Els mots de quantitat en algunes ocasions es comporten d'una manera especial. Les paraules amb valor quantitatiu poden ser substantius (multo, kelko etc.), adjectius (multa, pluraj etc.), adverbis (multe, sufiĉe etc.), i partícules adverbials (pli, tiom etc.).
Substantius de quantitat
Els substantius de quantitat es comporten com substantius normals. Sovint són descrits mitjançant una expressió amb da que indica la cosa quantificada.
- Kiam mi ien veturas, mi neniam prenas kun mi multon da pakaĵo. - Quan viatjo a algun lloc mai no porto molt d'equipatge.
Gramaticlament el mot quantitatiu és el nucli, però des del punt de vista semàntic l'expressió amb da sovint té més pes. En algunes ocasions hom tracta el substantiu d'aquesta mena d'expressió amb da com si fos el nucli.
-
Tiam grandega multo da vortoj fariĝus en la skribado tute nediferencigeblaj unu de alia. - Aleshores una grandíssima multitud de paraules no es podrien distingir les unes de les altres en l'escriptura.
No diferenciable gramaticalment es refereix a multo, però té la terminació -J, perquè el seu significat està fortament relacionat amb vortoj. De fet, la frase es tornaria molt estranya si es digués nediferencigebla sense -J, ja que l'expressió següent unu de alia atorga la idea de diversos individus. Compareu amb aquest exemple: Grandega multo da vortoj fariĝas tute senbezona por lernado.
En comptes de multo i malmulto molt sovint és preferible les formes adverbials multe i malmulte.
Adverbis de quantitat
Els adverbis de quantitat sovint apareixen a les frases com si fossin substantius actuant de subjecte, objecte, etc. En la pràctica, es tracta quasi només de multe, sufiĉe, kelke i variants d'aquests. De tota manera, aquest ús de kelke es molt infreqüent en l'actualitat:
-
En la kelo troviĝas multe da rubaĵoj. - A la cel·la hi ha molta brossa.
Multe és subjecte. També es pot dir multo da rubaĵoj.
-
El ŝia buŝo eliris kelke da perloj kaj kelke da diamantoj. - De la seva boca (d'ella) van sortir algunes perles i alguns diamants.
Els dos kelke són subjecte de eliris. es podria dir kelko da perloj/diamantoj, però kelko gairebé no s'utilitza mai. Actualment s'usa més kelkaj: kelkaj perloj, kelkaj diamantoj
-
La riĉulo havas multe da mono. - El ric té molts diners.
Multe és objecte però no pot rebre la terminació N, donat que es tracta d'un adverbi.
- Mi havas sufiĉe da laboro. - Tinc prou feina.
De manera similar, podem utilitzar paraules de caràcter adverbial de quantitat:
-
Ĉu vi scias, kiom estis da mortigitoj? - Saps quants morts va haver?
Kiom és subjecte de estis.
-
Prenu tiom da mono, kiom vi volas. - Pren tants diners com vulguis.
Tiom i kiom són objectes.
-
Pri tiom da feliĉo mi eĉ ne sonĝis, kiam mi estis ankoraŭ la malbela anasido! - Tanta felicitat ni la somniava quan encara era un aneguet lleig!
Tiom és adjecte de pri.
-
Restas ankoraŭ iom da problemoj. - Queden encara alguns problemes.
Iom és subjecte.
-
Observu pli da ordo! - Segueix una mica d'ordre!
Pli és objecte.
-
Tro da kuiristoj kaĉon difektas. - Massa cuiners fan malbé el puré.
Tro és subjecte.
Quan l'adverbi de quantitat és seguit de l'expressió introduïda per da, sovint pot semblar que l'adverbi no és el mot principal, sinó que és el substantiu que va al darrera de da el qui és el mot principal. Des el punt de vista del significat, l'expressió introduïda per da és de fet més important, però des del punt de vista gramatical, el mot principal és l'adverbi. Però quan un adverbi de quantitat + una expressió introduïda per da té un qualificatiu que el descriu, normalment aquesta descripció es correspon amb l'expressió introduïda per da, encara que no sigui el mot principal: Multe da akvo estis verŝita sur ĝin. Però si hi manca l'expressió introduïda per da, es pot relacionar la descripció únicament amb l'adverbi, i en conseqüència cal utilitzar la forma de terminació adverbial en -E: Multe estis farite.
Adjectius de quantitat en lloc d'adverbis de quantitat
Tot sovinnt es pot substituir un adverbi de quantitat per un adjectiu de quantitat. En aquest cas, el substantiu de l'expressió amb da esdevé el mot principal i el da desapareix:
- En la subtegmento troviĝas multaj malnovaj vestaĵoj. ≈ ...multe/multo da malnovaj vestaĵoj. - A les golfes hi ha molta roba vella. =...multe/multo da malnovaj vestaĵoj.
