Al contingut

Els substantius són paraules que designen coses concretes, abstractes, persones, animals, fenòmens, accions, qualitats, espècies, individus, etc. Els substantius en esperanto tenen la terminació O:

  • tablo - taula = nom d'una cosa concreta
  • hundo - gos = nom d'una mena d'animal
  • saĝo - saviesa = nom d'una qualitat
  • amo - amor = nom d'un sentiment
  • kuro - cursa = nom d'acció
  • martelado - martelleig = nom d'acció continuada en el temps o repetitiva
  • Petro - Pere = nom de persona
  • Jokohamo - Iokohama = nom de ciutat

Darrere de la terminació substantiva O podem trobar la terminació J per al plural, i la terminació N de l'acusatiu. Pot ser que haguem de fer-les servir totes dues, però sempre col·locarem J davant N:

tabloj tablon tablojn
hundoj hundon hundojn

Hom pot substituir la terminació O per un apòstrof, però només en cas que no la segueixin la J o la N:hund'hundo, saĝ'saĝo, am'amo, kur'kuro, Jokoham'Jokohamo.

Ús dels substantius

Substantius, o més ben dit sintagmes amb un substantiu com a nucli, fan habitualment la funció de subjecte. complement directe, complement o vocatiu, però també poden fer de descripció suplementària o descripció predicativa d'un altre mot:

  • La bona virino trankviligis sian soifon. - La bona dona va calmar la seva set.

    El sintagma la bona virino el nucli del qual és el substantiu virino fa la funció de subjecte.

  • Mi vidas leonon. - Jo veig un lleó.

    El substantiu leonon fa la funció de complement directe (i per això porta la terminació d'acusatiu N)

  • Ludoviko, donu al mi panon. - Ludoviko, dóna'm pa.

    El sintagma Ludoviko té la funció de vocatiu.

  • Sur la fenestro kuŝas krajono kaj plumo. - Al damunt de la finestra hi ha un llapis i una ploma.

    El sintagma sur la fenestro fa de complement circumstancial de lloc (per aquesta raó duu la preposició locativa sur).

  • La dentoj de leono estas akraj. - Les dents d'un lleó són punxegudes.

    El sintagma de leono actua com complement possessiu del sintagma nominal la dentoj (i per això té la preposició de).

  • Mi estas muzikisto. - Jo sóc músic.

    El substantiu muzikisto actua com a atribut del subjecte mi

Partícules substantives

Algunes paraules en esperanto poden tenir funció substantiva a l'oració malgrat no dur la terminació O. Es tracta dels pronoms personals, els correlatius acabats en U i O, els noms de les lletres de l'esperanto, els numerals i la partícula ambaŭ.

Els adverbis de quantitat també poden tenir una funció de substantiu.

Noms propis

Els noms propis totalment "esperantitzats" sempre tenen la terminació O: Anno, Petro, Teodoro, Mario... Els noms propis no adaptats a l'esperanto també són substantius, però no solen tenir la terminació O: Anna, Peter, Theodore Roosevelt, Marie Curie, Deng Xiaoping. En aquests casos es pot prescindir de la terminació N de l'acusatiu, fins i tot si llur funció a la frase en principi l'exigiria. Per saber-ne més llegiu els aclariments sobre la terminació N.

Tornar a dalt