Al contingut

Les partícules kaj, , sed, plus, minus i nek són conjuncions. Sobre nek llegiu als aclariments sobre la negació.

Kaj

Kaj vincula dos elements que tenen la mateixa funció en una oració.

  • Karlo kaj Petro manĝas. - Karlo i Petro mengen.

    Dues persones realitzen la mateixa acció. Hi ha dos subjectes.

  • Karlo manĝas kaj trinkas. - Karlo menja i beu.

    Karlo realitza dues accions (alhora o consecutivament). Hi ha dos predicats.

  • Karlo manĝas rizon kaj legomojn. - Karlo menja arròs i verdures.

    Dues coses reben la mateixa acció de la mateixa manera. Hi ha dos complements directes de la mateixa mena.

  • Petro manĝas per forko kaj tranĉilo. - Petro menja amb forquilla i ganivet.

    Dos estris ajuden per a la mateixa acció. Si es prefereix, es pot repetir la presposició: per forko kaj per tranĉilo.

  • Petro estas maljuna kaj saĝa. - Petro és vell i savi.
  • Petro havas grandan kaj luksan domon. - Petro té una casa gran i luxosa.

    Quan dos adjectius són epítet del mateix substantiu, aleshores hom pot ometre la conjunció kaj: Petro havas grandan luksan domon. (Petro té una casa gran i luxosa.)

  • Karlo laboras por kaj per Esperanto. = ... por Esperanto kaj per Esperanto. - Karlo treballa a favor de i mitjançant l'esperanto. = ...a favor de l'esperanto i mitjançant l'esperanto.
  • Petro legis la gazeton, kaj Karlo rigardis televidon. - Petro llegia la revista, i Karlo mirava la televisió.

    Dues oracions coordinades.

  • Ili diris, ke ili tre amuziĝis, kaj ke ili volonte revenos venontjare. - Van dir que es van divertir molt i que de bon grat hi tornarien l'any vinent.

    Dues oracions coordinades amb ke.

  • Jen venas tiu knabino, kiu savis mian vivon, kaj kiu poste malaperis. - Aquí ve aquella noia que em va salvar la vida i que després va desaparèixer.

    Dues oracions coordinades amb kiu.

Si hi ha més de dos elements amb la mateixa funció, hom acostuma a posar la conjunció kaj només davant del darrer element, sobretot si es tracta d'una llarga enumeració de coses. Al lloc on manca el kaj cal fer una certa pausa en la pronúncia. En la comunicació escrita s'hi posa una coma:

  • Petro, Karlo, Elizabeto kaj Eva vojaĝis kune al la kongreso. = Petro kaj Karlo kaj Elizabeto kaj Eva vojaĝis... - En Pere, en Carles, N'Elisabet i n'Eva han viatjat plegats al congrés.=En Pere i en Carles i n'Elisabet i l'Eva han viatjat...
  • Hodiaŭ ni manĝos supon, salaton, viandaĵon, frititajn terpomojn kaj glaciaĵon. - Avui menjarem sopa, amanida, tall, patates fregides i gelat.
  • Li iras per aŭto, ŝi iras per trajno, kaj mi iras piede. - Ell va en cotxe, ella en tren i jo a peu.

En un estil oral a vegades s'omet completament la conjunció kaj:

  • Li estas stulta, malaminda. Mi tute ne ŝatas lin. - És un estúpid, un indesitjable. No em cau gens bé.
  • Venis Karlo, Petro, Eva. Jes, ĉiuj miaj amikoj venis. - Van venir el Carles, el Pere, la Eva. Sí, van venir tots els meus amics.

Per a emfasitzar o insistir hom pot fer servir la conjunció kaj davant de cada element, també davant del primer.

Relacions de diverses menes entre oracions coordinades

Quan unes oracions són coordinades per mitjà de la conjunció kaj, aquesta coordinació pot representar diferents relacions de significat. El tipus de relació s'ha d'entendre a partir del context:

  • Mi lavis la vestaĵojn, kaj (poste) mi sekigis ilin. - Vaig rentar la roba, i (després) la vaig eixugar.

    Kaj indica una consecució temporal. La paraula poste en cas de necessitat pot contribuir a la comprensió

  • Anno estas gaja persono, kaj (kontraste) Elizabeto estas silentema. - Anno és una persona alegre, i (en contrast) Elizabeto és silenciosa.

    Kaj indica contrast.

  • Ŝi havas brunajn okulojn, kaj (aldone) ŝiaj haroj estas longaj. - Ella té els ulls marrons, i (a més) la seva cabellera és llarga.

    Kaj indica informació afegida.

funciona com kaj. Pot enllaçar les mateixes coses de la mateixa manera, però indica que les coses enllaçades són alternatives. indica que es pot escollir entre les coses enllaçades o bé que no està clar quina és la vàlida:

  • Petro Karlo laboras. - En Petro o en Karlo treballen.

