Al contingut

L'esperanto com a accelerador de multilingüisme per a nens

Recomanacions per als instructors

Introducció

El curs accelerador de multilingüisme "(Multilingualism Accelerator", o Multlingva Akcelilo - MLA), va ser creat per servir com a introducció a l'aprenentatge de llengües estrangeres i per accelerar-ne l'aprenentatge. Com ja és sabut, l'esperanto és una llengua planificada, dissenyada per aprendre fàcilment i ràpidament. Com a resultat, les seves regles són regulars i el seu sistema de formació de paraules es basa en un conjunt d’arrels i afixos. És per això que en un any escolar, després de només 60 hores lectives i amb l'ajut d'exercicis en línia que els estudiants fan ells mateixos a l'ordinador, és possible adquirir els conceptes bàsics de l'esperanto, suficients perquè els alumnes parlin, entenguin i llegeixin de forma autònoma, utilitzant un nombre mínim de morfemes ensenyats.

Amb aquest curs, els nens aprenen d’una manera divertida els conceptes bàsics del llenguatge analític, cosa que els dóna una idea clara del funcionament dels idiomes. Els nenes comencen a entendre conceptes gramatical com ara: el plural, els dos casos essencials (nominatiu i acusatiu), la manera de formar frases, i la possibilitat de crear un gran nombre de paraules noves a partir d’arrels i afixos bàsics, tal com existeixen en totes les llengües. Això permet als nens percebre clarament l’estructura universal de les llengües, el que s’anomena coneixement metalingüístic.

Després de només dues hores d'aprenentatge, els nens entenen que tots els noms acaben amb -O i els verbs en temps present amb -AS. A partir d’aquestes dues regles i unes 20 paraules, ja poden formar frases per ells mateixos. En fer-ho, adquireixen importants coneixements metalingüístics que els ajudaran a comprendre millor la gramàtica de la seva llengua materna i de les llengües estrangeres que aprendran més endavant. A partir de la segona hora de classe, els nens reben quatre sobres que contenen paraules escrites en targetes de diferents colors, que representen tres tipus de paraules per a quatre funcions gramaticals diferents. Posant paraules extretes a l'atzar i pel mateix ordre - primer la vermella, després la groga i finalment la verda - formen frases que han de traduir, per determinar després si les frases resultants tenen sentit o no. Aprenen d’una manera divertida per a què serveixen un substantiu, un verb i una preposició. Es diverteixen amb el resultat de les seves traduccions i, al mateix temps, aprenen el significat de les paraules.

El material didàctic es basa en l'aplicació d'un enfocament científic a la freqüència del vocabulari i de la gramàtica.

El 1979, durant una trobada internacional de famílies que parlaven esperanto a Lucerna (Suïssa), es va realitzar una interessant enquesta sobre el nombre de morfemes en les converses diàries de nens que parlaven esperanto com a llengua familiar, al costat de la llengua del seu país i/o les llengües dels seus pares. S'hi van enregistrar 60.000 paraules separades en morfemes. Només en esperanto es possible separar totalment les paraules en morfemes clars. Els morfemes es van comptar informàticament i es van ordenar per freqüència d’ús. Els resultats obtinguts van ser revolucionaris: en tot el conjunt de paraules només hi havia 1.500 morfemes, dels quals els 467 més freqüents cobrien el 95% del conjunt, i els 250 morfemes més freqüents en cobrien aproximadament el 80%. Fa uns anys, van ser enregistrats per ordinador els morfemes d’un corpus de textos publicats a Internet, el qual contenia 10 milions de paraules. Els resultats van ser molt similars pel que fa a les proporcions dels morfemes més freqüents en el llenguatge quotidià. La diferència entre aquest estudi i l'altre més antic radicava només en el detall que la investigació antiga (Lucerna) contenia més morfemes valuosos en les converses amb nens.

Més endavant, sobre la base dels morfemes més freqüents, es va crear el llibre de text d'esperanto segons l'anomenat mètode de Zàgreb, gràcies al qual encara és possible aprendre esperanto a partir d'unes quaranta llengües.

