L'esperanto com a accelerador de multilingüisme per a nens

Recomanacions per als instructors

Introducció

El curs accelerador de multilingüisme "(Multilingualism Accelerator", o Multlingva Akcelilo - MLA), va ser creat per servir com a introducció a l'aprenentatge de llengües estrangeres i per accelerar-ne l'aprenentatge. Com ja és sabut, l'esperanto és una llengua planificada, dissenyada per aprendre fàcilment i ràpidament. Com a resultat, les seves regles són regulars i el seu sistema de formació de paraules es basa en un conjunt d’arrels i afixos. És per això que en un any escolar, després de només 60 hores lectives i amb l'ajut d'exercicis en línia que els estudiants fan ells mateixos a l'ordinador, és possible adquirir els conceptes bàsics de l'esperanto, suficients perquè els alumnes parlin, entenguin i llegeixin de forma autònoma, utilitzant un nombre mínim de morfemes ensenyats.

Amb aquest curs, els nens aprenen d’una manera divertida els conceptes bàsics del llenguatge analític, cosa que els dóna una idea clara del funcionament dels idiomes. Comencen a entendre conceptes gramatical com ara el plural, els dos casos essencials (nominatiu i acusatiu), la manera de formar frases, i la possibilitat de crear un gran nombre de paraules noves a partir d’arrels i afixos bàsics, tal com existeixen en totes les llengües. Això permet als nens percebre clarament l’estructura universal de les llengües, el que s’anomena coneixement metalingüístic.

Després de només dues hores d'aprenentatge, els nens entenen que tots els noms acaben amb -O i els verbs en temps present amb -AS. A partir d’aquestes dues regles i unes 20 paraules, ja poden formar frases per ells mateixos. En fer-ho, adquireixen importants coneixements metalingüístics que els ajudaran a comprendre millor la gramàtica de la seva llengua materna i de les llengües estrangeres que aprendran més endavant. A partir de la segona hora de classe, els nens reben quatre sobres que contenen paraules escrites en targetes de diferents colors, que representen tres tipus de paraules per a quatre funcions gramaticals diferents. Posant paraules extretes a l'atzar i pel mateix ordre - primer la vermella, després la groga i finalment la verda - formen frases que han de traduir, per determinar després si les frases resultants tenen sentit o no. Aprenen d’una manera divertida per a què serveixen un substantiu, un verb i una preposició. Es diverteixen amb el resultat de les seves traduccions i, al mateix temps, aprenen el significat de les paraules.

El material didàctic es basa en l'aplicació d'un enfocament científic a la freqüència del vocabulari i de la gramàtica.

El 1979, durant una trobada internacional de famílies que parlaven esperanto a Lucerna (Suïssa), es va realitzar una interessant enquesta sobre el nombre de morfemes en les converses diàries de nens que parlaven esperanto com a llengua familiar, al costat de la llengua del seu país i/o les llengües dels seus pares. S'hi van enregistrar 60.000 paraules separades en morfemes. Només en esperanto es possible separar totalment les paraules en morfemes clars. Els morfemes es van comptar informàticament i es van ordenar per freqüència d’ús. Els resultats obtinguts van ser revolucionaris: en tot el conjunt de paraules només hi havia 1.500 morfemes, dels quals els 467 més freqüents cobrien el 95% del conjunt, i els 250 morfemes més freqüents en cobrien aproximadament el 80%. Fa uns anys, van ser enregistrats per ordinador els morfemes d’un corpus de textos publicats a Internet, el qual contenia 10 milions de paraules. Els resultats van ser molt similars pel que fa a les proporcions dels morfemes més freqüents en el llenguatge quotidià. La diferència entre aquest estudi i l'altre més antic radicava només en el detall que la investigació antiga (Lucerna) contenia més morfemes valuosos en les converses amb nens.

Més endavant, sobre la base dels morfemes més freqüents, es va crear el llibre de text d'esperanto segons l'anomenat mètode de Zàgreb, gràcies al qual encara és possible aprendre esperanto a partir d'unes quaranta llengües.

