un complement que indiqui un punt en el temps. Aquest tipus de complement amb terminació -N respon a les preguntes: ¿quan?, ¿en quina data?, ¿quin dia?, ¿quin any?, ¿en quina ocasió?, i semblants. Es pot dir, que aquesta terminació -N substitueix la preposició de temos, generalment en:

  • Unu tagon estis forta pluvo. = En unu tago... - Un dia plovia molt...
  • Ĉiun monaton li flugas al Pekino. - Cada mes viatja amb avió a Pequín.
  • Georgo Vaŝington estis naskita la dudek duan de Februaro de la jaro mil sepcent tridek dua. = ...en la dudek dua tago de Februaro... - George Washington va néixer el 22 de febrer de 1732. = ...en el vint-i-dosè (dia) de febrer de l'any mil set-cents trenta-dos.

La marca d'acusatiu en els noms del dies de la setmana assenyala que es tracta d'un dia precís i conegut: dimanĉon = "en un cert i conegut diumenge", fins i tot si no s'utilitza la. La forma adverbial d'aquests noms de dies indica normalment que es refereix a aquests dies de la setmana en general: dimanĉe = "els diumenges, cada diumenge": Mi alvenos en Lyon lundon la 30-an de Aŭgusto (=Vinc a Lió el dilluns 30 d'agost).

En l'expressió de l'hora cal fer servir la preposició je, sobretot si la paraula horo és omesa, a fi de no confondre hora amb data:

  • Tio okazis la dekan. = Això va passar el dia deu (el desè dia del mes).
  • Tio okazis je la deka. = Això va passar a les deu del matí.

Un punt en el temps sense preposició

Un punt en el temps pot apareixer també en un lloc de la frase que no tingui indicador gramatical: Hodiaŭ estassabato, kaj morgaŭ estos dimanĉo.Sabatokajdimanĉofan de subjecte.

Direcció

Els adjectes en N i els suplements en N poden indicar direcció. En aquest cas responen a les preguntes cap a on?, en quina direcció? etc.

Terminació -N sola

  • Morgaŭ mi veturos Kinŝason. = ...al Kinŝaso. - Demà viatjaré a Kinshasa.=...a Kinshasa
  • La vagonaro veturas de Tabrizo Teheranon. - El tren va de Tabriz a Teheran.

La mera terminació -N, en sentit de direcció, s'usa només quan es tracta d'un moviment cap a l'interior d'alguna cosa. No es pot dir iri muron,iri kuraciston, sinó iri al muro, al kuracisto. En la pràctica s'usa la N de direcció gairebé només quan es tracta de noms de lloc (principalment noms de ciutat).

N amb en, sur i sub

La terminació -N de direcció apereix sobre tot amb en, sur i sub, les tres més importants preposicions de lloc. Quan en, sur i sub indiquen només posició, s'usen sense la terminació -N. Però si es vol fer saber que una cosa es mou en aquella direcció, llavors s'ha de completar amb l'indicador que mostra la direcció. En teoria es pot usar al (al en, al sur, al sub, però en la pràctica s'usa sempre la terminació -N:

  • sur la tablo - (en posició) sobre de la taula = col·locat sobre la taulasur la tablon - (cap a) sobre la taula = quiet sobre la taula, cap a sobre la taula
  • sub la granda lito - sota el llit gran = en un lloc sota el llit gransub la grandan liton - cap a sota el llit gran = cap a un lloc sota el llit gran, cap a sota el llit gran
  • La hundo kuras en nia domo. - El gos corre dins la nostra casa.

    El gos és dins la casa i hi corre.

  • La hundo kuras en nian domon. - El gos corre cap a dins de la nostra casa.

    El gos era a fora de la casa però ara corre cap a l'interior de la casa.

  • Mi metis ĝin sur vian tablon. - Ho he posat sobre la teva taula.

    Era a un altre lloc i ho he mogut cap a la superfície de la taula.

En les preposicions de lloc que no són en, sur ni sub generalment no es fa servir la terminació -N de direcció, sinó que el context mostra que es tracta de direcció. Però amb les altres preposicions de lloc també es pot fer servir la terminació -N de direcció, si això contribueix a una comunicació clara:

  • La hirundo flugis trans la riveron, ĉar trans la rivero sin trovis aliaj hirundoj. - L'oreneta va volar cap a l'altra banda del riu, perquè a l'altra banda del riu hi havia altres orenetes.
  • La sago iris tra lian koron.La sago plene penetris lian koron. - La fletxa li va travessar el cor. ≈ La fletxa li va penetrar completament el cor.