    Dos possibles subjectes. un d'ells treballa, potser ambdós.

  • Ni povas manĝi viandaĵon fiŝaĵon. Kion vi preferas? - Podem menjar carn o peix. Què prefereixes?

    Elecció entre dos objectes directes.

  • Vi devas fari tion per fosilo (per) hakilo. - Ho has de fer amb una pala o amb una destral.
  • Ĝi estis ruĝa flava. Mi ne memoras klare. - Era vermell o groc. No ho recordo bé.
  • Mi konstruus lignan ŝtonan domon. - Jo em construiria una casa de fusta o de pedra.
  • Ĉu eblas konstrui aŭton kun kvin ses radoj? - Es pot construir un cotxe amb cinc o sis rodes?
  • La kato troviĝas sur sub la domo. - El gat és a sobre o a sota de la casa.
  • Ĉu mi kapablas plenumi tiajn laborojn ĉu mi ne kapablas? - Sóc capaç d'acabar aquestes feines o no sóc capaç?
  • Ŝi ne sciis, ĉu ŝi nur sonĝis ĉu tio estis efektivaĵo. - (Ella) no sabia si ho havia somniat o havia passat de veritat.
  • La pasantoj forflankiĝis antaŭ ŝi, supozante, ke ŝi estas frenezulino ke ŝi havas ian urĝegan bezonon rapidi. - Els vianants l'esquivaven en trobar-se-la, suposant que, o bé era una boja o bé corria amb molta pressa.
  • Glaso de vino estas glaso, en kiu antaŭe sin trovis vino, kiun oni uzas por vino. - Un got de vi és un got en el qual abans hi ha hagut vi o que està destinat al vi.
  • Vi povas vojaĝi per trajno, buso, aŭto biciklo. - Pots viatjar amb tren, autobús, cotxe o bicicleta.
  • Kiu povas helpi min? Eble Karlo, Petro Elizabeto. - Quí em pot ajudar? potser el Karlo, el Petro o la Elizabeto.

Normalment la conjunció té caràcter exclusiu. Això vol dir que només una de les dues alternatives pot ser vàlida. En algunes ocasions, tanmateix, té caràcter inclusiu. Aleshores això permet que puguin ser vàlides més alternatives (eventualment totes). Si la conjunció és inclusiva o exclusiva, ho indica el context. A fi d'indicar emfàticament que és exclusiva hom pot dir davant de cada alternativa. Per a indicar que és inclusiva, en algunes ocasions, principalment en el llenguatge escrit hom fa servir l'expressió kaj/aŭ: La vojaĝo okazos per trajno kaj/aŭ buso. = El viatge serà amb tren o bus, o amb tren i bus. El viatge serà amb tren o amb autobus o amb els dos mitjans. Normalment no es diu kaj/aŭ en el llenguatge oral, només en l'escrit. Sembla recomanable evitar kaj/aŭ també en la comunicació escrita. és millor pronunciar directament la possibilitat de triar totes les alternatives.

Sed

La conjunció sed coordina oracions o sintagmes i indica que contrasten entre ells.

  • La papero estas tre blanka, sed la neĝo estas pli blanka. - el paper és molt blanc però la neu és més blanca.
  • Li amas min, sed mi lin ne amas. - Ell m'estima però jo no l'estimo a ell.
  • Mi zorgas pri ŝi tiel, kiel mi zorgas pri mi mem; sed ŝi mem tute ne zorgas pri si kaj tute sin ne gardas. - Em preocupo d'ella de la mateixa manera com em preocupo de mi mateix; però ella no es preocupa gens de si mateixa i no es vigila gens.
  • Nia provincestro estas severa, sed justa. - El governador de la nostra província és sever però just.
  • Mi volis lin bati, sed li forkuris de mi. - El volia estocinar, però ell va fugir corrents de mi.
  • Mi kriis tiel laŭte, kiel mi povis, sed neniu min aŭdis, mi estis tro malproksime. - Vaig cridar tan fort com vaig poder, però no em va sentir ningú, era massa lluny.
  • La patro ne legas libron, sed li skribas leteron. - El pare no llegeix un llibre, sinó que escriu una carta.
  • Tio ĉi estis jam ne simpla pluvo, sed pluvego. - Això ja no és una simple pluja sinó una plujada.
  • Anstataŭ kafo li donis al mi teon kun sukero, sed sen kremo. - En comptes de cafè em va donar te amb sucre, però sense nata.

    Hom suposava que també hi haura nata al te.