El curs accelerador de multilingüisme (MLA) es basa en els estudis sobre la freqüència de l'ús dels morfemes en la llengua parlada. A partir d’uns 300 morfemes, es preparen materials didàctics amb els quals els nens practicaran l’ús del llenguatge i la gramàtica, creant frases pel seu compte des del principi, en lloc d’aprendre frases ja fetes. Donat que la memorització d'una gran quantitat de vocabulari és un dels problemes més importants en l’aprenentatge d’idiomes, l'objectiu de l'MLA és minimitzar el nombre de morfemes que s'han aprendre, tot permetent als nens construir moltes frases i aconseguir capacitats de comunicació. Per això és especialment important que durant les classes no s'hi afegeixin morfemes de forma impensada que no estiguin ja previstos en els materials didàctics.

La idea del projecte era que l'MLA formés als professors de llengües estrangeres només amb l’ajut de la guia i del material didàctic, en la seva llengua, sense cap aprenentatge previ de l'esperanto. El material que s’ensenya conté un mínim d’esperanto, que els professors amb experiència en llengües estrangeres podran aprendre al mateix temps que els seus alumnes i en el temps de preparació de les classes.

Els cursos experimentals en tres escoles han demostrat l'èxit d'aquest enfocament. Les respostes obtingudes en els qüestionaris per als nens, professors i pares, van mostrar l’entusiasme de tothom per seguir el curs MLA. Als nens els va agradar molt aquest curs (dues hores setmanals) i als professors no només els va semblar interessant, sinó també útil. Dues proves realitzades al final del curs escolar avaluaven la capacitat dels alumnes per reconèixer les nocions gramaticals elementals en la seva llengua materna, així com els seus coneixements metalingüístics. Amb dues proves al final del curs escolar, es va avaluar el reconeixement de les nocions gramaticals elementals en la llengua materna i el coneixement metalingüístic dels estudiants. Les proves les van completar tant els grup d'estudiants que van aprendre esperanto com un grup de comparació igualment ampli d’alumnes que no el van aprendre. Va resultar que els nens que van aprendre esperanto amb el curs MLA van tenir molt més èxit que els que no ho van fer.

Per tant el curs MLA és una introducció a les llengües estrangeres molt útil per als nens. Accelera el seu aprenentatge alhora que millora la comprensió de l’estructura i la gramàtica de la pròpia llengua materna. La investigació de la dècada de 1990 sobre cursos similars va demostrar que l'aprenentatge es pot accelerar entre un 25-30% després de dos anys d'aprenentatge de la subsegüent llengua estrangera. Més endavant, la diferència en els coneixements de llengües estrangeres entre els estudiants que han cursat cursos de MLA i els que no ho han fet es fa cada vegada més gran.

Un dels objectius de l'MLA és fomentar l’ús actiu de la llengua. Per això, seria ideal que des del final de la segona lliçó (és a dir, 20 hores d’estudi), els estudiants poguessin entrar en contacte amb estudiants d’altres països amb les quals es podrien escriure o conversar mitjançant Internet. També seria genial organitzar una trobada internacional a final de curs amb els grups geogràficament més propers, encara que no això no sigui imprescindible.

Finalment, aquí teniu alguns exemples de la funció propedèutica d’aquest curs. Naturalment, hi ha una transferència directa de coneixement de paraules que són iguals o similars entre algunes llengües. Per exemple, si els estudiants aprenen l'alemany com a segona llengua, trobaran moltes paraules en esperanto amb arrels comunes, com ara LERNI, IN, NUR, DANKI, HAVI, i d'altres semblants. Però la transferència indirecta és encara més important: inclou, per exemple, la comprensió de conceptes com ara els temps verbals, modes, complement d’objecte directe, etc. Aquesta transferència indirecta prové del fet que, en aprendre una nova llengua, s’adquireix un coneixement metalingüístic, és a dir, una comprensió de l’estructura de les llengües en general. L’abast i la utilitat d’aquest coneixement depèn de la llengua escollida com a introductòria. L’esperanto és la que millor s’adapta a aquesta finalitat, sobretot per a l’aprenentatge de llengües indoeuropees.

Què cal saber per ensenyar MLA?

Què és l'accelerador de multilingüisme?

L'MLA és una eina didàctica que ajuda a l’aprenentatge de llengües estrangeres. És senzill de fer servir a les escoles i en altres llocs, i el lloc web https://lernu.net/instruado?lang=ca admet el seu ús. El material didàctic conté sis lliçons que representen 60 hores lectives. Es programen 4 hores d’aprenentatge addicionals per al repàs i/o les proves.

Per què i de quina manera aprendre esperanto ajuda a aprendre altres llengües estrangeres?

