Al contingut

La part més important d'una oració és el predicat. El predicat regeix la gramàtica de tota l'oració. És com un guió de teatre. El significat del predicat verbal decideix quina mena complements hi poden aparèixes, i quins marcadors de funció han de tenir. Per tal de construir oracions correctament hom ha de conèixer bé el significat dels verbs i saber quins complements hi poden aparèixer. La part més important és conèixer els detalls sobre el subjecte complement directe i predicatiu.

Verbs impersonals

Gairebé tots els verbs de l'esperanto han de tenir subjecte, però alguns verbs no n'han de portar. Són verbs impersonals.:

tagiĝi
Només la terminació verbal és suficient per tal de fer una oració completa: Tagiĝis. (Es va fer de dia.) Baldaŭ tagiĝos. (Aviat es farà de dia.)
temi
Temi (tractar-se de) no necessita subjecte però normalment un complement de règim verbal amb la preposició pri, que indica la cosa de què es tracta: Temas pri politiko. (Es tracta de política.) Verŝajne temos pri ni. (Probablement es tractarà sobre nosaltres.) Allò que té tema pot aparèixer com a subjecte: La libro temas pri matematiko. (El llibre tracta de matemàtica.)
pluvi
Pluvis hieraŭ. (Ahir plovia.) Baldaŭ pluvos. (Aviat plourà.) Si una altra cosa cau com si fos aigua de la pluja, apareix com a subjecte: Ĉiuspecaj demandoj pluvis sur ŝin. (Li plovien tota mena de preguntes.) Ŝtonoj pluvis sur ilin. (Li plovien pedres.) (La cosa que cau no pot aparèixer com a complement directe. No es pot dir: Pluvis ŝtonojn sur ilin.)

Verbs intransitius

La majoria dels verbs han de portar subjecte, però n'hi ha molts que no poden portar complement directe.

morti
El subjecte és aquell que perd la seva vida: En la domo de la malgranda Niko mortis lia maljuna avino. (A la casa del petit Niko va morir la seva vella àvia.)
okazi
El subjecte és l'esdeveniment que té lloc: En tiu urbo ĉiujare okazas foiro. (En aquella ciutat cada any hi ha una fira.) Kio okazis? Okazis io grava. (¿Què va passar? Va passar una cosa important.)
danci
El subjecte és allò que es mou dansant: La gejunuloj kune dancis. (Els joves dansaven plegats.) En algunes ocasions la forma de dansa apareix com a complement directe: Mi dancis valson kun li. (Vaig dansar un vals amb ell.)

Verbs transitius

Molts verbs personals a part de tenir subjecte també poden portar complement directe. Són verbs transitius:

vidi
El subjecte és aquell que s'adona d'una cosa a través de la vista. El complement directe és allò que és percebut: La knabino vidas la domon. (La noia veu la casa.) Ĉu vi vidis la akcidenton? (¿Vas veure l'accident?)
preni
El subjecte és aquell que realitza l'acció i que agafa l'objecte. El complement directe és allò que és agafat pel subjecte: Ŝi prenis teleron el la ŝranko. (Ella va agafar el plat de l'armari.)
helpi
El subjecte és la perona que ajuda el cec. Aquella feina o tasca amb què hom pot ajudar pot ser el complement directe: Ili helpis la blindulon. (Van ajudar el cec.) També es pot fer servir un complement amb la preposició al en comptes de complement directe: Eble mi povos helpi al vi. (Potser et podré ajudar.)

Verbs de descripció

Els verbs de descripció lliguen la descripció al subjecte o al complement directe. Aquesta descripció s'anomenar predikativo (en català s'anomena atributiu o predicatiu, segons si el verb és copulatiu o no). En esperanto el predikativo no porta indicador de funció.

esti
El subjecte és allò que té alguna qualitat. La qualitat del subjecte apareix com a predikativo. La domo estas granda. (La casa és grossa.) Mia patro estis ŝoforo. (El meu pare era xofer.)
fariĝi
El subjecte és allò que passa a tenir una qualitat. La qualitat apareix com a predikativo: La etoso fariĝis bona. (L'ambient emocional va millorar.) Ili fariĝis ŝtelistoj. (Es van esdevenir lladres.)
opinii
El subjecte és aquell que té una opinio sobre la qualitat d'una cosa. El complement directe és allò que té la qualitat. La qualitat mateixa apareix com a predicatiu del complement directe: Mia fratino opinias viajn klopodojn vanaj. (La meva germana creu els teus esforços vans.)

Verbs amb -IG

Els verbs formats amb el sufix IG són sempre transitius. Mostren la causa d'un resultat. El subjecte sempre és la causa o el causant. El lexema (o lexemes) al qual s'aplica el sufix IG indiquen el resultat.