El curs accelerador de multilingüisme (MLA) es basa en els estudis sobre la freqüència de l'ús dels morfemes en la llengua parlada. A partir d’uns 300 morfemes, es preparen materials didàctics amb els quals els nens practicaran l’ús del llenguatge i la gramàtica, creant frases pel seu compte des del principi, en lloc d’aprendre frases ja fetes. Donat que la memorització d'una gran quantitat de vocabulari és un dels problemes més importants en l’aprenentatge d’idiomes, l'objectiu de l'MLA és minimitzar el nombre de morfemes que s'han aprendre, tot permetent als nens construir moltes frases i aconseguir capacitats de comunicació. Per això és especialment important que durant les classes no s'hi afegeixin morfemes de forma impensada que no estiguin ja previstos en els materials didàctics.

La idea del projecte era que l'MLA formés als professors de llengües estrangeres només amb l’ajut de la guia i del material didàctic, en la seva llengua, sense cap aprenentatge previ de l'esperanto. El material que s’ensenya conté un mínim d’esperanto, que els professors amb experiència en llengües estrangeres podran aprendre al mateix temps que els seus alumnes i en el temps de preparació de les classes.

Els cursos experimentals en tres escoles han demostrat l'èxit d'aquest enfocament. Les respostes obtingudes en els qüestionaris per als nens, professors i pares, van mostrar l’entusiasme de tothom per seguir el curs MLA. Als nens els va agradar molt aquest curs (dues hores setmanals) i als professors no només els va semblar interessant, sinó també útil. Dues proves realitzades al final del curs escolar avaluaven la capacitat dels alumnes per reconèixer les nocions gramaticals elementals en la seva llengua materna, així com els seus coneixements metalingüístics. Amb dues proves al final del curs escolar, es va avaluar el reconeixement de les nocions gramaticals elementals en la llengua materna i el coneixement metalingüístic dels estudiants. Les proves les van completar tant els grup d'estudiants que van aprendre esperanto com un grup de comparació igualment ampli d’alumnes que no el van aprendre. Va resultar que els nens que van aprendre esperanto amb el curs MLA van tenir molt més èxit que els que no ho van fer.

Per tant el curs MLA és una introducció a les llengües estrangeres molt útil per als nens. Accelera el seu aprenentatge alhora que millora la comprensió de l’estructura i la gramàtica de la pròpia llengua materna. La investigació de la dècada de 1990 sobre cursos similars va demostrar que l'aprenentatge es pot accelerar entre un 25-30% després de dos anys d'aprenentatge de la subsegüent llengua estrangera. Més endavant, la diferència en els coneixements de llengües estrangeres entre els estudiants que han cursat cursos de MLA i els que no ho han fet es fa cada vegada més gran.

Un dels objectius de l'MLA és fomentar l’ús actiu de la llengua. Per això, seria ideal que des del final de la segona lliçó (és a dir, 20 hores d’estudi), els estudiants poguessin entrar en contacte amb estudiants d’altres països amb les quals es podrien escriure o conversar mitjançant Internet. També seria genial organitzar una trobada internacional a final de curs amb els grups geogràficament més propers, encara que no això no sigui imprescindible.

Finalment, aquí teniu alguns exemples de la funció propedèutica d’aquest curs. Naturalment, hi ha una transferència directa de coneixement de paraules que són iguals o similars entre algunes llengües. Per exemple, si els estudiants aprenen l'alemany com a segona llengua, trobaran moltes paraules en esperanto amb arrels comunes, com ara LERNI, IN, NUR, DANKI, HAVI, i d'altres semblants. Però la transferència indirecta és encara més important: inclou, per exemple, la comprensió de conceptes com ara els temps verbals, modes, complement d’objecte directe, etc. Aquesta transferència indirecta prové del fet que, en aprendre una nova llengua, s’adquireix un coneixement metalingüístic, és a dir, una comprensió de l’estructura de les llengües en general. L’abast i la utilitat d’aquest coneixement depèn de la llengua escollida com a introductòria. L’esperanto és la que millor s’adapta a aquesta finalitat, sobretot per a l’aprenentatge de llengües indoeuropees.

