Al contingut

Algunes breus explicacions sobre termes gramaticals que es fan servir en aquesta gramàtica. Les explicacions es presenten des del punt de vista de la gramàtica de l'esperanto. En altres gramàtiques (de l'esperanto o altres llengües) els termes poden ser emprats de forma diferent. Els termes a la gramàtica de lernu! segueixen el criteri del Plena Analiza Gramatiko de Kalocsay i Waringhien.

adjectiu
Mot usat per descriure un substantiu o una partícula substantiva.
complement circumstancial
Sintagma que diu de quina manera, en quin lloc, quan, amb quin instruments etc., s'esdevé una acció (o un estat) del predicat. Tot sintagma llevat del predicat, subjecte, complement directe i predicatiu, és complement circumstancial.
adverbi
Mot utilitzat per descriure una cosa que no és un substantiu o una partícula substantiva, (és a dir, verb, adjectiu, partícula adjectiva, un altre adverbi, partícula adverbial o tota una frase).
afix
Morfema que es fa servir principalment per fer paraules compostes: sufix o prefix.
africat
consonant feta mitjançant oclusió completa que hom trenca de manera que l'aire surt amb un so fricatiu.
actiu
El tipus ordinari de frase, en la qual el subjecte és aquell que fa l'acció del predicat. Vegeu passiu.
acusatiu
La terminació -N.
aposició
Sintamga que (normalment) se situa immediatament després d'una altra, mostrant el mateix amb diferents paraules.
epítet
Adjectiu, partícula adjectiva, adverbi o partícula adverbial que descriu directament una altra paraula.
finitiu
Forma verbal, que pot ser usada com a predicat.
fricativa
Consonant pronunciada mitjançant una obstrucció incompleta (estretament) a través de la qual l'aire flueix amb so de frotació.
futur
Forma verbal que expressa acció o estat en un temps per venir.
imperatiu
Mode verbal que mostra una ordre (un dels usos del volitiu en esperanto).
indicatiu
Mode verbal que mostra accions i estats real i efectius.
infinitiu
Mode verbal que anomena una acció o estas de manera neutral, sense mostrar si es tracta de realitat, desig o imaginació.
interjecció
partícula exclamativa.
condicional
mode verbal, que indica accions o estats irreals, imaginaris o fantàstics.
conjunció
Partícula que uneix sintagmes que tenen la mateixa funció dins la frase.
consonant
So produït mitjançant alguna mena de tancament del flux de l'aire.
lateral
Consonant produïda obstaculitzant només al mig de la boca. L'aire corre lliurement pels costats de la llengua.
mode
Una de les categories de les formes verbals, que expressen diferents actituds del parlant en relació al que diu. Els modes dels verbs en esperanto són infinitiu, indicatiu, volitiu i condicional.
nasal
Consonant produïda per obstrucció completa del pas de l'aire per la boca. L'aire surt, llavors, a través del nas.
negació
Partícula negativa.
intransitiu
(en relació a verb) Que no pot portar complement directe.
nominatiu
Substantiu o partícula substantiva que no té un indicador de función (preposició o terminació d'acusatiu).
numeral
Partícula que expressa nombre.
complement directe (o objecte)
Funció sintàctica que indica allò que rep directament l'acció del predicat. A vegades es coneix com "objecte directe", en contraposició al "objecte indirecte". L'"Objecte indirecte" és refereix, en aquesta gramàtica, al-adjecte.Normalment l'objecte (directe)s'anomena també "objecte acusatiu". L'objecte indirecte també s'anomena tradicionalment "objecte datiu".
participi
Paraula que mostra una acció o estat com a qualitat del subjecte o objecte
passiva
Tipus de construcció "inversa" en la qual allò que normalment (en actiu) és complement directe, apareix com subjecte.
oclusiva
Consonant produïda quan es tanca totalment el pas de l'aire i segueix una obertura sobtada del pas de l'aire.
plural
Nombre gramatical:més d'un objecte.
predicatiu
Part independent de la frase que descriu el subjecte o el complement directe per mitjà d'un verb.
predicatiu
Verb principal de la frase. Verb, que normalment du subjecte.
prefix
Afix que es situa davant d'altres arrels.
preposició
Partícula que indica la funció de la part de la frase següent.
Pretèrit
forma verbal que expressa acció o estat en un temps passat.
present
forma verbal que expressa acció o estat en temps present.
pronom
Partícula que s'usa en substitució d'una part substantiva de la frase.
singular
Gènere gramatical de nombre u (singular).
Subjecte
Funció sintàctica que (en una frase activa) indica quí o què realitza l'acció del predicat.
Conjunció
Partícula, que introdueix una frase subordinada enllaçant-la amb la frase principal.
substantiu
Paraula que pot actuar com a nucli d'un sintagma amb la funció de subjecte, complement directe, vocatiu, complement circumstancial, atribut, suplement o predicatiu.
sufix
Afix que col·loquem després d'altres arrels.
complement del nom
Descripció directa (d'una paraula no verbal) la relació de la qual amb la paraula descrita indica un indicador de funció (una preposició o una terminació d'acusatiu).
transitiu
(sobre verb) Que pot tenir complement directe.
verb
Paraula que expressa acció o estat i que pot fer la funció de predicat de la frase. Com a verb, no obstant, hom inclou infinitiu, tot i que normalment aquest verb no pot actuar com a predicat.
vibrant
Cnsonant produïda mitjançant diverses obstruccions i trencaments consecutius i ràpids.
vocal
So de la llengua produït sense barrar el pas de l'aire i que pot dur accent.
vocatiu
Funció sintàctica que indica la persona interpel·lada.
volitiu
Mode verbal que indica que l'acció o estat no és real, només desitjat.
partícula
Paraula que no necessita terminació però que pot aparèixer a la frase tal com és.
Tornar a dalt