Al contingut

AĈ = "de mala qualitat, inutilitat, manca de valor".

  • domodomaĉo= una casota, una casa atrotinada, en runes
  • ĉevaloĉevalaĉo = un cavall inútil, sense valor.
  • babilibabilaĉi = xerrar dient bestieses, parlar maliciosament
  • aĉa=de mala qualitat, inútil, sense valor

AD = "acció continuada o repetida en el temps".

  • uzouzado{2 } = d'ús regular, continuat
  • vizitivizitadi = visitar regularment, sovint
  • konstruo = l'acció de construir, la manera de konstruir → konstruado = l'activitat (continua) de construir
  • martelo (eina) → marteli = donar cops de martell → martelado = acció continuada de donar cops de martell
  • reĝo (persona) → reĝi = governar com a rei → reĝado = l'acció (continuada) de regnar (regnat)

Si es vol indicar que ens referim a una acció però no ens interessa el significat de acció continuada a què esreferix AD, hem d'utilitzar una altra arrel d'acció sense el significat de continuitat o expressar-ho d'una altra manera: martelado (acció continuada) → martelbato = un cop de martell; brosado(acció continuada) → brostiro = una passada del raspall.

AĴ = "cosa (concreta)".

  • belabelaĵo = una cosa (concreta) especialment bonica, concreció de la bellesa
  • utilautilaĵo = una cosa (concreta) que és útil, utensili
  • dolĉadolĉaĵo = una cosa carecteritzada pel gust dolç (caramel, bombó, etc)
  • novanovaĵo = novetat, una cosa que acaba d'aparèixer o de succeir
  • farifaraĵo = una cosa que es va fer, es fa o es farà
  • desegnidesegnaĵo = imatge dibuixada
  • kreskikreskaĵo = una cosa que creix, una planta
  • kovrikovraĵo = una cosa amb la qual es cobreix, coberta
  • amuziamuzaĵo = una cosa amb la qual hom es diverteix, broma, joc
  • havihavaĵo = cosa que hom té, pertinença
  • trinkitrinkaĵo = beguda
  • konstruo = l'acció de construir, la manera de construir, construcció → konstruaĵo = cosa construïda, construcció
  • lignolignaĵo = una cosa feta a partir de la llenya
  • araneoaraneaĵo = teranyina
  • azenoazenaĵo = burrada, rucada
  • ĉirkaŭĉirkaŭaĵo = espai/lloc/regió al voltant d'alguna cosa
  • postpostaĵo = cul, glutis
  • sen sencosensencaĵo = cosa, idea que no té sentit
  • kokidokokidaĵo = pollastre
  • ovoovaĵo = menjar fet a partir d'ous
  • glacioglaciaĵo = gelat
  • aĵo = una cosa concreta (de tipus indefinit)

En algunes ocasions es pot afegir morfema de participi a fi d'aconseguir més precisió: draŝataĵo (grans de blat que hom bat), draŝitaĵo (grans de blat que hom va batre), draŝotaĵo (grans de blat que hom batrà), brulantaĵo (una cosa que crema), brulintaĵo (una cosa que cremava). Tanmateix, el sufix -AĴ ja és suficient.

AN

AN = "membre d'un grup, habitant d'un lloc, adepte d'una doctrina, persona que pertany al lloc" etc.

  • kluboklubano = membre d'un club
  • EŭropoEŭropano = habitant d'Europa
  • IndonezioIndoneziano = habitant d'Indonèsia
  • vilaĝovilaĝano = habitant d'un poble
  • IslamoIslamano = musulmà
  • respublikorespublikano = partidari de la idea que l'estat sigui una república, membre d'un partit que es considera republicà
  • ŝipoŝipano = persona que treballa en un vaixell
  • estraroestrarano = membre de l'equip directiu
  • sama landosamlandano = habitant del mateix país, compatriota
  • ano = membre d'una societat, partit, família, església, etc.; aniĝi = fer-se membre, adherir-se a un grup

AR

AR = "conjunt total o col·lecció de moltes coses de la mateixa mena".

  • homohomaro = la humanitat, totes les persones del món
  • birdobirdaro = tots els ocells del món o d'una regió
  • gazetogazetaro = tots els periòdics d'una regió
  • verkoverkaro = totes les obres d'un autor
  • estroestraro = grup elegit de dirigents d'una organització
  • arboarbaro = lloc amb molts arbres creixent junts, bosc
  • harohararo = tots els cabells del cap d'algú.
  • ŝafoŝafaro = totes les ovelles d'un propietari o d'un lloc
  • meblomeblaro = tots els mobles d'una cambra/pis/casa
  • altaj montojaltmontaro = massís o cadena de montanyes altes
  • vortovortaro = diccionari, lexicó
  • horohoraro = horari
  • escala portàtil o escala llevadissa
  • vagonovagonaro = filera de vagons enllaçats i tirats per una locomotora.
  • aro = grup, col·lecció, agregació, etc.

ĈJ

Mitjançant el sufix ĈJ es fan apocorístics masculins. Davant de ĈJ s'hi posa la forma abreujada del nom. Normalment es conserven entre 1 i 5 lletres del nom:

  • JohanoJohanĉjo o Joĉjo
  • VilhelmoVilhelĉjo o Vilheĉjo o Vilĉjo o Viĉjo
  • papagoPapĉjo (forma hipocorística per a un papagai mascle)
  • PatroPaĉjo (papa)
  • OnkloOĉjo (forma hipocorística per a l'oncle)
  • FratoFraĉjo (forma hipocorística per al germà)

ĈJ, igual com NJ, és un sufix una mica especial, perquè no comença amb vocal i perquè es pot escurçar el lexema al qual s'aplica. En algunes ocasions hom podria afegir primer afegir el sufix UL, si això ajudés a crear una forma més eufònica: PetroPetruloPetruĉjo i semblants. Això tanmateix no és tradicional, ni del tot lògic, però quan es tracta d'hipocorístics, ni la tradició, ni la lògica ni el rigor gramatical són importants. Els hipocorístics es poden crear lliurement al gust de l'usuari (per exemple manllevant formes des d'altres llengües).

EBL

EBL = "que es pot fer". El sufix EBL es pot fer servir només amb el lexema de verbs transitius:

  • manĝimanĝebla = tal que es pot menjar
  • nombrinombrebla = tal que es pot comptar
  • malhavimalhavebla = prescindible → nemalhavebla = imprescindible
  • komprenikompreneble = tal que qualsevol ho pot comprendre, evident (normalment usat com a abreviatura d'memkompreneble)
  • esperiespereble = tant de bo
  • supozisupozeble = tal que pot ser suposat
  • eble = potser; eblo = una cosa que pot ser; ebleco = qualitat d'allò que és possible

Hom a vegades usa el sufix EBL (i també IND i END) amb el lexema d'un verb que normalment és intransitiu, però que pot tenir complement directe:

  • iriirebla = tal que hom hi pot anar, transitable
  • loĝiloĝebla = tal que hom hi pot viure, habitable

Normalment hom diu iri sur/laŭ vojo (anar per un camí) i loĝi en domo (viure en una casa), i també és correcte dir iri vojon i loĝi domon, tot i que apareixen rarament.