    Si es fa servir la terminació -N de direcció després de la preposició tra, aleshores s'emfasitza que el moviment travessa completament el lloc i fins i tot passa de llarg.

  • La vojo kondukis preter preĝejon. - El camí conduïa més enllà de l'església.

    Si hom fa servir la terminació de direcció -N amb la preposició preter, s'està accentuant, que el moviment va més enllà del lloc indicat per la preposició.

  • Siajn brakojn ŝi metis ĉirkaŭ mian kolon. - Ella va posar els seus braços al voltant del meu coll.

    En algunes ocasions s'utilitza la preposició ĉirkaŭ + terminació de direcció -N també per indicar que hi ha un moviment cap al lloc al qual s'arriba per un moviment circular al voltant d'un altre lloc: Li kuris ĉirkaŭ la angulon de la domo.

  • Li kuris kontraŭ la muron kaj vundis sin. - (Ell) Va córrer contra la paret i es va ferir.

    Per indicar que un moviment contrari assoleix els seu objectiu i s'hi entra en contacte, es pot utilitzar kontraŭmés la terminació -N.

  • Gardu vin, ke vi ne venu plu antaŭ mian vizaĝon. = ...al loko antaŭ mia vizaĝo. ...al antaŭ mia vizaĝo. - Compte, que no vull veure més la teva cara (literalment: Cuida't de no tornar a venir davant la meva cara. = ...no et vull a prop meu (literalment: ...enlloc a prop de la meva cara). ...no et vull veure (literalment: ...davant la meva cara).
  • Mi estis en la urbo kaj iris poste ekster ĝin. = ...al ekster ĝi. - Vaig ser a la ciutat i després vaig marxar fora d'ella. = ...al seus afores.
  • Li iris inter la patron kaj la patrinon. - Ell va ficar-se entre el pare i la mare.

    La meta del moviment era un lloc entre el pare i la mare

  • Morgaŭ mi venos ĉe vin. - Demà vindré a casa teva

    Tradicionalment hom prefereix:Morgaŭ mi venos al vi.

En algunes ocasions, s'acostuma a ometre la terminació de direcció -N perquè la veritable meta s'infereix però no és explícita. Si fos explícita, s'hi afegiria la terminació -N:

  • Jakob enfosis ilin sub la kverko. - En Jakob les va enterrar sota el roure.

    El veritable objectiu és el sòl: Jakob enfosis ilin en la grundon sub la kverko.

  • Oni metis antaŭ mi manĝilaron. = Oni metis sur la tablon antaŭ mi manĝilaron. - M'han posat al davant els estris de menjar.= Han posat a sobre la taula, al meu davant, els estris de menjar.

Tanmateix no seria un error dir sub la kverkon i antaŭ min, perquè aquestes expressions també es poden entendre com la meta d'un moviment en aquestes oracions.

Les preposicions de lloc sovint són usades en sentit figurat. Una cosa abstracta, que no és un lloc físic, és expressat com si fos un lloc. També en aquests casos es pot usar la terminació de direcció -N per expressar una direcció figurada, ex: Mi ŝanĝos ilian malĝojon en ĝojon.

Algunes preposicions indiquen, per si soles, direcció: al, ĝis, el i de. Aquestes preposicions no indiquen mai posició. Al darrere no s'hi ha de posar la terminació -N: al la urbo,ĝis la fino,el la lernejo,de la komenco.

N després d'adverbis de lloc

Hom pot posar també la terminació -N després d'adverbis de lloc amb terminació -E i després dels correlatius per expressar direcció cap a un lloc

  • hejme = dins de casa → hejmen = cap a casa
  • urbe = dins la ciutat → urben = cap a la ciutat
  • ekstere = fora d'alguna cosa → eksteren = cap a fora d'alguna cosa
  • tie = en aquell lloc → tien = cap a aquell lloc, en aquella direcció
  • kie = a quin lloc → kien = cap a quin lloc, en quina direcció
  • ĉie = a tot arreu → ĉien = cap a tot arreu, en totes direccions
  • ie = en algun lloc → ien = cap a algun lloc, en alguna direcció
  • nenie = enlloc → nenien = cap a enlloc, en cap direcció