Sed sovint apareix juntament amb tamen, que aleshores emfasitza el contrast:

  • Mi ne scias la lingvon hispanan, sed per helpo de vortaro hispana-germana mi tamen komprenis iom vian leteron. - No conec la llengua castellana, però amb l'ajuda d'un diccionari castellà-alemany tanmateix he entès una mica la teva carta.
  • Ŝi havis forton kaj ŝi estis laborema, sed ŝi tamen restis malriĉa. - Tenia força i era laboriosa, però tanmateix va romandre pobra.

Si hom fa servir tamen, hom també podri fer servir igual de bé kaj en lloc de sed, perquè el contrast ja està prou ben expressat per tamen:

  • Li havis la impreson, ke li sonĝas kaj tamen ne sonĝas. - Ell tenia la impressió que somiava però no estava somiant pas.
  • La lekanto sentis sin tiel feliĉa, kvazaŭ tiam estus grava festotago, kaj tamen tiam estis nur simpla lundo. - La margarida es va sentir feliç, com si fos un gran dia de festa, tot i que només era un dilluns normal i corrent.

Tamen normalment té la funció de complement circumstancial, mentre que sed és una conjunció. Per això sed apareix a l'inici de l'oració, mentre que tamen pot aparèixer en diverses posicions dins de l'oració. En algunes ocasions tamen apareix a l'inici de l'oració principal, que està lligada d'una manera molt pròxima a l'oració anterior. Aleshores tamen adopta una funció semblant a la de conjunció. Tamen aleshores és molt semblant a sed. Hom també podria dir que sed o kaj se sobreentenen: Li estas tre ekkolerema kaj ekscitiĝas ofte ĉe la plej malgranda bagatelo; tamen li estas tre pardonema, li ne portas longe la koleron kaj li tute ne estas venĝema.

Plus i minus

Els mots plus i minus apareixen sobretot en expressions matemàtiques i similars per a representar els símbols + (plus i - (minus). Plus indica suma, positiu, etc. Minus indica resta, negatiu, etc.

Però de vegades s'usa plus com a conjunció en lloc de kaj, quan es tracta d'addicions o similars. Minus pot substituir igualment sed ne, quan es tracta de substraccions o similars:

  • Ĝi kostas dek eŭrojn plus kvindek cendojn. = ...kaj aldone kvindek cendojn. - Val deu euros i cinquanta cèntims. = ...i cinquanta cèntims més.
  • Necesas sperto plus zorgemo. = ...kaj ankaŭ zorgemo. - Cal experiència i cura. = ...i també cura.
  • Mi pagos al vi 1000 eŭrojn minus la 100 eŭrojn, kiujn vi ŝuldas al mi. Mi do pagos sume 900 eŭrojn. - Et pagaré 1000 euros menys els 100 que em deus. Així que et pagaré en total 900 euros.

En algunes ocasions, plus i minus es fan servir com a preposicions, d'una manera semblant a kun i sen, per tant no poden portar mai la terminació N a continuació. Tanmateix és preferible usar sempre plus i minus amb la terminació N quan la funció sintàctica ho demani.

Conjuncions entre paraules truncades

En algunes ocasions, principalment en el llenguatge escrit, hom usa kaj per a lligar dos o més elements d'una paraula composta a fi d'abreujar una oració:

  • Ili en- kaj el-iris tre rapide. = Ili eniris kaj eliris tre rapide. - Ells van entrar i sortir molt ràpid.
  • Tio estas kombinita manĝaĵ- kaj gazet-vendejo. = ...manĝaĵvendejo kaj gazetvendejo. - És una botiga de plats combinats i revistes.
  • Li faris multajn erarojn: skrib-, leg- kaj pens-erarojn. = ...skriberarojn, legerarojn kaj penserarojn. - Va cometre molts errors: errors d'escriptura, de lectura i de pensament.
  • Tute mankas sub-tasoj kaj -teleroj. = ...subtasoj kaj subteleroj. - Manquen totalment sotatasses i sotaplats.
  • Tio estas manĝaĵ- gazet-vendejo. - Això és una botiga de menjar o de premsa.
  • Tio estas manĝaĵ- sed ankaŭ gazet-vendejo. - Això és una botiga de menjar però també de premsa.

Les oracions d'aquesta mena són bastant antinaturals. Generalment són desaconsellables, sobretot quan contenen parts de paraules sense terminacions. És preferible abreujar d'altres maneres:

  • Ili iris en la domon kaj el ĝi tre rapide. - Van entrar i sortir de la casa molt ràpid.
  • Tio estas kombinita manĝaĵa kaj gazeta vendejo. - Això és una botiga combinada de menjar i de premsa.
  • Li faris multajn erarojn skribajn, legajn kaj pensajn. - Va cometre molts errors d'escriptura, de lectura i de pensament.
  • Tio estas manĝaĵa gazeta vendejo. - Això és una botiga de menjar o de premsa.
  • Tio estas manĝaĵa sed ankaŭ gazeta vendejo. - Això és una botiga de menjar però també de premsa.
Tornar a dalt