¿Què és l'esperanto?

És una llengua molt adient per a la comunicació internacional.

"La idea interna de l'esperanto és: amb un fonament lingüístic neutral, eliminar les muralles que separen els pobles i acostumar la gent a veure en el proïsme només una persona i un germà."

L. L. Zamenhof, 1912

La llengua va ser iniciada per Ludwig Lazar Zamenhof, que va crear una gramatica basada en les llengües europees amb la quantitat mínima d'excepcions. La provisió de paraules es basa principalment en les llengües romàniques, però també conté paraules que provenen de llengües germàniques i d'altres grups. La nova llengua, el primer llibre de la qual va aparèixer el 1887, va atreure una comunitat de parlants i va començar un procés normal d'evolució lingüística dins d'un grup humà que la fa servir en molts àmbits de la vida i en la creació d'una cultura lingüística pròpia. Dues dècades més tard van néixer els primers nens que des del naixement parlaven amb els seus pares també en esperanto, eren els primers nadius. Per això es pot dir que és una llengua creada en primer lloc per a la comunicació internacional i que després es va criollitzar i que a dia d'avui és la llengua d'una comunitat esperantista en la diàspora.

L'esperanto va ser creat sobre la base d'una provisió de paraules de llengües hindoeuropees però amb l'objectiu que sigui fàcil d'aprendre. Per això la gramàtica és aglutinant, un tret característic de les llengües turqueses i finoúgriques, i en un nivell més profund, també és una llengua aïllant, com el xinès o el vietnamita. Això vol dir que els seus morfemes es poden fer servir com a paraules independents. L'esperanto té una gramàtica completament regular i permet crear moltíssimes paraules combinant lexemes i aproximadamen quaranta afixos (per exemple, el lexema san- , permet crear mots com malsana , malsanulo , gemalsanuloj , malsanulejo , sanigilo , saniĝinto , sanigejo , malsaneto , malsanego , malsanegulo , sanstato , sansento , sanlimo , malsankaŭzanto , kontraŭmalsanterapio …). Les principals categories gramaticals (substantius, verbs, adjectius, i adverbis) tenen unes terminacions que sempre indiquen la categoria a què pertanyen. La seva regularitat fa que sigui especialment fàcil d'aprendre, i la seva capacitat de crear mots nous la fa una de les llengües més productives, amb un nombre de paraules potencialment il·limitat. Pot expressar totes les noves idees i estats. Per exemple, hom pot escriure una novel·la sobre marcians ficticis en forma de taula i anomenar-los tablo , tablino , tablido … Permet imaginar una persona que camina endarrere ( inversmarŝanto ), un remei contra el dogmatisme ( maldogmigilo ), etc.

Trets importants de l'esperanto

La idea bàsica de l'esperanto tracta sobre el fet de mantenir la tolerància i el respecte entre les persones de diversos pobles i cultures. La comunicació és una part essencial de la intercomprensió i si la comunicació es realitza amb una llengua neutral, això pot ajudar al sentiment que ens trobem en condicions d'igualtat i respecte els uns amb els altres.

Internacional

L'esperanto és especialment útil per a la comunicació entre persones de diferents nacions quan no tenen una llengua materna comuna.

Neutral

No pertany a cap poble o país i per això funciona com una llengua neutral.

Igualitària

Quan un se serveix de l'esperanto se sent al mateix nivell des d'un punt de vista lingüístic, en comparació amb algú que parla l'anglès amb una altra persona que té l'anglès com a llengua materna.

Relativament fàcil

Gràcies a l'estructura i a la construcció de la llengua és normalment molt més fàcil de dominar que una altra llengua nacional estrangera.

Vivent

L'esperanto evoluciona i viu com les altres llengües i hom s'hi pot expressar sobre els més diversos aspectes dels pensaments i sentiments humans.