Què cal saber per ensenyar MLA?

Què és l'accelerador de multilingüisme?

L'MLA és una eina didàctica que ajuda a l’aprenentatge de llengües estrangeres. És senzill de fer servir a les escoles i en altres llocs, i el lloc web https://lernu.net/ca/instruado admet el seu ús. El material didàctic conté sis lliçons que representen 60 hores lectives. Es programen 4 hores d’aprenentatge addicionals per al repàs i/o les proves.

Per què i de quina manera aprendre esperanto ajuda a aprendre altres llengües estrangeres?

L'aprenentatge de l'esperanto és relativament fàcil per als alumnes.
L’esperanto és una llengua planificada, cosa que significa que el seu autor, el metge polonès Zamenhof, el va crear segons un pla, de la mateixa manera que les cases es construeixen mitjançant un plànol. Zamenhof va rumiar molt detingudament els elements que haurien de modelar l’esperanto per tal que fos el més fàcil possible d’aprendre. Com a base va fer servir diverses llengües romàniques, germàniques i eslaves, i va crear l'esperanto gairebé sense excepcions gramaticals ni irregularitats, que sovint dificulten l'aprenentatge de llengües estrangeres.
En l'esperanto, els alumnes reconeixen de manera inconscient els elements de llur pròpia llengua.
Atès que l’esperanto es basa en diverses llengües romàniques, germàniques i eslaves, els estudiants que aprenen esperanto es troben sovint en un territori familiar, ja sigui per la semblança de les paraules (arrels i terminacions) com per la semblança de les regles gramaticals.
L'esperanto pertany al tipus de llengües flexives.
La majoria de regles gramaticals de l'esperanto són comparables amb la de les llengües nadiues dels alumnes. Això ajuda a reconèixer i aprendre inconscientment aquestes regles gramaticals.
Si els alumnes aprenen una llengua, els serà més fàcil aprendre'n una més i una altra.
Això es deu al fet que transferim formes i estratègies d’una llengua a una altra. D'aquesta manera, connectem les paraules entre les llengües i les regles gramaticals (de manera no conscient) i els processos d’aprenentatge ens són familiars.
(https://www.psychologytoday.com/intl/blog/life-bilingual/201506/can-second-language-help-you-learn-third).
És aquí on l'MLA presenta un pont entre l'aprenentatge de les llengües i els punts de vista individuals, i l'actual política lingüística a Europa que segueix les expectatives dels pares.

Com es relaciona l'MLA amb la política lingüística de la Unió Europea i les expectatives dels pares?

La globalització i mobilitat fa que actualment en la Unió Europea, i d'acord amb la política lingüística de la UE, els pares esperen que les escoles ensenyin llengües estrangeres als seus fills.
(https://ec.europa.eu/education/policies/multilingualism/about-multilingualism-policy_en)
A més, els pares donen suport a la idea de l’aprenentatge precoç de llengües estrangeres. Ja és prou ben sabut que no es pot desaprofitar el període de desenvolupament infantil, que és quan els nens aprenen llengües estrangeres de manera inconscient, fent servir les mateixes estratègies que fan servir per a l'aprenentatge de llurs pròpies llengües, i amb una extraordinària capacitat de memoritzar ràpidament noves paraules.

Per què fer servir l'MLA amb als alumnes al voltant de nou anys d'edat?

Cap als nou o deu anys, els nens comencen a aprendre llengües de manera diferent, ja que desenvolupen un mètode analític d’aprenentatge d’idiomes, cosa que significa que són capaços d’entendre un enfocament metalingüístic de les llengües i la gramàtica. Com els pot ajudar l'MLA en aquest aprenentatge?

Mitjançant el reconeixement i aprenentatge de morfemes, basats en les esmentades llengües europees, durant aquest període o fins i tot una mica abans l’MLA els ajuda a passar a la fase analítica de l’aprenentatge d’idiomes, formant així la base del coneixement metalingüístic que els nens apliquen posteriorment a qualsevol llengua posterior. El mètode que escollim per ensenyar-los esperanto per construir una base adequada, òbviament, té un paper important en aquest procés.