EC

EC = "qualitat o estat (d'algú o d'alguna cosa)". EC sempre indica una cosa abstracta (qualitat o estat).

  • bono = la idea abstracta de bé → boneco = bonesa com a qualitat d'una persona o cosa bona
    • Vi estos kiel Dio, vi scios bonon kaj malbonon. - Seràs com Déu, coneixeràs el bé i el mal.
    • Ili admiris la bonecon de lia ago. - Admiraven la bondat de la seva acció.
  • ruĝo = el color vermell → ruĝeco = la qualitat o estat de ser vermell
    • Ŝiaj blankaj vangoj estis kolorigitaj de freŝa ruĝo. - Les seves galtes blanques van ser acolorides per un vermell fresc.
    • La ruĝeco de ŝiaj vangoj malkaŝis ŝiajn sentojn. - La vermellor de les seves galtes mostrava els seus sentiments.
  • longo = dimensió horitzontal → longeco = la qualitat de ser llarg, de tenir llargada
    • Ni mezuris la longon de ĝiaj kruroj, kaj trovis, ke ili estas tre mallongaj. - Vam mesurar la llargada de les seves cames i vam trobar que eren molt curtes.
    • La longeco de ĝiaj kruroj tre surprizis nin. - La llargada de les seves cames ens van sorprendre molt.

      Les cames eren sorprenentment llargues.

  • rapido = mesura de distància recorreguda durant un cert període de temps (tot moviment té la ceva velocitat) velocitat; → rapideco = la qualitat abstracta d'una cosa que va (molt) ràpid
    • La rapido de la aŭto estis nur 20 kilometroj en horo. - La velocitat del cotxe és només de 20 quilòmetres per hora.
    • La aviadilo pasis kun fulma rapideco. - L'avió va passar amb la velocitat d'un llamp.
  • homohomeco = qualitat natural de l'ésser humà
  • granda animograndanimeco =la qualitat de tenir una gran (noble) ànima
  • korektokorekteco = la qualitat de ser correcte, sense error
  • unuunueco = la qualitat de ser un, unitat
  • unuaunuaeco = la qualitat de ser el primer
  • estontaestonteco = el temps futur. Formes com estonto normalment expressen persona, com tots els participis amb terminació O, però a vegades hom diu estonto com a abreviatura d' estonteco.
  • pasintapasinteco = el temps passat
  • infanoinfaneco = la qualitat de ser infant, infantesa
  • eco = qualitat

En algunes ocasions EC s'usa il·lògicament per influència de les llengües nacionals: Bedaŭrinde mi ne havas la eblecon tion ĉi fari. (Malauradament no tinc la possibilitat de fer-ho). De fet no es tracta gens de cap qualitat sinó d'una eblo [possibilitat] (o eventualment eblaĵo). Digueu com Zamenhof: Bedaŭrinde mi ne havas la eblon tion ĉi fari. (Si dubteu entre eblo i ebleco, trieu eblo, perquè aquesta forma és resumida pera ebleco i per a eblaĵo, i per això eblo difícilment pot ser l'opció equivocada.)

El morfema derivatiu EC també es pot utilitzar amb les terminacions -A o -E (o terminació verbal). Aquesta mena de formes normalment tenen el significat "semblant, similarment, amb el mateix aspecte, de la mateixa manera com":

  • ligneca papero = paper que en part té l'aspecte de fusta
  • Ni havas amikecajn rilatojn kun ili. = Ni rilatas kvazaŭ ni estus amikoj. - Tenim relacions d'amistat amb ells.= Ens relacionem amb ells gairebé com si fóssim amics.

En algunes ocasions, per tal d'aconseguir més claredat, podeu crear compostos amb ŝajna, simila, maniera o stila. Algunes vegades les formes ...eca signifiquen "que té relació amb aquesta qualitat": patreca testo = prova de paternitat, prova per descobrir, si un és el pare.

EG

EG = "en grau superlatiu, del tipus més gran, en el grau més intens, més fort".

  • domodomego = casa (molt) gran, casassa
  • varmavarmega = molt calent
  • bonebonege = molt bé
  • kriikriegi = cridar (molt) alt
  • ŝatiŝategi = agradar molt, apreciar molt
  • dankon!dankegon! = moltes gràcies!
  • tretreege = moltíssim
  • pordopordego = porta principal, portal, portassa, etc.
  • grandagrandega = grandíssim
  • piedopiedego = peu gros, desagradable o perillós de persona o de bèstia, peuarro
  • manĝimanĝegi = menjar amb gran avidesa o excés, devorar
  • ege = fortíssi(ament), amb gran intensitat, extremadament

EJ

EJ = "lloc, espai, casa, cambra, etc. destinat per a una cosa". El lexema al qual s'aplica el sufix EJ sempre és allò que es troba en el lloc que indica la paraula derivada.

  • lernilernejo = lloc destinat a l'aprenentatge
  • dormidormejo = cambra on es dorm
  • elirielirejo = lloc per on hom surt
  • redaktiredaktejo = lloc on hom redacta (per exemple, una publicació)
  • akceptiakceptejo = lloc on hom és acceptat, rebedor, recepció
  • necesanecesejo = lloc on hom porta a terme activitats necessària que prefereix no esmentar (això és orinar i defecar)
  • preĝipreĝejo = lloc destinat a la pregària i a altres activitats. La paraula preĝejo tradicionalment es fa servir per als llocs de culte cristians, mentre que es fan servir altres paraules per als llocs de culte d'altres religionsj: moskeo (mesquita), sinagogo (sinagoga), templo (temple)i altres. Però la paraula preĝejo es pot fer servir per a qualsevol religió. Per a les esglésies cristianes també existeix la paraula kirko (molt poc usada). Es pot precisar d'una manera més simple: Kristana preĝejo, Islama preĝejo, Hinduisma preĝejo etc.
  • ĉevaloĉevalejo = lloc per a cavalls, estable
  • malliberomalliberejo = presó
  • librolibrejo = botiga de llibres (una col·lecció o el lloc on es col·leccionen llibres és biblioteko)
  • rizorizejo = lloc on es conrea arròs
  • herboherbejo = lloc on creixen herbes
  • tajlorotajlorejo = lloc on treballa un modista
  • ministroministrejo = lloc (casa, oficina) d'un ministre
  • malsanulomalsanulejo = lloc on es té cura de malalts, hospital
  • TTT (www)(la Tut-Tera Teksaĵo, pronunciat "to to to") → TTT-ejo ("to-to-to-eio") = servidor web, lloc web, lloc on es pot trobar contingut web.
  • ejo = lloc (destinat a alguna cosa especial)

Si es tracta d'una fàbrica o lloc semblant, és preferible que utilitzeu compostos més entenedors: tabakfarejo = "lloc on es fan cigars o altres productes de tabac", ŝtalejo o ŝtalfabriko = "fàbrica d'acer", gisejo o gisfabriko = fàbrica de guix o de productes de guix".