Justa

Totes les persones que aprenen esperanto tenen la bona sort d'atènyer un nivell alt en la llengua, i després, des del punt de vist lingüístic, en un nivell semblant comunicar-se amb altres persones, independentment de la llengua de partida.

Història

1878

La primera versió prèvia de l'esperanto, que Zamenhof va anomenar Lingwe Uniwersala és acabada. Tanmateix és molt diferent de l'esperanto modern.
1887

Amb l'ajuda de la seva dona, Zamenhof va publicar Unuan Libron ("primer llibre"), el manual que introdueix l'esperanto modern.

Wikimedia Commons
1889

Es publica a Nuremberg la primera revista esperantista, La Esperantisto, i es funda el primer Club d'esperanto.

Wikimedia Commons
1905

Al primer Universalan Kongreson a Boulogne-sur-Mer hi participen 688 persones.
Es publica Fundamento de Esperanto.
1908

Es funda la Universala Esperanto-Asocio.
1954

Unesco comença a tenir relacions consultives amb UEA. La primera resolució de la Unesco.
1985

La segona resolució de la Unesco. Unesco instiga els membres de l'ONU a afegir l'esperanto als programes escolars.
1987

6.000 esperantistes van assistir al 72è Congrés Universal a Varsòvia en ocasió del centenari de l'esperanto.
2002

Apareix lernu!, el web gratuït més gran per aprendre esperanto.
2008

La versió esperàntica de la Viquipèdia, l'enciclopèdia més gran en xarxa, arriba a 100.000 articles.
2009

És possible fer els exàmens internacionals d'esperanto en tres nivells (B1, B2, C1) i ser avaluat en les 4 competències bàsiques: comprensió lectora, comprensió oral, comunicació escrita i comunicació oral, d'acord amb el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües.
2012

El traductor de Google afegeix l'esperanto com a llengua 64.
2015

Duolingo ha publicat un curs d'esperanto per a angloparlants.
2016

Ha aparegut una nova versió de lernu!.

L'esperanto és...

Part 1

L'esperanto és una llengua apte per a tot.
Part 2

L'esperanto és una llengua amb moltes característiques.
Part 3

L'esperanto és una llengua que es fa servir de moltes maneres.
Part 4a

L'esperanto és una llengua que es pot aprendre i que val la pena aprendre.
Part 4b

L'esperanto és una llengua que es pot aprendre i que val la pena aprendre.
Part 5

L'esperanto és una llengua amb un moviment molt divers.
Part 6

L'esperanto és la llengua del futur.

Gramàtica

Alfabet

Aquí tenim l'alfabet de l'esperanto. Cada lletra sempre té el mateix so, i la pronúncia és completament regular. Clica l'exemple per escoltar la pronunciació!

Aa ami estimar
Bb bela bonic/bonica
Cc celo finalitat
Ĉĉ ĉokolado xocolata
Dd doni donar
Ee egala igual
Ff facila fàcil
Gg granda gran
Ĝĝ ĝui gaudir
Hh horo hora
Ĥĥ ĥoro cor (orfeó, coral)
Ii infano infant
Jj juna jove
Ĵĵ ĵurnalo diari (periòdic)
Kk kafo cafè
Ll lando país
Mm maro mar
Nn nokto nit
Oo oro or
Pp paco pau
Rr rapida ràpid/ràpida
Ss salti saltar
Ŝŝ ŝipo vaixell
Tt tago dia
Uu urbo ciutat
Ŭŭ aŭto cotxe (automòbil)
Vv vivo vida
Zz zebro zebra

Substantius

Tots els substantius en esperanto acaben en -o. (Els substantius són paraules que designen coses.)

domo casa
libro llibre

Plural

Per fer el plural, només cal afegir -j.

domoj cases
libroj llibres

Complement directe

L'esperanto mostra el complement directe de la frase afegint -n. Això ens permet canviar l'ordre de les parts de la frase sense canviar el significat. (el complement directe és allò que pateix directament l'acció del verb.)