Com poden incloure l'MLA en la política lingüística de l'escola?

L'MLA ofereix ajuda als professors tant perquè puguin impartir habilitats en llengües estrangeres com per construir la política lingüística de l’escola, ja que poden adaptar aquesta eina a l'oferta de llengües estrangeres de l'escola i incloure-la en la seqüència del seu aprenentatge.

Què hi guanyen les escoles amb l'MLA?

L’ús de l’MLA permet el treball en equip a l’escola, ja que requereix que l’MLA s’inclogui adequadament a la política lingüística escolar i als currículums que s’imparteixen a l’escola. Això implica la planificació de quan s’ha d’incloure l’MLA i de quins professors gestionaran aquest mètode per a l'alumnat. Així, l’escola s’equipa amb un conjunt d’eines per desenvolupar el multilingüisme i assolir l’objectiu que cada nen de la UE aprengui almenys dues llengües estrangeres.

Com permet l'MLA que l'escola s'integri en el seu entorn?

L'MLA permet la participació de diverses escoles, així com la cooperació de l'escola amb els pares i el seu entorn més ampli. Brinda la inclusió de grups individuals, com ara pares o avis, i fa possible la cooperació interescolar, cosa que contribueix a la implementació de les polítiques lingüístiques i escolars locals.

És interessant també poder establir vincles entre les escoles més enllà de les fronteres, ja que l’MLA permet a l'alumnat conèixer altres nens de la seva edat que tinguin el mateix nivell lingüístic. Gràcies a aquesta eina, les escoles poden fer trobades en línia o organitzar reunions físiques, on els nens puguin fer ús de la llengua en situacions reals.

Quines habilitats ha de tenir un professor per fer servir l'MLA?

Els coneixements avançats d'esperanto NO SÓN essencials per als professors que ensenyaran amb l'MLA al nens. L'MLA està dissenyat perquè pugui fer-lo servir de forma competent només amb la preparació regular de les seves lliçons. Això és possible gràcies al disseny en espiral de l'MLA, que parteix de continguts senzills per evolucionar cap a continguts més complexos, i pel fet que l’esperanto es basa en les llengües romàniques, germàniques i eslaves.

Tot i això, és preferible que el professor ja ho sigui d'alguna llengua estrangera o de la llengua materna dels nens, ja que és més fàcil per a aquells que tenen habilitats d’ensenyament d’idiomes comprendre l’ús de l’MLA com a eina per accelerar l'aprenentatge lingüístic. A més, l'MLA ofereix la possibilitat de comparacions interlingüístiques, que també seran útils per al professor en l’exercici de la seva pròpia experiència professional.

Els professors de llengües estrangeres coneixen sistemes d'accés i mètodes d’aprenentatge de llengües estrangeres, entenen com s’adquireixen els coneixements lingüístics i, per tant, poden aplicar fàcilment els seus mètodes de treball per aprendre una nova llengua estrangera. Tot i això, si una escola pot contractar un professor d’esperanto, això simplificarà la feina ja que al professor li caldrà menys temps per a la preparació de les lliçons.

El desenvolupament professional dels professors que observem en els projectes organitzats amb les escoles demostra que accepten més fàcilment noves funcions en el sistema educatiu no només si s’hi veuen obligats, sinó si realment hi creuen. Per això els professors haurien de tenir l’oportunitat de conèixer l’MLA, provar-lo i parlar-ne, sobretot amb el Consell Escolar i d'altres fòrums. Els consells escolars haurien d’ajudar a crear una actitud positiva vers l’MLA. Hi contribueixen experiències positives d'altres professors i escoles (com a part del projecte vam provar el material a l'escola primària Rudolf Maister Šentilj d'Eslovènia, a l'escola primària Retkovec de Croàcia, i a l'escola primària Hristo Botev de Bulgària).