EM

EM = "propensió, tendència a alguna cosa".

Les paraules formades amb el sufix EM sovint indiquen que una cosa per la seva natura sovint o contínuament té tendència a l'acció:

  • timitimema = poruc
  • manĝimanĝema = propens a menjar sovint o molt, golafre
  • komprenikomprenema = comprensiu
  • venĝivenĝema = venjatiu
  • purapuri = ser net → purema = tal que acostuma a ser net o vol ser net

A vegades s'utilitza EM per a un desig momentani o ocasional, o per a una necessitat passatgera:

  • Ŝi sentis fortan manĝemon. (= ... fortan malsaton.) - Ella va tenir molta gana.
  • Subite li fariĝis terure dormema. (= ... terure dorme laca.) - De cop li va venir una son terrible.

Alternativament també es poden fer compostos amb vola: manĝivola (golafre), venĝovola (venjatiu). Però normalment amb EM n'hi ha prou.

En algunes paraules EM indica capacitat:

  • produktiproduktema = productiu
  • kreikreema = creatiu

A vegades es formes compostos amb pova o kapabla: produktipova (productiu), kreokapabla (creatiu). Normalment el sufix EM és prou clar.

En algunes paraules EM significa que una persona a causa de la seva naturalesa està amenaçada d'una cosa, que s'arrisca a una cosa que no és desitjada:

  • erarierarema = propens a l'error
  • mortimortema = tal que pot morir o està destinat a morir, mortal

A vegades es crea una paraula amb EM que no prové d'un verb:

  • gastogastema = hospitalari
  • la sama seksosamseksema = tal que sent inclinació cap al mateix sexe

Per aquest motiu gastema es pot entendre com "tendeix a ser hoste". Si no es tracta d'aquest significat, pot ser preferible fer servir mots compostos amb ama: gastama = "tal que estima els hostes", samseksama = "tal que estima les persones del mateix sexe". Per una altra banda, quan AM sembla una paraula massa forto o és inapropiada a causa del sentit, potser EM pot ser preferible.

Els mots amb EM normalment tenen terminació -A, però en poden tenir qualsevol altra. Amb la terminació -O, hom tenia el costum de posar-hi el sufix EC: manĝemeco (propensió amenjar), timemeco (qualitat de poruc) i semblants. Però EC normalment no és necessari. Formes com manĝemo i timemo són suficients. Abans del sufix UL també es pot elidir el sufix EM, si el significat ja queda clar: timemulotimulo, drinkemulodrinkulo.

El morfema EM també es pot utilitzar com si fos un lexema ordinari: emo = propensió momentània , ema = momentàniament propens.

END

END = "que ha de ser fet". El sufix END es pot aplicar només al lexema de verbs transitius.

  • pagipagenda = tal que ha se ser pagat
  • respondirespondenda = tal que s'ha de respondre

ER

ER = "part mínima d'un tot". ER s'utilitza quan una cosa consta de moltes partícules iguals. El lexema al qual s'aplica el sufix ER indica el tot que consta d'aquestes partícules:

  • sablosablero = gra de sorra
  • neĝoneĝero = floc de neu
  • monomonero = moneda (un bitllet de diners és monbileto o monpapero)
  • fajrofajrero = part del foc molt petita i que vola, guspira (d'una guspira elèctrica també se'n diu sparko)
  • ero = mínima part (que constitueix un tot)

ER indica una d'entre moltes parts semblants i a penes distingibles que constitueixen un tot. Si es tracta de parts individuals o de diversa espècie, aleshores no s'ha de fer servir l'element ER sinó PART: mondoparto (≈ kontinento) (continent), landparto (part d'un país), korpoparto (part del cos), parto de libro (part d'un llibre). Si es tracta d'una part resultant d'un trencament o un esquinçament respecte del tot, aleshores cal fer servir el lexem PEC: Mi disŝiris la leteron kaj disĵetis ĝiajn pecetojn en ĉiujn angulojn de la ĉambro.

ESTR

ESTR = "persona que guia i decideix, amo, patró, cap". El lexema al qual s'aplica el sufix ESTR indica el lloc on el cap decideix o l'afer sobre el qual decideix:

  • ŝipoŝipestro = aquell que decideix en un vaixell, patró, capità
  • imperioimperiestro = cap d'un imperi, emperador
  • grupogrupestro = guia d'un grup
  • urbourbestro = batlle
  • lernejolernejestro = director d'escola
  • centcentestro = oficial que comanda sobre cent soldats
  • estro = cap amb poder de decisió

ET

ET = "en el menor grau, diminutiu, del tipus (més) petit, dèbil, etc.)".

  • domodometo = caseta
  • varmavarmeta = només una mica calent, calentó
  • babilibabileti = xerrar molt poc
  • iomiomete = una miqueta
  • ŝtrumpoŝtrumpeto = mitja curta que cobreix només el peu i la part de la cama per sobre del peu, mitjó
  • ridirideti = riure sense so amb la boca tancada, somriure
  • patropatreto = forma afectiva de "pare"
  • manomaneto = mà entendridorament petita
  • eta = petit, dèbil, de poca intensitat; etigi = empetitir, debilitar, reduir la intensitat; etulo = persona petita

A vegades s'utilitza ET com un prefix per a indicar una paraula especial:

  • burĝoetburĝo = petit burgès
  • fingroetfingro = dit xic

ID

ID = "nascut". L'element que hi ha abans del sufix ID indica l'element a partir del qual s'origina el nascut.

Normalment el sufix ID s'utilitza per als noms d'animals. En aquest cas ID indica una bèstia en edat preadulta, un cadell de l'espècie que indica el lexema de la paraula:

  • bovobovido = vedell
  • kokokokido = pollet
  • ranoranido = granota en adat abans de créixer plenament
  • ido = cadell, exemplar jove d'un animal

A vegades es fa servir el sufix ID per a una planta jove: arboarbido = arbre jove.