L'aprenentatge de l'esperanto és relativament fàcil per als alumnes.: L’esperanto és una llengua planificada, cosa que significa que el seu autor, el metge polonès Zamenhof, el va crear segons un pla, de la mateixa manera que les cases es construeixen mitjançant un plànol. Zamenhof va rumiar molt detingudament els elements que haurien de modelar l’esperanto per tal que fos el més fàcil possible d’aprendre. Com a base va fer servir diverses llengües romàniques, germàniques i eslaves, i va crear l'esperanto gairebé sense excepcions gramaticals ni irregularitats, que sovint dificulten l'aprenentatge de llengües estrangeres.
En l'esperanto, els alumnes reconeixen de manera inconscient els elements de llur pròpia llengua.: Atès que l’esperanto es basa en diverses llengües romàniques, germàniques i eslaves, els estudiants que aprenen esperanto es troben sovint en un territori familiar, ja sigui per la semblança de les paraules (arrels i terminacions) com per la semblança de les regles gramaticals.
L'esperanto pertany al tipus de llengües flexives.: La majoria de regles gramaticals de l'esperanto són comparables amb la de les llengües nadiues dels alumnes. Això ajuda a reconèixer i aprendre inconscientment aquestes regles gramaticals.
Si els alumnes aprenen una llengua, els serà més fàcil aprendre'n una més i una altra.: Això es deu al fet que transferim formes i estratègies d’una llengua a una altra. D'aquesta manera, connectem les paraules entre les llengües i les regles gramaticals (de manera no conscient) i els processos d’aprenentatge ens són familiars.
(https://www.psychologytoday.com/intl/blog/life-bilingual/201506/can-second-language-help-you-learn-third).
És aquí on l'MLA presenta un pont entre l'aprenentatge de les llengües i els punts de vista individuals, i l'actual política lingüística a Europa que segueix les expectatives dels pares.

Com es relaciona l'MLA amb la política lingüística de la Unió Europea i les expectatives dels pares?

La globalització i mobilitat fa que actualment en la Unió Europea, i d'acord amb la política lingüística de la UE, els pares esperen que les escoles ensenyin llengües estrangeres als seus fills.
(https://ec.europa.eu/education/policies/multilingualism/about-multilingualism-policy_en)
A més, els pares donen suport a la idea de l’aprenentatge precoç de llengües estrangeres. Ja és prou ben sabut que no es pot desaprofitar el període de desenvolupament infantil, que és quan els nens aprenen llengües estrangeres de manera inconscient, fent servir les mateixes estratègies que fan servir per a l'aprenentatge de llurs pròpies llengües, i amb una extraordinària capacitat de memoritzar ràpidament noves paraules.

Per què fer servir l'MLA amb als alumnes al voltant de nou anys d'edat?

Cap als nou o deu anys, els nens comencen a aprendre llengües de manera diferent, ja que desenvolupen un mètode analític d’aprenentatge d’idiomes, cosa que significa que són capaços d’entendre un enfocament metalingüístic de les llengües i la gramàtica. Com els pot ajudar l'MLA en aquest aprenentatge?

Mitjançant el reconeixement i aprenentatge de morfemes, basats en les esmentades llengües europees, durant aquest període o fins i tot una mica abans l’MLA els ajuda a passar a la fase analítica de l’aprenentatge d’idiomes, formant així la base del coneixement metalingüístic que els nens apliquen posteriorment a qualsevol llengua posterior. El mètode que escollim per ensenyar-los esperanto per construir una base adequada, òbviament, té un paper important en aquest procés.

Com poden incloure l'MLA en la política lingüística de l'escola?

L'MLA ofereix ajuda als professors tant perquè puguin impartir habilitats en llengües estrangeres com per construir la política lingüística de l’escola, ja que poden adaptar aquesta eina a l'oferta de llengües estrangeres de l'escola i incloure-la en la seqüència del seu aprenentatge.

Què hi guanyen les escoles amb l'MLA?

L’ús de l’MLA permet el treball en equip a l’escola, ja que requereix que l’MLA s’inclogui adequadament a la política lingüística escolar i als currículums que s’imparteixen a l’escola. Això implica la planificació de quan s’ha d’incloure l’MLA i de quins professors gestionaran aquest mètode per a l'alumnat. Així, l’escola s’equipa amb un conjunt d’eines per desenvolupar el multilingüisme i assolir l’objectiu que cada nen de la UE aprengui almenys dues llengües estrangeres.

