Al contingut

Preguntes KI (o oracions interrogatives parcials)

Les oracions interrogatives parcials es fan mitjançant les paraules de la taula de correlatius que comencen en KI-. Els mots KI de pregunta representen la informació requerida.

El mot KI normalment es troba al començament de l'oració interrogativa:

  • Kion vi volas?Mi volas manĝon! - Què vols? - Vull menjar!
  • Kian manĝon vi deziras?Mi deziras malmultekostan manĝon! - Quina mena de menjar desitges? — Desitjo un menjar barat!
  • Kiel vi fartas?Mi fartas bone! - Com estàs? — Estic bé!
  • Kiom da pomoj vi havas?Mi havas du kilogramojn da pomoj! - Quantes pomes tens? — Tinc dos quilograms de pomes!
  • Kies estas tiu aŭto?Ĝi apartenas al Anno! Ĝi estas de Anno! Ĝi estas ŝia! - De qui és aquest cotxe? — Pertany a l'Anna! És de l'Anna! És d'ella!
  • Kiam do?Morgaŭ! - Doncs quan? — Demà!

Els mots KI també es fan servir en oracions interrogatives indirectes: Ŝi demandis, kion mi volas.

Preguntes amb Ĉu (o oracions interrogatives totals)

Les preguntes amb Ĉu són les que es fan amb la partícula interrogativa ĉu. Les preguntes amb Ĉu cerquen la confirmació de que la frase és correcta. Normalment la resposta és jes o ne.

Normalment Ĉu se situa a l'inici de la frase interrogativa:

  • Ĉu vi komprenas min?Jes, mi komprenas vin! Ne, mi ne komprenas vin! - M'entens? - Sí, t'entenc! No, no t'entenc!
  • Ĉu vi estas Kanadano?Jes, mi estas Kanadano! Ne, mi ne estas Kanadano! - Ets canadenc? - Sí, sóc canadenc! No, no sóc canadenc!
  • Ĉu li?Jes, li! - Ell? - Sí, ell!
  • Ĉu ĝi estas taŭga?Jes, (ĝi) estas! - Va bé això? - Sí, va bé!

Una pregunta amb Ĉu pot ser també una pregunta alternativa. Llavors la resposta normalment es tria entre les diverses alternatives:

  • Ĉu vi volas kafon aŭ teon?Mi volas kafon! Mi volas teon! Mi volas nek kafon, nek teon! Mi volas kaj kafon, kaj teon! - Vols cafè o tè? - Vull cafè! Vull tè! No vull ni cafè ni tè! Vull cafè i tè!
  • Ĉu li aŭ ŝi?Ŝi! Li! Iu ajn el ili! Neniu el ili! Ambaŭ! - Ell o ella? - Ella! Ell! Qualsevol dels dos! Cap dels dos! Tots dos!

Mots de resposta

Per a respondre les preguntes amb ĉu (interrogatives totals) es pot dir l'oració (completa o escurçada), que respon a la pregunta:

  • Ĉu vi amas min? — Mi amas vin! - M'estimes? - T'estimo!
  • Kaj ĉu vi longe lernis? — Ho, mi lernis ne malpli ol tri jarojn. - I vas estudiar molt temps? - Oh, vaig estudiar durant tres anys almenys.

Però normalment es fa servir amb els mots de resposta jes i ne. Aquests mots de resposta actuen com si fossin una oració. Tanmateix van seguits sovint de l'oració de resposta perquè quedi més clar.

Jes

La paraula de resposta jes (sí) dóna una resposta positiva:

  • — Ĉu vi volas kafon? — Jes! (= Mi volas kafon.) - -Vols un cafè? -Sí! (= Vull un cafè.)
  • — Ĉu vi ion deziras? — Jes! (= Mi ion deziras.) - -Vols alguna cosa? -Sí (=Vull una cosa)
  • Ĉu la Universala Kongreso estos en Eŭropo ĉi-jare? — Mi pensas, ke jes! = Mi pensas, ke ĝi ja estos en Eŭropo ĉi-jare! - El congrés universal tindrà lloc a Europa enguany? — Penso que sí! = Penso que en efecte enguany tindrà lloc a Europa!

    La paraula de resposta jes substitueix tota la subordinada de resposta (llevat de la conjunció introductòria ke).

No feu servir jes dins d'una oració per emfasitzar el caràcter verídic del que voleu dir. Per a aquesta finalitat utilitzeu la partícula ja. No digueu: Tiu ĉi suko ne estas dolĉa, dum tiu alia jes estas. Digueu: Tiu ĉi suko ne estas dolĉa, dum tiu alia ja estas. (Aquest suc no és dolç, mentre que l'altre sí que ho és)

Ne

La paraula de resposta ne dóna una resposta negativa:

  • — Ĉu vi volas kafon? — Ne! (= Mi ne volas kafon.) - - Vols cafè? - No! (= No vull cafè.)
  • — Ĉu vi ion deziras? — Ne! (= Mi nenion deziras.) - - Vols alguna cosa? - No! (= No vull res.)
  • Ĉu li estas blondulo aŭ brunulo? — Ne, pli kaŝtanhara. = Li estas nek blondulo nek brunulo, li estas pli kaŝtanhara. - Ell és de cabells rossos o foscos? — No, més aviat de cabells castanys.= No és ni de cabells rossos ni foscos, més aviat de cabells castanys.
  • Ha, ĉu efektive la malgranda Kay mortis? La rozoj estis sub la tero, kaj ili diras, ke ne! = ...ili diras, ke li ne mortis. - Ah, de veritat que el petit Kay va morir? Les roses estaven sota terra, i diuen que no! = ...diuen que no va morir.