En referència a les persones, el sufix ID indica fill, decendent, sense tenir en consideració l'edat de l'individu en qüestió. Així, hom utilitza el sufix ID principalment en títols i noms històrics:

  • reĝoreĝido = fill de rei
  • TimuroTimuridoj = prìnceps descendents del soldà Timur el coix
  • IzraeloIzraelido = descendent de l'home Israel, israelita (Israelano = ciutadà de l'Estat d'Israel, israelià)

A vegades el sufix ID és utilitzat en sentit figurat per al nom d'un país o d'una llengua:

  • landolandido = persona nascuta en un determinat país, indígena
  • LatinoLatinida lingvo = llengua que prové del llatí

IG

IG = "efectiu, que causa un efecte o un canvi". El lexema al qual s'aplica el sufix IG sempre indica el resultat de l'acció.

  • akraakrigi = aguditzar, esmolar
    • Mi akrigas mian tranĉilon. - Esmolo el meu ganivet.
  • longalongigi = fer que una cosa esdevingui llarga, allargar
    • La kunveno devus esti mallonga, sed la multaj demandoj longigos ĝin. - La reunió hauria de ser llarga, però moltes preguntes la van allargar.
  • pli longaplilongigi = fer que una cosa esdevingui més llarga, allargar
    • Ni devis plilongigi nian viziton en Hindujo. - Vam haver d'allargar la nostra visita a l'Índia.

Es pot crear un verb amb IG a partir d'un lexema d'acció (que normalment constitueix un verb). Un verb amb IG d'aquesta mena significa que hom causa que algú faci l'acció que indica el lexema. El complement directe d'un verb amb IG d'aquesta mena és allò que faria de subjecte del verb simple.

Hom pot partir d'un verb intransitiu:

  • sidisidigi = fer que algú segui
    • Li sidigis sian infanon sur seĝon. - Ell va fer seure el seu fill a una cadira.

Hom també pot partir d'un verb transitiu. El complement directe d'un verb amb -IG d'aquesta mena és o el subjecte del verb simple, o el complement directe del verb simple:

  • komprenikomprenigi = fer comprendre
    • Mi finfine sukcesis komprenigi lin, ke li devas iri hejmen. - Finalent he aconseguit fer-li comprendre que ha d'anar a casa.
    • Mi ne povis komprenigi la ŝercon al li. - No vaig poder fer-li comprendre l'acudit.

Hom també pot fer un verb amb el sufix -IG a partir d'un lexema (o arrel), que normalment serveix per a fer un substantiu.

Un verb amb -IG d'aquesta mena pot significar que hom actua de tal manera que el complement directe (o objecte) esdevé allò que indica el lexema, però també pot significar que hom fa el complement directe com indica el lexema, o pot significar que hom causa que el compelement directe realitza aquella acció que indica el lexema:

  • edzoedzigi = fer que algú esdevingui marit, casar, maridar
    • Li edzigis sian filon al riĉa fraŭlino. - Va casar el seu fill amb una donzella rica.
  • pintopintapintigi = fer que una cosa esdevingui punxeguda, fer punta
    • Se vi volas skribi, vi devas unue pintigi vian krajonon. - Si vols escriure, primer has de fer punta al llapis.
  • flamoflamiflamigi = fer que una cosa tregui flames, inflamar, encendre
    • Petro flamigis la fajron per forta blovado. - Petro va encendre el foc amb una forta bufada.

També es pot crear un verb amb sufix -IG a partir d'un singtagma amb preposició:

  • en (la) domoendomigi = fer que una cosa sigui dins de casa
    • Kiam komencis pluvi, ŝi rapide endomigis la infanojn. - Quan va començar a ploure, ella va fer entrar els nens dins de casa.
  • sen vestosenvestigi = treure la roba, desvestir
    • Janjo estis senvestigita kaj endormigita. - Janjo va ser desvestida i adormida.

L'antònim de sen...igi teòricament hauria de ser kun...igi, però aquestes paraules no acostumen a ser usades, perquè molts verbs simples ja tenen el seu significat: maski = "emmascarar", vesti = "vestir". En aquests casos, com a alternariva als verbs sen...igi es pot fer servir el prefix MAL sense el sufix IG:malvesti = senvestigi (desvestir), malmaski = senmaskigi (desemmascarar). Senfortigi és gairebé sinònim de malfortigi (debilitar). L'antònim de senfortigi teòricament és "kunfortigi", però aquesta forma és innecessàriament feixuga. En canvi, es pot dir simplement fortigi (enfortir).

També es pot crear un verb amb sufix -IG a partir d'una partícula o d'un afix:

  • forforigi = treure, apartar, esborrar, eliminar
    • Per forta lesivo ŝi sukcesis forigi la nigrajn makulojn. - Amb un lleixiu fort va aconseguir eliminar les taques negres.
  • alaligi = afegir, annexionar, dedicar, adhrir
    • Ili baldaŭ discipline aligos siajn fortojn al tiu komuna granda armeo. - Aviat dedicaran les seves fortes disciplinadament a aquell gran exèrcit comú.

Quan el lexema no expressa ni qualitat ni acció, hom pot dubtar si utilitzar el verb simple sense sufix o un verb amb el sufix IG. Sovint la tradició de la llengua va donar a un verb simple un significat causatiu: konfuzo = desordre → konfuzi = crear un gran desordre, desordenar. En algunes ocasions la tradició va triar fer servir només la forma amb sufix IG: grupo (grup) → grupigi (agrupar). En alguns casos la tradició va donar un significat a la forma senzilla i un altre significat a la forma amb IG, però ambdues formes són causatives: kolorokolori = transmetre a una cosa el color; kolorokolorigi = causar que alguna cosa esdevinguí acolorida. Però no es pot exigir que tots els usuaris de la llengua sempre segueixin aquestes distincions tan subtils. Hom ha de tolerar com a mínim, que algú a vegades confongui, per exemple, kolori i kolorigi. Algunes vegades la forma senzilla no té un significat causatiu: lumolumi = irradiar rajos de llum; lumolumigi = causar que una cosa irradiï rajos de llum. En algunes ocasions pot passar que les dues formes tenen exactament el mateix significat: ordoordi o ordigi = ordenar, posar ordre. A dia d'avui la gent generalment fa servir la forma ordigi.

A vegades hom afegeix supèrfluament el sufix IG a un verb que normalment no l'hauria de portar. Això es pot tolerar, principalment si s'aconsegueix un missatge més clar, però caldria utilitzar les formes tradicionals. Però les formes no es mantenen sempre amb una estabilitat total. En alguns casos el sufix IG potser no és necessari, perquè la forma originària difícilemtn tindria un altre significat. Aleshores hom utilitzarà la forma més senzilla, sense el sufix. Sovint ambdues formes poden ser usades paral·lelament sense diferències de significat: loki/lokigi (situar), arkivi/arkivigi (arxivar), listi/listigi (allistar).

IG habitualment apareix amb terminació verbal, però també pot tenir terminació -A o terminació -E. Aquestes formes indiquen el mateix significat causatiu com en la forma verbal amb -I: akrigo = "l'acció d'aguditzar, agudització", akriga = "que causa agudització, relacionat amb l'agudització", sidigo = "l'acció de fer seure algú", sidige = "d'una manera que fa que algú s'assegui", edzigo = "l'acció de maridar algú", edziga = "que marida, relacionat amb l'acció de maridar".