Quan els professors vegin que l’MLA és una ajuda concreta i pràctica per promoure l’aprenentatge de llengües estrangeres a les escoles, es despertarà la seva curiositat i i el desig d'aprendre i de començar a fer servir l'MLA a la seva escola. Cal que els directors de les escoles i els mestres considerin l'MLA en el context de la política lingüística de l'escola i de la política lingüística en general, i treballar-ho conjuntament amb els pares i el seu entorn.

L'enfocament metodològic de l'MLA

L'MLA s’estructura com una forma en espiral que comença pels elements més senzills que després es desenvolupen gradualment. Està format només per 300 morfemes, triats de manera que permetin construir oracions significatives des de bon començament. Les possibilitats d'ús d'un nombre relativament reduït de morfemes s'amplia molt gràcies a nombrosos afixos i terminacions, que es poden entendre com a eines que permeten produir una gran varietat i de paraules i significats en esperanto, a partir de només 300 elements bàsics. Els estudiants aprenen nous elements de vocabulari i gramàtica a través de diferents activitats de parlar, escoltar, llegir i escriure.

El contingut d’aquest curs de 60 hores s’organitza de la manera següent: es comença amb les primeres sis lliçons del manual segons l’anomenat mètode de Zagreb, que són lliçons estructurades segons la freqüència dels morfemes més utilitzats pels nens en la llengua parlada. Per tant, a la primera lliçó es treballa amb els 40 morfemes més habituals, a la segona lliçó 40 més, etc., fins un total de 300 morfemes. Entre aquests hi ha uns pocs morfemes menys regulars, però que fan falta pels continguts de la lliçó, dels diàlegs o dels exercicis.

La morfemoj enhavas leksikajn kaj gramatikajn enhavojn dismetitajn laŭ la ofteco de ilia uzo en la parola Esperanto. Tio ebligas al ni ke la infanoj jam en la unua kaj aparte en la dua leciono povas klare uzi la lingvon: paroli kaj skribi tekstojn kaj legi aŭ ludi rolojn en dialogoj kaj skeĉoj. Tial estas grave insisti kaj ripeti ĝuste tiujn komencajn ekzercojn ĝis la geinstruistoj vidos ke la infanoj ĉion bone komprenis eĉ se pro tio ili ne finprilaboros ĉiujn lecionojn laŭ la kursplano. Same estas tre grave ne aldoni morfemojn kiuj pliampleksigus la kompletan nombron da morfemoj.

Kvankam la geinstruistoj devas dum la 60 horoj prilabori ĉiujn lecionojn kaj antaŭviditajn blokhorajn enhavojn, estus bone se ili sukcesus prilabori almenaŭ la 5-an lecionon, en kiu oni lernas lingvan logikon de pronomoj. La sistemo de pronomoj en ĉiuj lingvoj estas tre kompleksa kaj ekz. en la kroata ĝi ampleksas minimume 3000 ĝis 4000 vortojn, kiujn malfacilas kunmeti al logika strukturo. En Esperanto tio estas tre simpla: oni kombinas 5 x 8 elementojn en korelativa tabelo. Do entute 40 kombinelementoj logike kreas milojn da pronomaj formoj en aliaj lingvoj. Kvankam iom post iom oni enkondukas la pronomojn ekde la unua leciono, ilia kompleta strukturo estos videbla nur en la kvina leciono, kaj tio grave helpos la infanojn dum la lernado de aliaj fremdlingvoj.

Sed ne gravas fini ĉiujn lecionojn, kaj se la geinstruistoj vidas ke pro iu kaŭzo ili ne povas progresi laŭ la plano, estas pli bone halti kaj ripetadi la jam lernitan materialon ĝis estos klare ke tiu enhavo estas bone lernita kaj komprenita. Eĉ se ili ne sukcesas dum la planitaj 60 studhoroj atingi la 5-an lecionon, la plimulton de pronomoj la gelernatoj renkontos ankaŭ pli frue kaj tio esence faciligos la komprenon pri funkciado de pronomoj en aliaj fremdlingvoj.

