Al contingut

¿Què és l'esperanto?

És una llengua molt adient per a la comunicació internacional.

Esperanto?

"La idea interna de l'esperanto és: amb un fonament lingüístic neutral, eliminar les muralles que separen els pobles i acostumar la gent a veure en el proïsme només una persona i un germà."

L. L. Zamenhof, 1912

La llengua va ser iniciada per Ludwig Lazar Zamenhof, que va crear una gramatica basada en les llengües europees amb la quantitat mínima d'excepcions. La provisió de paraules es basa principalment en les llengües romàniques, però també conté paraules que provenen de llengües germàniques i d'altres grups. La nova llengua, el primer llibre de la qual va aparèixer el 1887, va atreure una comunitat de parlants i va començar un procés normal d'evolució lingüística dins d'un grup humà que la fa servir en molts àmbits de la vida i en la creació d'una cultura lingüística pròpia. Dues dècades més tard van néixer els primers nens que des del naixement parlaven amb els seus pares també en esperanto, eren els primers nadius. Per això es pot dir que és una llengua creada en primer lloc per a la comunicació internacional i que després es va criollitzar i que a dia d'avui és la llengua d'una comunitat esperantista en la diàspora.

L'esperanto va ser creat sobre la base d'una provisió de paraules de llengües hindoeuropees però amb l'objectiu que sigui fàcil d'aprendre. Per això la gramàtica és aglutinant, un tret característic de les llengües turqueses i finoúgriques, i en un nivell més profund, també és una llengua aïllant, com el xinès o el vietnamita. Això vol dir que els seus morfemes es poden fer servir com a paraules independents. L'esperanto té una gramàtica completament regular i permet crear moltíssimes paraules combinant lexemes i aproximadamen quaranta afixos (per exemple, el lexema san- , permet crear mots com malsana , malsanulo , gemalsanuloj , malsanulejo , sanigilo , saniĝinto , sanigejo , malsaneto , malsanego , malsanegulo , sanstato , sansento , sanlimo , malsankaŭzanto , kontraŭmalsanterapio …). Les principals categories gramaticals (substantius, verbs, adjectius, i adverbis) tenen unes terminacions que sempre indiquen la categoria a què pertanyen. La seva regularitat fa que sigui especialment fàcil d'aprendre, i la seva capacitat de crear mots nous la fa una de les llengües més productives, amb un nombre de paraules potencialment il·limitat. Pot expressar totes les noves idees i estats. Per exemple, hom pot escriure una novel·la sobre marcians ficticis en forma de taula i anomenar-los tablo , tablino , tablido … Permet imaginar una persona que camina endarrere ( inversmarŝanto ), un remei contra el dogmatisme ( maldogmigilo ), etc.

Trets importants de l'esperanto

La idea bàsica de l'esperanto tracta sobre el fet de mantenir la tolerància i el respecte entre les persones de diversos pobles i cultures. La comunicació és una part essencial de la intercomprensió i si la comunicació es realitza amb una llengua neutral, això pot ajudar al sentiment que ens trobem en condicions d'igualtat i respecte els uns amb els altres.

Internacional

L'esperanto és especialment útil per a la comunicació entre persones de diferents nacions quan no tenen una llengua materna comuna.

Neutral

No pertany a cap poble o país i per això funciona com una llengua neutral.

Igualitària

Quan un se serveix de l'esperanto se sent al mateix nivell des d'un punt de vista lingüístic, en comparació amb algú que parla l'anglès amb una altra persona que té l'anglès com a llengua materna.

Relativament fàcil

Gràcies a l'estructura i a la construcció de la llengua és normalment molt més fàcil de dominar que una altra llengua nacional estrangera.

Vivent

L'esperanto evoluciona i viu com les altres llengües i hom s'hi pot expressar sobre els més diversos aspectes dels pensaments i sentiments humans.

Justa

Totes les persones que aprenen esperanto tenen la bona sort d'atènyer un nivell alt en la llengua, i després, des del punt de vist lingüístic, en un nivell semblant comunicar-se amb altres persones, independentment de la llengua de partida.

Història

  • 1878

    La primera versió prèvia de l'esperanto, que Zamenhof va anomenar Lingwe Uniwersala és acabada. Tanmateix és molt diferent de l'esperanto modern.

  • 1887

    Amb l'ajuda de la seva dona, Zamenhof va publicar Unuan Libron ("primer llibre"), el manual que introdueix l'esperanto modern.

  • 1889

    Es publica a Nuremberg la primera revista esperantista, La Esperantisto, i es funda el primer Club d'esperanto.

  • 1905

    Al primer Universalan Kongreson a Boulogne-sur-Mer hi participen 688 persones.
    Es publica Fundamento de Esperanto.

  • 1908

    Es funda la Universala Esperanto-Asocio.

  • 1954

    Unesco comença a tenir relacions consultives amb UEA. La primera resolució de la Unesco.

  • 1985

    La segona resolució de la Unesco. Unesco instiga els membres de l'ONU a afegir l'esperanto als programes escolars.