N per a altres significats

Els adjectius i complements amb terminació -N en la majoria dels casos indiquen mesura, punt en el temps o direcció, però en alguns casos el sintagma amb terminació -N serveix per a una altra funció, per a la qual generalment es fa servir preposició:

  • Mi ridas je lia naiveco. = Mi ridas pro lia naiveco. = Mi ridas lian naivecon. - Ric de la seva innocència,= Ric a causa la seva innocència.= Ric la seva innocència.
  • Neniam ŝi miros pri/pro sia propra malaltiĝo.Neniam ŝi miros sian propran malaltiĝon. - Ella mai se sorprendrà de la seva reducció.→ Ella mai mirarà amb sorpresa la seva reducció.

Teòricament sempre es pot substituir una preposició amb la terminació -N, si l'expressió es pot entendre. A part d'això, sovint es fa servir la terminació -N en lloc de je. Tanmateix, la regla de claredat gairebé sempre prohibeix la terminació -N en lloc de les preposicións que expressen moviment d'origen, de kaj el, perquè la terminació -N indica la meta d'un moviment. Tot i això en alguns casos es poden trobar frases com Ili eliris la buson. Aquí la terminació -N no és de direcció sinó de complement directe: l'autobús és el complement directe de l'acció de sortir o abandonar. És molt més clar, i per tant recomanable, dir: Ili eliris el la buso.

Acusatiu i noms propis

En el cas de noms propis completament esperantitzats s'usa l'acusatiu segons les regles mostrades anteriorment:

  • Mi vidis Karlon. - Vaig veure el Karlo.
  • Elizabeton mi renkontis hieraŭ en la urbo. - L'Elizabeto me la vaig trobar ahir a la ciutat.
  • Tokion ni tre ŝatas. - Ens agrada molt Tokio.

Els noms propis no adaptats a l'esperanto es poden escriure sense la terminació -O. En aquests noms tampoc cal la terminació -N, encara que el seu lloc dins la frase en principi ho exigeixi:

  • Ni renkontis Zminska. - Vam trobar la Zminska.

    El nom polonès actua com a complement directe però sense la terminació N.

  • Ŝi ludis la Prière d'une vierge. - (ella) Va tocar la peça "Prière d'une vierge".

    El nom francès de la peça musical actua com complement directe però no porta la terminació N.

  • Li admiras Zamenhof. - Ell admira Zamenhof.

    El nom Zamenhof actua com complement directe sense la terminació N.

Si el nom permet afegir-hi la terminació -N (quan acaba en vocal), llavors naturalment s'hi pot posar. També es pot afegir la terminació -O a un nom estranger. Quan s'utilitza la terminació -O també s'ha d'afegir la terminació -N si el lloc a la frase ho exigeix. Aixi mateix, també es pot posar al davant un títol o expressió similar que dugui la terminació -N:

  • Ĉu vi konas Anna? - Conèixes l'Anna?

    El nom Anna actua com complement directe sense la terminació N.

  • Ĉu vi konas Annan? - Coneixes l'Anna?

    El nomAnnaés el complement directe amb la terminació -N.

  • Ĉu vi konas mian amikinon Anna? - Coneixes la meva amiga Anna?

    Anna és predicat nominal de la meva amiga,i aquí no s'ha de posar la terminació -N.

  • Li renkontis Vigdís Finnbogadóttir. - Ell es va trobar amb Vigdís Finnbogadóttir.

    El nom islandès Vigdís Finnbogadóttir fa la funció de complement directe sense terminacions gramaticals de l'esperanto.

  • Li renkontis Vigdíson Finnbogadóttir. - Ell es va trobar Vigdís Finnbogadóttir.

    El nom de pila du les terminacions -O i -N. Sovint s'esperantitza només el nom de pila, o s'afegeix la terminació -O a la forma no esperantitzada del nom de pila, deixant el cognom en la seva forma original, sense terminació esperantista. En aquest cas la terminació -N s'aplica només al nom de pila. No obstant, no estem parlant d'una regla sinó d'un costum. (també es pot escriureVigdís-onamb guionet.)

  • Li renkontis prezidanton Vigdís Finnbogadóttir. - Va trobar el president Vigdís Finnbogadóttir.
Tornar a dalt