IG també s'utilitza com un lexema ordinari: igi=  causar que algú faci un tipus d'acció.

IĜ = "transició a un nou estat, a un nou lloc, a una nova acció". El lexema (o arrel) al qual s'aplica el sufix -IĜ indica el resultat de la transició.

  • palapaliĝi = , esdevenir pàl·lid empal·lidir
    • Li paliĝis pro la ŝoko. - Va empal·lidir pel xoc.
  • longalongiĝi = allargar-se
    • La tagoj longiĝas, printempo alvenas. - Els dies esdevenen més llargs, la primavera arriba.
  • pli longaplilongiĝi = esdevenir més llarg, allargar-se
    • Li asertas, ke post la vizito al la miraklisto lia kruro plilongiĝis. - Ell assegura que després de la visita al taumaturg la seva cama va esdevenir més llarga.

Un verb amb -IĜ creat a partir d'un verb intransitiu indica la transició a l'acció concernida. El sufix -IĜ en un verb d'aquesta mena actua gairebé igual que el prefix EK. En algunes ocasions, aquesta mena de verbs amb -IĜ indiquen el matís, que l'acció té lloc per ella mateixa o sense una voluntat responsable:

  • sidisidiĝi = asseure's
    • Li sidiĝis sur la sofo. - Ell es va asseure al sofà.
  • estiestiĝi = començar a ser, començar a haver-hi, esdevenir
    • Estiĝis kverelo inter ili. - Hi va haver una baralla entre ells.
  • mortimortiĝi = morir-se (involuntàriament)
    • Mia onklo ne mortis per natura morto, sed li tamen ne mortigis sin mem kaj ankaŭ estis mortigita de neniu; unu tagon, promenante apud la reloj de fervojo, li falis sub la radojn de veturanta vagonaro kaj mortiĝis. - El meu oncle no va morir per mort natural, però ni es va matar ni el va matar ningú: un dia, passejant al costat dels raïls de la via, va caure sota les rodes del tren que passava i es va morir.

      El simple verbmorti indica transició (de la vida a la mort). Aquí el sufix IĜ indica que la mort va tenir lloc involuntàriament, accidentalment.

També es pot crear un verb -IĜ a partir d'un verb transitiu. En un verb -IĜ d'aquesta mena, el sufix -IĜ no significa una transició. Aquí només serveix per convertir el verb en intransitiu, per canviar les funcions sintàctiques:

  • malfermimalfermiĝi = passar a ser obert, obrir-se
    • La knabo malfermis la pordon. - El noi va obrir la porta.
    • La pordo brue malfermiĝis. - La porta es va obrir sorollosament.
  • turniturniĝi = girar(-se) [intransitiu]
    • La knabo turnis sian kapon. - El noi va girar el cap.
    • La tero turniĝas ĉirkaŭ sia akso. - La Terra gira al voltant del seu eix.
  • ruliruliĝi = rodolar
    • Kiu rulas ŝtonon, al tiu ĝi revenos. - A aquell qui rodola una pedra, la pedra li retornerà.
    • Ili rulis sian ĉaron. - Rodolaven el carro.
    • La vinberoj elpremite ruliĝadis sur la teron. - Els grans de raïm, espremuts, van rodolar cap a terra.
    • La veturilo ruliĝis tre rapide. - El vehicle avançava molt ràpid.

El verb amb sufix IĜ creat a partir d'un lexema de verb transitiu sovint s'assembla a un verb passiu. La diferència rau en el fet que el verb en IĜ indica que l'acció té lloc, més o menys, per ella mateix i no s'ignora l'agent: Li estis naskita en Januaro. oració passiva normal. Hom para atenció principalment a l'acció, que és realitzada amb un resultat (a causa de la forma passiva del verb).Li naskiĝis en Januaro. Li fariĝis naskita. (Ell va ser parit). Es para més atenció al qui va ser parit que a la que va parir.

També es pot crear un verb -IĜ a partir d'una arrel, que normalment constitueix un substantiu. Un verb -IĜ d'aquesta mena pot significar que el subjecte esdevé precisament allò que indica l'arrel, o que esdevé semblant a l'arrel, o que pateix una acció caracteritzada per l'arrel:

  • edzinoedziniĝi = esdevenir muller, casar-se
    • Ŝi edziniĝis kun sia kuzo. - Ella es va casar amb el seu cosí.
  • pintopintapintiĝi = esdevenir punxegut, passar a tenir punta
    • Malgraŭ liaj penoj la krajono ne pintiĝis. - Malgrat els seus esforços no va poder fer punta al llapis.
  • flamoflamiflamiĝi = inflamar-se
    • Ligno fendita facile flamiĝas. - La llenya fendida s'inflama fàcilment.

També es pot crear un verb -IĜ a partir d'un sintagma amb preposicó. El significat precís depèn de la preposició. Si, per exemple, la preposició és de lloc o de moviment, IĜ significa "moure's, anar, traslladar-se":

  • en domoendomiĝi = ficar-se dins de casa
    • Kiam la fulmotondro komenciĝis, ni tuj endomiĝis. - Quan va començar la tempesta de llamps i trons de seguida ens vam ficar a casa.
  • sen vestosenvestiĝi = passar a estar sense vestimenta, desvestir-se
    • Senhonte mi senvestiĝis antaŭ ili. - Sense vergonya em vaig desvestir davant d'ells.

També es pot crear un verb IĜ a partir d'una partícula o d'un afix:

  • alaliĝi = inscriure's, apuntar-se, adherir-se, afegir-se, dedicar-se
    • Al lia antaŭa embaraso aliĝis nun iom da konfuzo. Ĉu vi jam aliĝis al la kongreso? - A la nosa d'abans ara s'hi va afegir una certa confusió.
  • senseniĝi = passar a estar sense una cosa determinada, privar-se, alliberar-se
    • Mi ne plu eltenas ilin, ni devas seniĝi je ili. - No els puc suportar més, me n'he d'alliberar.

El sufix IĜ normalment apareix amb terminació verbal, però també pot aparèixer amb la terminació -O, -A i -E. Aquestes formes indiquen el mateix significat que en la forma verbal: akriĝo = "el fet d'esdevenir agut", akriĝa = "relatiu al fet d'esdevenir agut", sidiĝo = "l'acció d'asseure's", sidiĝe = "en relació amb el fet d'asseure's", edziĝo = "l'acció de casar-se", edziĝa = "relatiu o pertanyent a l'acció de casar-se", unuiĝo = "l'acció d'unir-se".