  • 1987

    6.000 esperantistes van assistir al 72è Congrés Universal a Varsòvia en ocasió del centenari de l'esperanto.

  • 2002

    Apareix lernu!, el web gratuït més gran per aprendre esperanto.

  • 2008

    La versió esperàntica de la Viquipèdia, l'enciclopèdia més gran en xarxa, arriba a 100.000 articles.

  • 2009

    És possible fer els exàmens internacionals d'esperanto en tres nivells (B1, B2, C1) i ser avaluat en les 4 competències bàsiques: comprensió lectora, comprensió oral, comunicació escrita i comunicació oral, d'acord amb el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües.

  • 2012

    El traductor de Google afegeix l'esperanto com a llengua 64.

  • 2015

    Duolingo ha publicat un curs d'esperanto per a angloparlants.

  • 2016

    Ha aparegut una nova versió de lernu!.

L'esperanto és...

  • Part 1

    L'esperanto és una llengua apte per a tot.

  • Part 2

    L'esperanto és una llengua amb moltes característiques.

  • Part 3

    L'esperanto és una llengua que es fa servir de moltes maneres.

  • Part 4a

    L'esperanto és una llengua que es pot aprendre i que val la pena aprendre.

  • Part 4b

    L'esperanto és una llengua que es pot aprendre i que val la pena aprendre.

  • Part 5

    L'esperanto és una llengua amb un moviment molt divers.

  • Part 6

    L'esperanto és la llengua del futur.

Gramàtica

Alfabet

Aquí tenim l'alfabet de l'esperanto. Cada lletra sempre té el mateix so, i la pronúncia és completament regular. Clica l'exemple per escoltar la pronunciació!

  • Aa ami estimar
  • Bb bela bonic/bonica
  • Cc celo finalitat
  • Ĉĉ ĉokolado xocolata
  • Dd doni donar
  • Ee egala igual
  • Ff facila fàcil
  • Gg granda gran
  • Ĝĝ ĝui gaudir
  • Hh horo hora
  • Ĥĥ ĥoro cor (orfeó, coral)
  • Ii infano infant
  • Jj juna jove
  • Ĵĵ ĵurnalo diari (periòdic)
  • Kk kafo cafè
  • Ll lando país
  • Mm maro mar
  • Nn nokto nit
  • Oo oro or
  • Pp paco pau
  • Rr rapida ràpid/ràpida
  • Ss salti saltar
  • Ŝŝ ŝipo vaixell
  • Tt tago dia
  • Uu urbo ciutat
  • Ŭŭ aŭto cotxe (automòbil)
  • Vv vivo vida
  • Zz zebro zebra

Substantius

Tots els substantius en esperanto acaben en -o. (Els substantius són paraules que designen coses.)

  • domo casa
  • libro llibre

Plural

Per fer el plural, només cal afegir -j.

  • domoj cases
  • libroj llibres

Complement directe

L'esperanto mostra el complement directe de la frase afegint -n. Això ens permet canviar l'ordre de les parts de la frase sense canviar el significat. (el complement directe és allò que pateix directament l'acció del verb.)

  • La hundo amas la katon El gos estima el gat.
  • La kato amas la hundon El gat estima el gos.

Adjectius

En esperanto tots els adjectius acaben en -a. (Els adjectius s'utilitzen per a descriure els substantius)

  • alta alt
  • bela bonic/bonica

Prefixos

Fixa-t'hi! Si afegim mal- al començament d'un mot, aquest passa a significar el contrari.

  • malalta baix
  • malbela lletja

mal- és un exmple de prefix. Es posen els prefixos davant dels mots per crear nous mots. En esperanto hi ha 10 prefixos diferents.

Sufixos

També hi ha moltes maneres de crear noves paraules per mitjà de terminacions especials. Per exemple, -et- fa que les coses siguin més petites.

  • dometo caseta
  • libreto llibret

-et- és un exemple de sufix. Es posa el sufix a la part posterior de les paraules per a crear-ne de noves. En esperanto hi ha 31 sufixos diferents.

Verbs

Els verbs, evidentment, són importants. Però trobaràs que en esperanto també són molt simples. (Els verbs assenyalen acció o estat.)

  • ludi jugar
  • ridi riure

Formes verbals

Els infinitius acaben en -i. Els verbs en present sempre acaben en -as, en passat en -is i en futur en -os. No hi ha verbs irregulars!

  • mi estas sóc
  • mi estis era
  • mi estos seré
  • vi estas ets/sou
  • vi estis eres/éreu
  • vi estos seràs/sereu
  • li estas (ell) és
  • li estis era
  • li estos serà
  • ŝi estas (ella) és
  • ŝi estis era
  • ŝi estos serà
  • ĝi estas (això) és
  • ĝi estis era
  • ĝi estos serà
  • ni estas som
  • ni estis érem
  • ni estos serem
  • ili estas són
  • ili estis eren
  • ili estos seran

Adverbis

Mitjançant la terminació -e es creen els adverbis.(Els adverbis són paraules que descriuen els verbs).

  • silente silenciosament
  • rapide ràpidament

Vols aprendre més?

Començar a aprendre

Tornar a dalt