La novan vortprovizon kaj gramatikajn elementojn gelernantoj ekkonas per diversaj parolaj, aŭskultaj, legaj kaj skribaj aktivecoj kiuj estas detale klarigitaj en la daŭrigo.

La instrumaterialoj estas organizitaj tiel ke la geinstruistoj povas senprobleme paralele prepari siajn instruhorojn, eĉ se ili ne havas antaŭan scion de Esperanto. Ĉiu leciono enhavas klarigojn de instruota gramatiko kiu en la lernbloko nove aperas. Same kiel novaj gramatikaj elementoj por ĉiu horbloko estas listigitaj novaj vortoj. Ene de la plano kiel efektivigi la blokhorojn troviĝas ankaŭ instrukcioj kiam kaj kiel la geinstruistoj enkonduku novajn gramatikajn elementojn.

La tuta kurso ampleksas 6 lecionojn, kiuj estas disdividitaj je unuopaj horblokoj. La instruisto/instruistino povas decidi mem ĉu li realigos la kurson en la formo de proponitaj horblokoj (ĉiu horbloko estas du lernohoroj) aŭ li dividos la horblokojn je lernohoroj. La elekto dependas de la eblecoj kiel la lerneja instruado funkcias en ĉiu lernejo kaj de la lernkoncentriĝo de la gelernantoj. La enhavo ebligas ambaŭ manierojn.

Didaktikaj materialoj

La materialoj ampleksas multajn aktivecojn, kies celo estas evoluigi diversajn specojn de lingvaj kapabloj kaj samtempe motivigi la infanojn lerni. Ni aplikis tekstojn, sonajn surbendigojn, ekzercojn, ludojn, skeĉojn, kantojn kaj komputilajn ekzercojn. Ĉiujn materialojn vi trovas sur la paĝaro de MLA https://lernu.net/ca/instruado en la formo preta por printi. Tie troveblas ankaŭ ligiloj al sondosieroj.

Dum kelkaj lernohoroj ni antaŭvidas ankaŭ uzon de komputiloj, ja ekzistas apartaj ekzercoj kiuj kompletigas la kurson. Tial ni konsilas ke la kurson vi realigu en klasĉambroj, kiuj ebligas uzon de komputiloj kun kontakto al interreto. Se tio ne eblas, vi povas realigi alternativajn aktivecojn kaj la ekzercojn por komputilo uzi kiel hejma tasko.

