Algunes partícules apareixen en parella o de forma múltiple amb significats especials. Se les pot anomenar partícules combinades.
Kaj... kaj
Doble o múltiple kaj s'usa per donar èmfasi i insistir. Llavors es posa kaj davant dels elements que hi van lligats, també davant del primer. En llenguatge parlat normalment és posa fort èmfasi en kaj:
-
Kaj Petro kaj Karlo laboras. - Tant en Pere com en Carles treballen.
Insisteixo en això, que no només un sinó que de fet tots dos treballen.
-
Kaj pluvas kaj blovas. - Tant plou com bufa (el vent).
insisteixo en això, que tots dos fenomens succeeixen.
-
Petro kaj fumas kaj drinkas. - En Pere tant fuma com beu.
Insisteixo en que (ell) fa les dues coses.
-
Kaj ilia amo, kaj ilia malamo, kaj ilia ĵaluzo jam de longe malaperis. - Tant el seu amor (d'ells) com el seu odi, com la seva gelosía ja fa temps que van desaparèixer.
Insisteixo en que totes tres coses van desaparèixer.
Nek... nek
Normalment nek significa "i tampoc". Múltiples nek signifiquen "ni". El nek combinat és doncs equivalent a kaj... kaj més negació:
- Mi renkontis nek lin, nek lian fraton. = Mi kaj ne renkontis lin, kaj ne renkontis lian fraton. - No vaig trobar-lo a ell ni al seu germà. = Ni vaig trobar-lo a ell, ni vaig trobar el seu germà.
- Nek ĝojo, nek malĝojo daŭras eterne. = Kaj ĝojo, kaj malĝojo ne daŭras eterne. - Ni el goig ni la tristesa duren eternament. = Goig i tristesa no duren eternament.
- Ŝi estis muta, povis nek kanti nek paroli. = Ŝi kaj ne povis kanti, kaj ne povis paroli. - Era muda, no podia cantar ni parlar. = Ni podia cantar ni podia parlar.
Aŭ... aŭ
Múltiples aŭ indiquen que les alternatives presentades són realment les úniques. Ha de ser una d'elles i no cap altra. En la parla normalment es posa èmfasi accentuant l'aŭ:
-
Nun ni devas aŭ venki aŭ morti! - Ara hem de o vèncer o morir!
No podem fer ambdues coses i no podem fer cap cosa que no sigui una de les dues alternatives.
-
Aŭ vi faris grandan eraron, aŭ mi ĉion miskomprenis. - O bé tu has comès un gran error o bé jo ho he malinterpretat tot.
No existeix una altra alternativa.
- Oni povus diri, ke aŭ ŝi forgesis ĉion en la mondo, aŭ ŝi ne havis forton, por iri pluen. - Es podria dir que, o bé ella ho ha oblidat tot al món o bé no ha tingut forces per continuar endevant.
Jen... jen
En general jen atrau l'atenció cap a una cosa. Un jen doble o múltiple no té aquest significat però introdueix alternatives que alternen o bé possibilitats que són vàlides de forma alterna. Jen... jen = iufoje... alifoje:
-
Jen mi ardas de varmego, jen mi tremas de frosto. - Tan m'ofego de calor com tremolo de fred.
Els dos estats s'alternen. En un moment donat estic calent i en un altre estic fred.
-
Ŝia vizaĝo aperigis jen mortan palecon, jen koloron de sango. - La seva cara (d'ella)tan aviat la veies pàlida com la d'una morta com tan aviat del color de la sang.
La cara li anava canviant.
- Mario videble havis deziron jen koleri, jen ridi, jen premi la manon al tiu ventanimulo. - En Mario evidentment tenia ganes d'enfadar-se, de riure, d'estrènyer la mà a aquell poca-solta.
- Li okupadis sin jen per tio, jen per alio. - (Ell)S'ocupava ara amb això, ara amb allò.
Ju... des
Ju i des s'utilitzen sempre amb pli o malpli. Ju i des en col·laboració indiquen que una expresió pli depèn de l'altra. L'expressió ju indica què és el que regeix. L'expressió des indica la cosa que en depèn:
-
Ju pli da mono ni havos, des pli rapide kaj bone iros kompreneble nia afero. - Com més diners tinguem, més ràpid i bé marxarà allò nostre, naturalment.
si augmenten els diners, llavors també la rapidesa i la qualitat augmentaran.
-
Ju pli alte staras la lingvo, des pli rapide progresas la popolo. - Com més amunt està el nivell de la llengua, més ràpidament progresa el poble.
El progrés del poble depèn del nivell de la seva llengua.
- Ju pli da bruo, des malpli da ĝuo. - A més soroll, menys plaer.
-
Ju pli grandaj ili fariĝis, des malpli ili volis tion toleri. - Com més grans es van fer, menys van voler tolerar-ho.
Quan van crèixer en tamany, van disminuir en tolerància.
-
Ju pli klare vi elparolas, kaj ju malpli da malfacilaj vortoj vi uzas, des pli bone oni komprenas vin. - Com més clar parles i com menys paraules difícils uses, tan millor et comprenen.
Un augment de la claredat i una disminució de les paraules difícils produeix una millora en la comprensió.
A vegades des apareix sol, sense ju. En tal cas l'expressió ju se sobreenten.
-
La saloneto ne estis vasta, tial des pli frapis la okulojn la eleganteco de ĝia aranĝo. - La saleta no era amplia, per això frapava més a la vista l'elegància de la decoració.
La idea que se sobreenten es: Com més petita és una sala elegant, més salta a la vista l'elegància. (ju pli malvasta estas eleganta salono, des pli la eleganteco frapas la okulojn)
Un des usat en solitari, sovint pot ser substituit per tiom.
En algunes llengües es pot utilitzar la mateixa paraula per ambdues expressions amb pli dominant i dependent. això no és possible en el cas de l'esperanto. Ju...ju no té sentit. L'expressió dominant (mal)pli ha de tenir ju, i l'expressió dependent (mal)pli ha de tenir des. No es diu: Ju pli rapide vi revenos hejmen, ju pli bone. es diu: Ju pli rapide vi revenos hejmen des pli bone. Per descomptat tampoc des...des és possible. Però de fet, es poden tenir varies expressions ju que en conjunt dominen una o més expressions des (o similar): Ju pli zorge kaj ju pli malrapide vi faros la laboron, des pli kontenta kaj des pli ĝoja mi fariĝos.