Si el resultat d'un verb amb IG és qualitat o estat (posició, identitat...) el complement directe és aquell element que rep aquella qualitat, estat, etc.

lacigi
El complement directe és aquell que esdevé cansat: La tro multa parolado lacigas lin.(l'excés de xerrameca el cansa) La vojaĝo certe vin lacigis. (Segur que el viatge t'ha cansat) Tiu ĉi medikamento estas bona, sed ĝi lacigas la uzanton. (Aquest medicament és bo però cansa l'usuari)
edzinigi
El complement directe és aquella persona que esdevé muller: Mi edzinigas mian filinon ne kun ia simpla nobelo. (No amb un simple noble vaig casar la meva filla.) Li edzinigis ŝin al si per la edziĝa ringo kontraŭ la volo de ŝia patro. (Ell va casar-se amb ella per mitjà d'un anell de noces contra la voluntat del pare d'ella.)

Alguns verbs amb IG tenen com a resultat una acció intransitiva. En aquest cas hom crea el verb IG a partir d'un altre verb intransitiu. En aquests verbs IG el complement directe és el subjecte del verb original:

bruligi
El complement directe és allò que es posa a cremar. Post infekta malsano oni ofte bruligas la vestojn de la malsanulo. (Després d'una malaltia infecciosa hom crema la roba del malalt.) La suda suno bruligas lian nudan kapon. (El sol meridional crema el seu cap nu.)
sidigi
El complement directe és allò que és posar en posició de seure: Rapide ŝi prenis la infanon sur la brakojn kaj sidigis ĝin sur siaj genuoj. (Ella va agafar ràpidament el nen [posant-se'l] sobre els braços i el va posar assegut sobre els propis genolls.) La hundon li residigis sur la keston. (Va tornar a col·locar el gos assegut a la cistella.)

En alguns verbs IG el resultat és una acció transitiva. Aleshores hom va crear un verb IG a partit d'un verb que ja era transitiu. Hi ha dues maneres de fer servir aquesta mena de verbs IG. El complement directe del verb IG pot ser el subjecte del verb originari, o el complement directe del verb originari:

sciigi
El complement directe pot ser aquell que s'assabent d'una cosa: Ŝi sciigis min pri la novaĵo. (Ella em va informar sobre la novetat.) El complement directe pot ser la cosa sobre la qual hom informa: Ŝi sciigis la novaĵon al mi. (*Ella em va informar la novetat.)
memorigi
El complement directe pot ser aquell que fa comença a recordar una cosa: Tio memorigas min pri mia infaneco. (Allò fa que jo recordi la meva infantesa.) El complement directe pot ser la cosa reccordada: Tio memorigas al mi mian infanecon. (Allò em recorda la meva infantesa.)

Hom no pot fer servir ambdues possibilitats alhora. No es pot dir: Ŝi sciigis min novaĵon. Ni es pot dir: Tio memorigas min mian infanecon.

Verbs IĜ

Els verbs fets amb el sufix sempres són intransitius.

Els verbs ordinaris amb IĜ indiquen una transició a un nou estat. El lexema al qual s'aplica el sufix IĜ indica el resultat, el nou estat. El subjecte del verb ordinari amb IĜ és allò que canvia d'estat. El causant eventual del canvi d'estat normalment no apareix a l'oració. En els verbs IĜ el causant no és rellevant:

malpuriĝi
El subjecte és aquell que s'embruta: Mia vesto malpuriĝis. (La meva roba es va embrutar.)
glaciiĝi
El subjecte és allò que es converteix en glaç: La akvo glaciiĝis. (L'aigua es va glaçar.)
edziniĝi
El subjecte és aquella persona que esdevé muller: Ĉu vi volas edziniĝi kun mi? (¿Vols passar a ser la meva muller?)

En els verbs IĜ fets a partir de verbs transitius no es tracta de l'aparició d'un resultat o d'un canvi d'estat sinó d'un esdeveniment que té lloc per ell mateix. O no té lloc per causa d'algú. El subjecte del verb IĜ és el complement directe del verb originari. En aquesta mena de verbs el sufix IĜ serveix per a capgirar les funcions sintàctiques. S'assembla a la veu passiva. Però en la veu passiva de veritat el causant existeix necessàriament encara que no sigui esmentat.

detruiĝi
El subjecte és allò que esdevé completament malmès o destruït. El verb IĜ no indica si ho va destruir algú o simplement ha passat sol: Tiu ĉi domo detruiĝis dum la milito. (Aquesta casa es va anorrear durant la guerra.) Ĉiuj miaj planoj detruiĝis. (Tots els meus plans es van arruïnar.) El verb originari detrui significa "malmetre completament o destruir": La milito detruis la domojn. (La guerra va destruir les cases.)
ruliĝi
El subjecte és una cosa que es mou girant al voltat del seu propi eix, o un vehicle que es mou perquè les seves rodes giren: La veturilo ruliĝis tre rapide. (El vehicle anava molt ràpid.) Ruli significa "moure fent rodolar les rodes": Rulu nun al mi grandan ŝtonon. (Ara fes rodolar fins a mi un pedra grossa.) La vendisto rulis sian ĉaron laŭ la strato. (El venedor portava el seu carro pel carrer.)
komenciĝi
El subjete és la cosa sobre la primera part de la qual es tracta: Tiam komenciĝis la milito. (Aleshores va començar la guerra.) Lia nomo komenciĝas per "Z". (El seu nom comença amb Z.) Komenci significa "causar l'inici, fer la primera part d'una cosa": Ili komencis sian vojaĝon. Ŝi komencis paroli.
Tornar a dalt