Speco de materialoj

Tekstoj kaj iliaj voĉigoj
La plimulto de la lecionoj baziĝas je komenca teksto, kiu enkondukas novajn vortojn kaj gramatikon. Voĉigo de ĉiuj tekstoj estas en la retejo ankaŭ je la dispono kiel sondosiero kaj ni rekomendas ke dum la legado de la teksto la gelernantoj traduku ĝin kun helpo de la instruisto.
Dialogoj
La materialoj ampleksas ankaŭ aron da dialogoj kies celo estas stimuli parolkompetentecojn. Uzante dialogojn ni ebligas al la gelernantoj parolspertojn antaŭ ol ili kapablos memstare krei frazojn. Ni rekomendas ke la gelernantoj unue tralegu la dialogon duope, tiam ili legu tiujn antaŭ la kursanoj. La duopoj ĉiam unue memstare traduku la dialogon, per kio ni stimulas kunlaboran lernadon.
Ekzercoj kaj ludoj
En la reta paĝaro vi havas je dispono multajn ekzercojn kiuj stimulas antaŭ ĉio legajn kaj skribajn kompetentecojn de la gelernantoj. La plimulton vi simple povas printi forme de laborfolioj. Kelkajn oni devas antaŭe prepari (eltondi, dismeti en kovertojn ktp.), por kelkaj vi bezonas helpilon (ekzemple pilkon). Multaj ekzercoj baziĝas je tio ke la infanoj mem kreas frazojn (kelkfoje ankaŭ vortojn), ĉar Esperanto ebligas simplan kombinadon de vortoj en frazo kun helpo de kelkaj simplaj reguloj sen timi pri gramatike nevalida frazo, sed ni ne ĉiam gajnas sencajn frazojn. Tiu krea aktiveco prezentas por la infanoj motivon kaj amuzon.
Tradukoj
La ekzercoj en kiuj oni uzas tradukadon apartenas al pli malfacilaj aktivecoj kadre de la kurso. Ili prezentas defion por la gelernantoj kaj por la instruistoj, ĉar ofte la gelernantoj ankoraŭ ne konsciigis al si ĉiujn procezojn, kiuj estas bezonataj dum la tradukado. Tamen la ekzercoj traduki el Esperanto en la nacian lingvon estas utila helpilo por stimuli lingvan konscion kaj al la infanoj ofertas senperan pripenson pri diferencoj kaj similecoj inter lingvoj. Tiu konscio prezentas pozitivan sperton por posta lernado de lingvoj.
Kantado kaj ludado de roloj
La materialoj ampleksas ankaŭ kantojn kaj skeĉojn. La enhavo de la kantoj estas harmoniigita kun la tekstoj de la lecionoj kaj helpas tiel al la infanoj amuzmaniere akiri vortojn. Skeĉoj stimulas uzon de lingvo en realaj situacioj kaj ofertas al la infanoj senpreman kaj amuzan aliron al la lingvo.
Uzo de komputilaj ekzercoj
En la kurson ni inkluzivigis ankaŭ la uzon de komputilaj ludoj, ja ili ebligas lernadon, kiu estas proksimigita al la bezonoj de la infanoj. La infano povas mem decidi pri kvanto de ekzercoj kiujn li deziras realigi laŭ la propra temporitmo. Krome la uzo de la komputilo dum la lernohoroj ofte signifas plian motivigon kaj amuzon.
La ekzercoj per la komputilo estas parto de la kurso en lernejo, tial estas bone, ke la instruadon oni okazigu en klaso, kiu ebligas uzon de komputiloj. Ofte en la materialoj oni havas alternativajn agadojn, kiujn eblas efektivigi se oni ne deziras aŭ ne povas uzi komputilojn. Kie altenativoj ne ekzistas, vi povas mem ludi iun interludon (ekzemple ludon kun vortokovertoj kiu enhave similas al komputilaj ekzercoj).
La novaĵo en tiu ĉi kurso estas uzo de komputilaj ekzercoj en kiuj la komputilo kreas gramatike korektajn frazojn, sed proksimume duono el ili havas, kaj alia duono ne havas semantikan sencon. La gelernantoj povas per tiu ekzerco ludi hejme tiel ke la komputilo generos kiom ajn da frazoj ili deziras kaj ili devas difini ĉu ili estas sencohavaj aŭ ne. Tiu ekzerco estas aparte utila por lerni signifojn de vortoj. Se infanoj ne konas la signifon, ili devas serĉi ĝin en vortaro aŭ demandi la instruiston. Se ili ripetas tion ofte, ili lernas signifojn sen klasika parkerumado.
Refreŝigaj ludoj
La signifo de korpa aktiveco por infanoj estas aparte grava dum la lernprocezo kaj ni konsilas ke inter ĉiuj lernblokoj vi disponigu 5 minutojn por mallonga moviĝludo. La ludo ne rilatu al la lernado sed ĝi prezentu ripozon por la kapo kaj defion por la korpo.
Hejmaj taskoj
Ĉiu lernado de lingvo postulas akiron de certa vorttrezoro, kiu estas ligita kun certa nombro de ripetadoj de la vortoj. Tial sukcesa lernado de lingvo estas malebla nur dum unu aŭ du lernohoroj semajne. Hejmaj taskoj prezentas ponton, kiu gvidas al daŭrigo de la lernado kaj lernsukceso. Tial post ĉiu lernbloko ni metas hejmajn taskojn. Foje temas pri ekzercoj kiujn necesas printi, kaj antaŭ ĉio ni rekomendas stimuli la gelernantojn uzi komputilajn ekzercojn, kie ili povas memstare daŭrigi la lernprocezon.
Tornar a dalt