- La riĉulo havas multan monon. ≈ ...multe/multo da mono. - El ric té molts diners (multan monon). ≈...multe/multo de mono.
Tanmateix hi ha un matís. Multaj i kelkaj s'utilitzen, bé per a coses individuals, apart, o bé per a un col·lectiu indestriable. Multe i kelke s'utilitzen només per a col·lectius indestriables. No es pot dir, doncs: Kelke da homoj sentas sin la plej feliĉaj, kiam ili vidas la suferojn de siaj najbaroj.Oni devas diriKelkaj homoj..., perque es tracta del sentir de cada persona apart.
Grau i quantitat
Grau i quantitat són coses diferents però a vegades pròximes.
Tre i multe
- tre = "en un grau elevat, amb una forta intensitat"
- multe = "en gran quantitat, de llarga durada, de forma reiterada"
Amb els adjectius i els adverbis, gairebé sempre s'utilitza tre, però es pot utilitzar multe, quan clarament es tracti de quantitat o de freqüència. Amb els verbs s'utilitza més sovint multe, ja que normalment es tracta de quantitat o de freqüència, però també s'utilitza tre, quan es tracta de grau o d'intensitat:
- Ĝi estas tre bona. - És molt bo / bona.
- Tie troviĝas tre grandaj domoj. - Aquí es troben molts grans edificis.
- Mi tre ŝatas Berlinon. = Mi intense ŝatas Berlinon. - M'agrada molt Berlín. = M'agrada Berlín intensament.
- Mi tre amas ŝin. = Mi intense amas ŝin. - L'estimo molt. = L'estimo intensament.
- Mi havas multe da mono. - Tinc molts diners.
- Ŝi multe pensis pri tio. = Ŝi longe pensis pri tio. - Ella pensa molt en això. = Ella pensa molt temps en això.
- Kiu multe parolas, ne multe faras. - Qui molt parla, no fa gaire.
-
Li tre multe helpis al mi. - Ell va ajudar-me moltíssim.
Tre descriu multe. Multe descriu helpis.
Por descriure pli i tro s'utilitza multe:
- Ĝi estis multe pli granda ol antaŭe. - És molt més gran que abans.
- Ĝi fariĝis multe tro nigra. - Va esdevenir massa negra.
Kiel i tiel
Els mots correlatius kiel i tiel indiquen no només la manera sinó també el grau. Es poden utilitzar al mateix lloc on s'utilitzaria tre:
-
Vi estas tiel bela, tiel bona kaj tiel honesta, ke mi devas fari al vi donacon. - Ets tan maco/a, tan bo/na i tan honest/a que t'he de fer un regal.
es pot dir: tre bela, tre bona i tre honesta.
-
La nokto estis tiel malluma, ke ni nenion povis vidi eĉ antaŭ nia nazo. - La nit era tan fosca que no podiem veure res a un pam dels nas.
Es pot dir: tre malluma.
Kiom i tiom
Els mots correlatius kiom i tiom indiquen quantitat. S'utilitzen allà on s'utilitza multe:
-
Mi volas tiom da terpomoj, kiom mi povas porti. - Vull tantes patates com pugui portar.
Es pot dir: volas multe i povas porti multe.
-
Ŝi tiom laboris, ke ŝi fariĝis ĉefo de la firmao. - (Ella)Va treballar tant, que va acabar sent cap de l'empresa.
Es pot dir: multe laboris.
Davant multe és preferible tiom, perquè multe expressa quantitat: Nun li estis ja riĉa, havante tiom multe da mono.Aŭ...havante tiel multe da mono.Aŭ...havante tiom da mono.
"Tiom-kiom-ismo" (tant-quantisme)
Kiom i tiom a vegades són utilitzats per indicar grau, en comptes de kiel kaj tiel, quan s'hi vol donar un fort èmfasi. Això és del tot correcte. Però alguns esperantistes utilitzen sistemàticament només kiom i tiom en lloc de kiel i tiel per indicar grau, com si sempre emfatitzessin, per exemple: Mi estas tiom forta, kiom vi. Compareu amb la frase de "Fundamento": Mi estas tiel forta, kiel vi. Aquesta mena de "tiom-kiom-ismo" és completament estrany a Fundamento i a l'ús de Zamenhof. A més, el tiom-kiom-istoj perd la possibilitat d'utilitzar tiom i kiom per emfatitzar.