En algunes ocasions el mot amb IĜ amb terminació substantiva -O també pot indicar resultat d'acció de transició: Unuiĝo Franca por Esperanto (nom d'una associació). Dio nomis la sekaĵon Tero, kaj la kolektiĝojn de la akvo Li nomis Maroj.

IĜ també es pot usar com un lexema ordinari: iĝi =  esdevenir, fer-se, tornar-se.

IL

IL = "instrument, aparell, remei".

  • segisegilo = eina per a segar, falç
  • fosifosilo = instrument per a llaurar, arada
  • kudrikudrilo = instrument per a cosir, agulla
  • tonditondilo = instrument per a retallar, tisores
  • ŝlosiŝlosilo = instrument per a obrir o tancar el pany, clau
  • manĝimanĝilo = estri per a menjar (plat, cullera, ganivet, forquilla, bastonet, got, etc.)
  • sonorisonorilo = instrument per a cridar l'atenció d'algú, campana o timbre
  • presipresilo = màquina que serveix per a imprimir llibres, revistes, etc, impremta
  • komputikomputilo = aparell (electrònic) per a elaborar informes i fer càlculs ràpids, ordinador
  • aboniabonilo = paper mitjançant el qual hom es pot abonar a un servei
  • aliĝialiĝilo = paper mitjançant el qual hom es pot apuntar o inscriure's a una organització o esdeveniment (per exemple, un congrés)
  • kuracikuracilo = qualsevol cosa que serveix per a guarir (per exemple, un medicament)
  • ilo = instrument, estri, eina, remei; ilaro = conjunt d'eines

El sufix IL té un significat molt general. Per a expressar-se amb més precisió es pot crear un compost amb altres lexemes, per exemple: presmaŝino (màquina d'imprimir), transportaparato (aparell de transport), vendaŭtomato(màquina expenedora). Però sovint convé un simple derivat amb -IL.

En unes poques paraules amb IL l'element agentiu se sobreentén. El lexema al qual s'aplica el sufix IL no indica per ell mateix un acció, sinó per exemple, el resultat de l'acció: fajrofajrilo = estri per a fer foc

IN

IN = "el sexe capaç de generar". El sufix IN es pot usar només per a allò que pot tenir sexe, és a dir, éssers del regne animal. IN aporta significat femení (i elimina el significat masculí que eventualment tingués el lexema).

Generalment s'afegeix el sufix IN a una paraula que té un significat masculí. La paraula amb el sufix IN té, en canvi, un significat femení:

  • patropatrino = mare
  • virovirino = dona
  • knaboknabino = noia
  • avoavino = àvia
  • reĝoreĝino = reina

També es pot afegir el sufix a una paraula sexualment neutre, però això passa molt menys sovint. La paraula sexualment neutra passa a ser femenina:

  • homohomino = persona de sexe femení
  • aŭtoroaŭtorino = persona de sexe femení
  • pasaĝeropasaĝerino = passatgera
  • bestobestino = animal de sexe femení
  • mortintomortintino = persona morta de sexe femení

Amb una paraula neutra es pot indicar masculinitat afegint a l'arrel l'element VIR usat com si fos un prefix o bé adjectivalment.

Existeixen algunes paraules que són intrínsecament femenines:damo (dama), nimfo(nimfa), matrono(matrona, putino(puta) (no derivada!) etc. A aquestes paraules no s'hi afegeix el sufix IN.

El morfema IN també s'utilitza com a lexema ordinari: ino = femella (exemplar animal de sexe femení); investaĵo = peça de roba per a dones.

IND

IND = "que mereix o és digne de ser fet". El sufix IND només es pot aplicar a lexemes de verbs transitius:

  • amiaminda = que mereix ser estimat o amat
  • vidividinda = tan bonic que mereix ser vist, que val la pena de veure
  • mirimirinda = tan extraordinari que mereix ser contemplat, meravellós, admirable
  • bedaŭribedaŭrinde = tan malament que mereix ser lamentat, lamentablement, malauradament
  • inda = digne, que mereix, que val

ING

ING = "recipient dins el qual hom fica (en part) una cosa". El lexema al qual s'aplica el sufix ING normalment és allò que hom fica (parcialment) dins del recipient:

  • glavoglavingo = beina
  • cigarocigaringo = petit tub on es fica un cigar a fi de fumar-lo
  • ŝraŭboŝraŭbingo = anell en el qual hom pot cargolar un cargol, femella
  • ovoovingo = vaset en el qual hom pot ficar un ou per a menjar-se'l
  • ingo = recipient (principalment per a desar-hi una espasa), que parcialment cobreix la cosa que hom hi desa; eningigi = desar, embeinar

ISM

ISM = "doctrina, moviment, sistema, manera d'actuar" etc. A vegades la paraula amb -ISM indica un exemple individual d'una manera especial d'actuar. El significat del sufix ISM varia molt i depèn del lexema al qual s'aplica.

  • StalinoStalinismo = les idees polítiques de Stalin
  • KristanoKristanismo = la religió dels cristians, la religió de Crist
  • koloniokoloniismo = explotació de colònies per part d'un estat fort
  • kapitalokapitalismo = sistema econòmic basat en la possessió privada de capital
  • alkoholoalkoholismo = dependència patològica de l'alcohol
  • diletantodiletantismo = activitat amateur i mancada de professionalitat
  • patriotopatriotismo = amor i dedicació a la pròpia pàtria
  • la Angla lingvoAnglismo = característica de la llengua anglesa

IST

IST = "persona que sovint s'ocupa d'una activitat concreta (potser professionalment)". El lexema al qual hom aplica aquest sufix indica l'activitat a la qual es dedica la persona.

Sovint hom enten equivocadment que el sufix IST indica professió, però el seu significat és més ampli:

  • verkiverkisto = persona que es dedica a escriure
  • kuracikuracisto = persona que es dedica a guarir, metge
  • artoartisto = persona que es dedica a l'art, artista
  • biciklobiciklisto = ciclista
  • ŝteliŝtelisto = persona que roba habitualment, lladre
  • EsperantoEsperantisto = persona que sap i fa servir l'esperanto

En cas de necessitat es poden crear paraules més precises. en lloc de parlar del mot de sentit més general fiŝisto (persona que té una professió relacionada amb el peix) també es pot parlar de fiŝkaptisto (pescador, caçador de peix), fiŝbredisto (criador de peix), fiŝvendisto (venedor de peix).

Per a cada paraula amb el sufix IST existeix un equivalent amb el sufix ISM. Les relacions entre les dues formes d'aquests parells de paraules poden ser molt diverses: alkoholisto = alcohòlic, malalt d'alcoholisme; alkoholismo = dependència patològica de l'alcohol; kapitalisto = persona que té molt de capital; kapitalismo = sistema econòmic basat en la possessió de capital privat. També existeixen moltes paraules acabades amb IST o ISM però no són analitzables, per exemple: turistoturismo, faŝistofaŝismo, ekzistencialistoekzistencialismo.