Com permet l'MLA que l'escola s'integri en el seu entorn?

L'MLA permet la participació de diverses escoles, així com la cooperació de l'escola amb els pares i el seu entorn més ampli. Brinda la inclusió de grups individuals, com ara pares o avis, i fa possible la cooperació interescolar, cosa que contribueix a la implementació de les polítiques lingüístiques i escolars locals.

És interessant també poder establir vincles entre les escoles més enllà de les fronteres, ja que l’MLA permet a l'alumnat conèixer altres nens de la seva edat que tinguin el mateix nivell lingüístic. Gràcies a aquesta eina, les escoles poden fer trobades en línia o organitzar reunions físiques, on els nens puguin fer ús de la llengua en situacions reals.

Quines habilitats ha de tenir un professor per fer servir l'MLA?

Els coneixements avançats d'esperanto NO SÓN essencials per als professors que ensenyaran amb l'MLA al nens. L'MLA està dissenyat perquè pugui fer-lo servir de forma competent només amb la preparació regular de les seves lliçons. Això és possible gràcies al disseny en espiral de l'MLA, que parteix de continguts senzills per evolucionar cap a continguts més complexos, i pel fet que l’esperanto es basa en les llengües romàniques, germàniques i eslaves.

Tot i això, és preferible que el professor ja ho sigui d'alguna llengua estrangera o de la llengua materna dels nens, ja que és més fàcil per a aquells que tenen habilitats d’ensenyament d’idiomes comprendre l’ús de l’MLA com a eina per accelerar l'aprenentatge lingüístic. A més, l'MLA ofereix la possibilitat de comparacions interlingüístiques, que també seran útils per al professor en l’exercici de la seva pròpia experiència professional.

Els professors de llengües estrangeres coneixen sistemes d'accés i mètodes d’aprenentatge de llengües estrangeres, entenen com s’adquireixen els coneixements lingüístics i, per tant, poden aplicar fàcilment els seus mètodes de treball per aprendre una nova llengua estrangera. Tot i això, si una escola pot contractar un professor d’esperanto, això simplificarà la feina ja que al professor li caldrà menys temps per a la preparació de les lliçons.

El desenvolupament professional dels professors que observem en els projectes organitzats amb les escoles demostra que accepten més fàcilment noves funcions en el sistema educatiu no només si s’hi veuen obligats, sinó si realment hi creuen. Per això els professors haurien de tenir l’oportunitat de conèixer l’MLA, provar-lo i parlar-ne, sobretot amb el Consell Escolar i d'altres fòrums. Els consells escolars haurien d’ajudar a crear una actitud positiva vers l’MLA. Hi contribueixen experiències positives d'altres professors i escoles (com a part del projecte vam provar el material a l'escola primària Rudolf Maister Šentilj d'Eslovènia, a l'escola primària Retkovec de Croàcia, i a l'escola primària Hristo Botev de Bulgària).

Quan els professors vegin que l’MLA és una ajuda concreta i pràctica per promoure l’aprenentatge de llengües estrangeres a les escoles, es despertarà la seva curiositat i i el desig d'aprendre i de començar a fer servir l'MLA a la seva escola. Cal que els directors de les escoles i els mestres considerin l'MLA en el context de la política lingüística de l'escola i de la política lingüística en general, i treballar-ho conjuntament amb els pares i el seu entorn.

L'enfocament metodològic de l'MLA

L'MLA s’estructura com una forma en espiral que comença pels elements més senzills que després es desenvolupen gradualment. Està format només per 300 morfemes, triats de manera que permetin construir oracions significatives des de bon començament. Les possibilitats d'ús d'un nombre relativament reduït de morfemes s'amplia molt gràcies a nombrosos afixos i terminacions, que es poden entendre com a eines que permeten produir una gran varietat i de paraules i significats en esperanto, a partir de només 300 elements bàsics. Els estudiants aprenen nous elements de vocabulari i gramàtica a través de diferents activitats de parlar, escoltar, llegir i escriure.

El contingut d’aquest curs de 60 hores s’organitza de la manera següent: es comença amb les primeres sis lliçons del manual segons l’anomenat mètode de Zagreb, que són lliçons estructurades segons la freqüència dels morfemes més utilitzats pels nens en la llengua parlada. Per tant, a la primera lliçó es treballa amb els 40 morfemes més habituals, a la segona lliçó 40 més, etc., fins un total de 300 morfemes. Entre aquests hi ha uns pocs morfemes menys regulars, però que fan falta pels continguts de la lliçó, dels diàlegs o dels exercicis.

Els morfemes contenen elements lèxics i gramaticals, distribuïts segons la freqüència del seu ús en l'esperanto parlat. Això permet als nens fer servir la llengua amb claredat ja des de la primera lliçó i, sobretot, a partir de la segona lliçó: parlar i escriure textos i llegir o interpretar papers en diàlegs i esbossos. Per això és important insistir i repetir exactament aquests exercicis inicials fins que els professors vegin que els nens ho han entès tot bé encara que no acabin totes les classes segons el pla d'estudis. També és molt important no afegir morfemes que augmentarien el nombre total d'aquests.

Malgrat que no es poguessin treballar la totalitat de les lliçons del curs de 60 hores i els continguts previstos en els blocs, estaria bé que es pogués treballar almenys la 5a lliçó, en la que s'aprèn la lògica lingüística dels pronoms. El sistema de pronoms en totes les llengües és molt complex; el croat, per exemple, conté almenys entre 3000 i 4000 paraules, que són difícils de combinar en una estructura lògica. En esperanto això és molt senzill: es combina una taula correlativa de 5 x 8 elements. Així, amb un total de 40 elements combinats es creen de manera lògica milers de formes de pronoms en altres llengües. Encara que els pronoms s'introdueixen de mica en mica des de la primera lliçó, la seva estructura completa es veu a la cinquena lliçó, i això serà de gran ajuda per als nens en l'aprenentatge d'altres llengües estrangeres.

Però no és important acabar totes les lliçons, i si els professors veuen que, per algun motiu, no serà possible acabar tot el curs, és millor aturar-se i repetir el que ja s'ha après fins estar segurs que aquest contingut s'ha assimilat correctament. Encara que durant les 60 hores previstes del curs no s'aconsegueixi arribar a la 5a lliçó, els estudiants s'hauran trobat ja amb la majoria de pronoms, cosa que els facilitarà la comprensió de com funcionen els pronoms en altres llengües estrangeres.

Els alumnes aprenen nous elements de vocabulari i gramàtica mitjançant diverses activitats d'expressió oral, d'escolta, de lectura i d'escriptura, les quals s'expliquen detalladament a la continuació.

Els materials didàctics estan organitzats de manera que els professors puguin preparar fàcilment el curs per impartir encara que no tinguin coneixements previs d'esperanto. Cada lliçó conté les explicacions de la gramàtica a ensenyar que va apareixent al llibre de text. Per a cada lliçó hi ha una llista de nous elements gramaticals i de noves paraules. El pla de cada lliçó també inclou instruccions sobre quan i com introduir els nous elements gramaticals.

El curs complet consta de 6 lliçons, repartides en unitats. Els professors poden decidir realitzar el curs en la forma d'unitats que es proposa (cada unitat correspon a una classe de dues hores) o subdividir les unitats en sessions més curtes. L'elecció depèn de les possibilitats segons la manera de funcionar de cada centre escolar i de la quantitat d'alumnes. El material didàctic permet adaptar-lo de la manera que es vulgui.

Materials didàctics

Els materials inclouen moltes activitats, l'objectiu de les quals és desenvolupar diferents tipus de competències lingüístiques i alhora motivar els nens a aprendre. Hem aplicat textos, àudios, exercicis, jocs, esquetxos, cançons i exercicis d'ordinador. Trobareu tot el material educatiu al lloc web MLA https://lernu.net/instruado?lang=ca en un format llest per imprimir. Allà també hi podeu trobar els enllaços als fitxers d'àudio i descarregar les gravacions.

Per a algunes classes es preveu l'ús de l'ordinador, de fet, hi ha exercicis adequats que completen el curs. Per tant, us aconsellem que el curs es faci en aules que permetin l'ús d'ordinadors amb accés a internet. Si això no és possible, podeu realitzar activitats alternatives i fer servir els exercicis d'ordinador com a deures.