Sovint IST significa "partidari del corresponent -ISM". En aquest cas IST equival a ISMA: oportunisto = oportunista, persona que actua amb oportunisme; komunisto = comunista, partidari del comunisme. Però no sempre, perquè kapitalisto no equival a kapitalismano.

Nota: els sufixos AN i IST en algunes ocasions són molt propets, aleshores la tria depèn del gust personal. Hom acostuma a decantar-se per aquella forma que sembla més internacional. Per exemple normalment es parla sobre Kristo (Crist), kristano (cristià) i kristanismo (cristianisme). Les formes krististo i kristismo no es fan servir mai. Seriien perfectament lògiques, però no tenen equivalents internacionals. Compareu ab Budho (Buda), budhisto (budista) i budhismo (budisme), on hom utilitza un sistema contrari, també a causa de l'ús internacional. Al costat de budhisto tambe es pot dir bhano, igualment lògic, però en canvi no es parla de budhanismo. (Algunes persones en canvi parlen de Budao, budaisto i budaismo.)

No digueu kirurgisto, astronomisto, ekologisto etc. Però en moltes ocasions hom pot crear amb els sufix IST un mot paral·lel per a aquella mena de persona si existeix una paraula sobre la cosa a la qual es dedica:

  • kirurgiokirurgiisto = cirurgià
  • diplomatiodiplomatiisto = diplomàtic
  • gimnastikogimnastikisto = gimnasta

NJ

Amb el sufix NJ es fan hipocorístics femenins, l'adaptació d'un nom propi per a l'àmbit familiar. Davant de NJ hi ha la forma abreujada del nom original entre 1 i 5 lletres:

  • MarioManjoMarinjo - Mario → Manjo o Marinjo
  • KlaroKlanjo - Klaro → Klanjo
  • SofioSonjoSofinjo - Sofio → Sonjo o Sofinjo
  • PatrinoPanjo - Patrino → Panjo
  • OnklinoOnjo - Onklino → Onjo
  • FratinoFranjo - Fratino → Franjo

Utilitzant el sufix NJ s'elimina el possible sufix IN. Algunes vegades, però, es pot mantenir la vocal que apareix a IN si això contribueix a fer la forma més eufònica: kuzinoKuzinjo, knabinoKnabinjo. Fins i tot és posssible mantenir el sufix IN a fi que la paraula soni millor: KlaroKlarinoKlarinjo.

OBL

OBL = "multiplicació". El sufix OBL es pot fer servir només amb paraules que expressen nombre o quantitat. El lexema al qual s'aplica el sufix OBL sempre indica la quantitat per la qual es multiplica:

  • duduobla = multiplicat per dos, doble
  • duduoble = multiplicant per dos, doblement
  • duduoblo = quantitat doble
  • dekdekobla = multiplicat per deu
  • dekdekoble = multiplicant per deu
  • dekdekoblo = quantitat multiplicada per deu
  • cent dek ducent-dek-du-obla = multiplicat per 112
  • cent dek ducent-dek-du-oble = multiplicant per 112
  • cent dek ducent-dek-du-oblo = la quantitat multiplicada per 112

Un mot amb sufix -OBL i que tingui terminació adjectiva -A també pot significar que la cosa està dividida en tantes parts com indica el lexema:

  • duobla vesto = vestimenta que consta de dues capes de roba
  • duobla fadeno = dos fils junts que es fan servir com si fossin u

El sufix OBL s'aplica a un lexema que expressi quantitat. A fi d'evitar ambigüitats es pot escriure guionet. Aquests guionets s'han de situar al lloc on hi ha els petits espais del nombre original: dek du (dotze) → dekduoblo multiplcació per dotze) aŭ dek-duoblo; dudek → (vint) dudekoblo (multiplicació per vint); du mil dudek → (dos mil vint) dumildudekoble o, preferiblement, du-mil-dudekoble. Les mateixes normes serveixen per als sufixos ON i OP.

ON

ON = "divisió". El sufix ON es pot utilitzar per a lexemes que indiquen nombre o quantitat. El lexema al qual s'aplica el sufix ON sempre indica el nombre pel qual es divideix:

  • duduono = una de les dues parts iguals que constitueixen el tot, meitat
  • duduona = gran com la meitat, que és la meitat (d'una cosa)
  • duduone = a la meitat, essent tan gran com la meitat
  • dekdekono = la desena part
  • dekdekona = gran com la desena part, que és una desena part (d'alguna cosa)
  • dekdekone = essent tan gran com la desena part (d'alguna cosa)

Per a les paraules que contenen el sufix ON s'han de seguir les mateixes normes que per a les paraules amb el sufix OBL.

Hi ha qui a vegades confon el sufix ON amb el lexema PART. No es pot dir per exemple landono en lloc de landparto = "part d'un país, regió". ON no indica part de la cosa a la qual s'aplica sinó la fracció. Triono no és la part de tri (tres), sinó la tercera part d'una altra cosa.

OP

OP = "grup amb un determinat nombre de membres". El sufix OP es pot fer servir només amb lexemes que indiquen nombre o quantitat. El lexema al qual s'aplica el sufix OP indica quants membres hi ha al grup:

  • unuunuopo = grup format per un sol exemplar, individu
  • unuunuopa = sol, individual, que constitueix un grup format per un exemplar
  • unuunuope = individualment
  • duduopo = grup format per dos exemplars, parell
  • duduopa = que consta de dos exemplars
  • duduope = formant un grup format per dos exemplars, en parelles, de dos en dos
  • dekdekopo = grup de deu
  • dekdekopa = que consta de deu exemplars
  • dekdekope = en grup de deu membres, de deu en deu

Per a les paraules amb OP se segueixen les mateixes regles que s'apliquen a les paraules amb OBL.

Davant de la terminació -O el sufix OP es pot elidir, perquè la mera terminació -O aplicada als quantificadors té, entre altres, el significat de grup:

  • duo = parell o el nombre dos
  • trio = grup de tres, tríada, o el nombre tres
  • deko = grup de deu o el nombre deu

UJ

UJ = "una cosa destinada a contenir-ne una altra". UJ a la pràctica té tres significats distints: "continent", "planta" i "país". El lexema al qual s'aplica el sufix UJ sempre indica allò que hi ha (o s'esdevé) dins de la cosa que la paraula amb UJ designa.

UJ pot indicar un continent especial, un vas, una capsa, etc., que serveixi per a contenir alguna cosa o en el qual s'hi desenvolupa una determinada activitat.

  • salosalujo = saler
  • cigarocigarujo = capsa per als cigars
  • abeloabelujo = rusc. Un rusc natural pot ser abelejo, però aquesta paraula també significa el lloc on l'apicultor posa els ruscos.
  • monomonujo = bossa petita (o una altra mena de receptacle) que hom fa servir per a portar-hi els diners, moneder, cartera
  • banibanujo = banyera
  • trinkitrinkujo = abeurador

A fi d'aconseguir més precisió, hom pot fer mots compostos amb altres lexemes, per exemple: teskatolo (capsa de te), tekruĉo (tetera), tetaso (tassa de te), cigarskatolo (capsa de cigars), cigaredpaketo (paquet de cigarretes), konservoskatolo (pot de conserves).

Adoneu-vos que el lexema al qual s'aplica el sufix UJ sempre ha d'indicar el contingut, mentre que el lexema que es posa davant de SKATOL o VAZ, etc. pot indicar el contingut, o el material del receptacle o alguna altra cosa, per exemple: ladskatolo = "pot de llauna", lignositelo = "galleda de fusta". Però ladujo ha de ser "contenidor per a llauna", i lignujo només pot ser "lloc per desar-hi la fusta".

Amb un nom de fruit o flor, el sufix UJ pot fer el nom de la planta, normalment un arbre o arbust, que dóna el fruit o flor que indica el lexema al qual s'aplica el sufix UJ:

  • pomopomujo = pomer
  • vinberovinberujo = vinya
  • rozorozujo = roser

També es pot dir pomarbo, vinberarbusto etc.

Amb el nom del genitilici, UJ sempre significa "el país d'aquest poble":

  • FrancoFrancujo = França
  • ĈinoĈinujo = la Xina
  • SomaloSomalujo = Somàlia

En algunes ocasions hom fa noms de països o regions amb UJ a partir de paraules d'altres categories:

  • patropatrujo = pàtria
  • EsperantoEsperantujo = esperantosfera

En els noms de països hom fa servir com a alternatives a UJ, també el lexema LAND com a sufix, i el sufix I. La majoria dels països tenen un nom no derivat, per exemple Usono (Estats Units d'Amèrica), Birmo (Birmània), Liĥtenŝtejno (Lichtenstein), Islando (Islàndia, , que no és derivat) i altres. En aquests casos es fa servir el sufix AN per formar el genitilici usonano, birmano etc.

UJ també es pot fer servir com un lexema ordinari: ujo = vas, capsa, pot; enujigi = desar al receptacle corresponent

UL

UL = "persona amb alguna característica". El lexema al qual s'aplica el sufix UL indica el tret que caracteritza la persona.

  • junajunulo = persona jove
  • dikadikulo = persona especialment grassa
  • fremdafremdulo = foraster
  • sanktasanktulo = sant
  • blankablankulo = persona de raça blanca
  • timitimulo = persona que té molta por, poruc
  • ĝiboĝibulo = persona caracteritzada per tenir gepa, geperut
  • milionomilionulo = persona que posseeix diners en milions, milionari
  • sen kuraĝosenkuraĝulo = persona sense coratge, covard
  • antaŭantaŭulo = antecessor, precedent
  • aliaaliulo = una altra persona

Regularment hom també utilitza el sufix UL per a alguns noms d'animals, encara que no siguin persones:

  • mamomamuloj = mamífer
  • brankobrankuloj = aquells animals que respiren per les brànquees

Ocasionalment es fa servir el sufix UL en sentit figurat per a les coses més diverses, també inertes, que hom preté presentar com si fossin persones:

  • nubojn skrapasnubskrapulo = gratacels
  • tri mastojtrimastulo = vaixell amb tres pals

Per a les paraules que indiquen intrínsecament una persona, no cal utilitzar innecessàriament el sufix UL. Sobretot cal tenir-ho en compte per als participis amb terminació -O. Aquests participis ja indiquen persona i per això l'addició del sufix UL normalment seria un error. No digueu parolantulo, kurintulo, konatulo, sinó simplement parolanto, kurinto, konato. Les paraules derivades amb el sufix UL afegit a un lexema que ja indica persona tenen un significat especial: Virulo no equival a viro, sinó que significa "persona caracteritzada per la masculinitat" = vireculo. Konatulo en principi hauria de significar "persona caracteritzada pel fet de ser coneguda" = famulo, mentre que konato simplement és "persona coneguda per algú".

UL també es pot fer servir com un lexema ordinari: ulo =  persona sense cap característica especial.

UM

El sufix UM no té un significat definit. Mitjançant aquest sufix es poden crear paraules, que tenen alguna relació amb l'element designat pel lexema al qual s'aplica el sufix UM. Hom s'ha d'aprendre a part cada paraula amb UM. Tanmateix existeixen uns quants grups de paraules amb UM que comparteixen significats semblants.

Mots verbs amb UM singifiquen "actuar en certa manera mitjançant allò que indica el lexema al qual s'aplica el lexema UM":

  • foliofoliumi = fullejar
  • palpebropalpebrumi = parpellejar
  • brakobrakumi = abraçar

Alguns verbs amb UM signifiquen "proveir en certa manera d'allò que indica l'arrel de la parula amb UM":

  • aeroaerumi = airejar, ventilar
  • sukerosukerumi = cobrir amb sucre

Un grup de verbs amb UM indica la manera com es porta a terme una sentència de mort:

  • krucokrucumi = clavar o lligar a una creu com a mètode per a matar algú
  • pendipendumi = penjar amb una corda al voltant del coll com a mètode per a matar algú

Alguns mots amb UM són noms de peces de roba o alguna cosa anàloga. El lexema al qual s'aplica el sufix UM indica la part del cos a la qual correspon la peça de roba:

  • kolokolumo = part d'una peça de roba que envolta el coll
  • nazonazumo = una mena d'ulleres que es col·loquen pinçant el nas

Els matemàtics fan servir el sufix UM per a fer els noms dels sistemes de nombres. Posen el sufix UM després del nombre que indica quantes xifres té el sistema:

  • duduuma nombrosistemo = sistema binari
  • dekdekuma nombrosistemo = sistema decimal

Unes altres paraules amb UM:

  • malvarmamalvarmumi = agafar un refredat
  • plenaplenumi = complir
  • gustigustumi = tastar
  • lotolotumi = sortejar
  • komunakomunumo = comunitat
  • dekstradekstruma = tal que gira o es cargola cap a la dreta (com les busques del rellotge)
  • proksimaproksimume = aproximadament
  • umo = cosa el nom de la qual hom no recorda, o cosa estranya o indescriptible

Si voleu crear una nova paraula amb UM, heu de vigilar que el receptor entengui bé el que voleu dir. Una paraula amb UM que s'associï a un dels grups que hem vist més amunt serà més fàcilment acceptada, mentre que una paraula que no es pot asociar a cap altra paraula ja existent serà més difícil d'introduir. Tanmateix, hom pot crear una paraula ocasional amb UM que es comprèn pel context i després desapareix.

Tornar a dalt