Tipus de materials

Textos i enregistraments d'àudio: La majoria de les lliçons es basen en un text preliminar que introdueix paraules i estructures gramaticals noves. La pronunciació de cada text també està disponible al lloc web com a gravació d'àudio i recomanem que els alumnes tradueixin el text amb l'ajuda del professor mentre el llegeixen.
Diàlegs: El material inclou també un conjunt de diàlegs, la finalitat dels quals és desenvolupar la competència oral. Mitjançant els diàlegs, permetem que els alumnes practiquin la parla abans que siguin capaços de crear frases per si mateixos. Recomanem que els alumnes llegeixin primer el diàleg per parelles i després el llegeixin davant la resta d'alumnes. D'entrada cada parella haurà de traduir el diàleg, la qual cosa afavoreix l'aprenentatge col·laboratiu.
Exercicis i jocs: A la nostra pàgina web hi trobareu molts exercicis que estimulen sobretot les habilitats lectores i d'escriptura dels alumnes. La majoria dels exercicis es poden imprimir en forma de fulls de treball. Alguns s'han de preparar amb antelació (retallar, posar en sobres, etc.), mentre que per a d'altres us caldrà algun accessori (per exemple una pilota). Molts exercicis es presenten de manera que els nens creïn frases per si mateixos (de vegades també paraules), perquè l'esperanto permet combinar paraules amb relativa llibertat i formar frases bo i respectant les regles gramatical, tot i que no sempre s'aconsegueixen frases amb sentit. Aquesta activitat creativa proporciona motivació i diversió als nens.
Traduccions: Els exercicis de traducció són de les activitats més difícils dins del curs. Suposen un repte per als alumnes i per als professors, perquè sovint els alumnes encara no són conscients de tots els processos que calen durant la traducció. Tanmateix, els exercicis de traducció de l'esperanto a la llengua pròpia són una eina útil per estimular la consciència lingüística, ja que fa pensar als nens sobre les diferències i similituds entre llengües. Aquesta consciència representa una experiència positiva per a l'aprenentatge posterior d'altres llengües.
Cançons i jocs de rol.: El material inclou cançon i esquetxos. El contingut de les cançons és coherent amb els textos de les lliçons i ajuda els nens a adquirir paraules d'una manera divertida. Els esquetxos estimulen l'ús del llenguatge en situacions reals i ofereixen als nens un enfocament relaxat i divertit del llenguatge.
Ús dels exercicis amb l'ordinador.: En el curs hi hem inclòs l'ús de jocs d'ordinador, que permeten un aprenentatge més proper a les necessitats dels nens. El nens poden decidir per si mateixos la quantitat d'exercicis que cadascú vol fer segons el seu propi ritme. A més, l'ús de l'ordinador sovint significa motivació i fa l'aprenentatge més divertit.
Com que els exercicis amb l'ordinador formen part del curs a l'escola, és convenient que el curs s'imparteixi en una classe que permeti l'ús d'ordinadors. Sovint el material didàcic inclou activitats alternatives que es poden dur a terme sense la utilització de l'ordinador. Quan no existeixin alternatives, podeu fer algun tipus de joc col·lectiu (per exemple, un joc amb sobres de paraules que s'assembli al contingut dels exercicis d'ordinador).
La novetat d'aquest curs són els exercicis d'ordinador en el que aquest crea frases gramaticalment correctes, però que només la meitat tenen sentit. Els alumnes poden utilitzar aquest exercici per jugar a casa perquè l'ordinador generi tantes frases com vulguin i han de definir si tenen sentit o no. Aquest exercici és especialment útil per aprendre el significat de les paraules. Si els nens no en saben el significat, ho han de buscar en un diccionari o preguntar-li al professor. En repetir sovint aquest exercici s'aprenen els significats de les paraules sense haver de recórrer al clàssic aprenentatge de memòria.
Jocs d'entreniment: L'activitat física és especialment important per als nens durant el procés d'aprenentatge. És per això que us recomanem que dediqueu 5 minuts entre cada bloc d'aprenentatge per fer un joc breu de moviment. El joc no ha d'estar relacionat amb l'aprenentatge, sinó que ha de representar un descans per al cervell i un repte per al cos.
Deures escolars: El procés d'aprenentatge de qualsevol llengua requereix una adquisició de vocabulari vinculat a un nombre determinat de repeticions de cada paraula. Per tant, no és possible aprendre amb èxit una llengua amb només una o dues hores a la setmana. Els deures són un pont cap a l'aprenentatge i l'èxit al llarg del curs. És per això que cada lliçó s'ha de complementar amb deures. De vegades es tracta d'exercicis que cal imprimir, però sobretot us recomanem que motiveu els alumnes i els animeu a fer els exercicis amb ordinador, que els permetrà de continuar l'aprenentatge de manera individual.