Cal tenir en compte la diferència entre el ne com a paraula negativa dins d'una oració

  • Ne venu ĉi tien! = Mi volas, ke vi ne venu ĉi tien. - No vinguis aquí! = Vull que tu no vinguis aquí.

    Ne nega el predicat.

  • Ne, venu ĉi tien! = Ne! Mi ja volas, ke vi venu ĉi tien. - No, vine aquí! = No! I tant que vull que vinguis aquí!

    Ne és una resposta, i funciona més o menys com si fos una frase per sí sola.

Si tot seguit de la resposta ne segueix una frase que comença amb un verb, s'ha de pronunciar amb una pausa prou clara després de ne per evitar malentesos.

Jes i ne a les preguntes negatives

Existeixen dues maneres de respondre a una pregunta negativa. Un dels sistemes és més freqüent en les llengües occidentals, l'altre en les orientals. És per això que podem parlar dels usos occidental i oriental, encara que, de fet, a molts països i llengües ambdós sistemes coexisteixen paral·lelament. Igualment passa dins l'esperanto. Zamenhof acostumava a fer servir jes i ne seguint el costum occidental, però també moltes vegades feia servir el sistema oriental.

Sistema occidental

En el sistema occidental, jes representa la resposta positiva i ne la negativa. La resposta negativa és una oració amb una paraula negativa (ne o el correlatiu NENI-) a l'oració principal. En el sistema occidental la forma positiva o negativa de resposta és independent de la forma de la pregunta. Si la pregunta és negativa, es respon amb el mateix sentit positiu o negatiu que el que es faria servir davant de la mateixa pregunta formulada sense cap paraula negativa. L'única cosa important és la forma de la frase de resposta, representada per la paraula positiva o negativa de resposta:

  • Ĉu vi volas kafon? - Vols un cafè?(pregunta positiva)
    • Jes! (= Mi volas kafon.) - -Sí! (=Vull un cafè.)
    • Ne! (= Mi ne volas kafon.) - — Ne! (=No vull cafè.)
  • Ĉu vi ne volas kafon? - No vols cafè?(pregunta negativa)
    • Jes! (= Mi volas kafon.) - -Sí! (=Vull un cafè.)
    • Ne! (= Mi ne volas kafon.) - — Ne! (=No vull cafè.)
  • Ĉu vi nenion deziras? - No vols res?
    • Jes! (= Mi ja deziras ion.) - — Jes! (=Sí que ho desitjo.)
    • Ne! (= Mi deziras nenion.) - — Ne! (=No desitjo res.)

Per a respondre (segons el sistema occidental) positivament a una pregunta negativa, també es pot fer servir la resposta emfàtica Jes ja! = , és així! (o semblant): Ĉu vi ne volas trinki la malvarman kafon? — Jes ja! [No vols veure el cafè fred? — I tant que sí!] (= Jes, mi ja volas trinki ĝin.) Alguns autors usen tamen en lloc de jes ja.

Sistema oriental

En el sistema oriental, jes confirma exactament allò que conté la pregunta, i ne nega el sontingut de la pregunta. En aquest sistema jes i ne s'intercanvien els rols a les preguntes negatives:

  • Ĉu vi volas kafon? - Vols un cafè?(pregunta positiva)
    • Jes! (= Mi volas kafon.) - -Sí! (=Vull un cafè.)
    • Ne! (= Mi ne volas kafon.) - — Ne! (=No vull cafè.)
  • Ĉu vi ne volas kafon? - No vols cafè?(pregunta negativa)
    • Jes! (= Mi ne volas kafon.) - - Sí! (= No vull cafè.)
    • Ne! (= Mi ja volas kafon.) - - No! (= Per descomptat que vull cafè.)
  • Ĉu vi nenion deziras? - No vols res?
    • Jes, mi nenion deziras. - - Sí, no vull res.
    • Ne, mi ja deziras ion. - - No, per descomptat que vull una cosa.

Dues lògiques

Amdòs sistemes de respondre a frases interrogatives-negatives són lògics, però de manera diferent. Estaria bé que en esperanto existís un sol sistema. En principi és recomanable el sistema occidental, ja que fins ara és el més emprat i així mateix el que trobem més usat per Zamenhof. Però sembla ser que no és possible arribar a un consens unitari sobre un únic sistema. Els dos usos són propis a la llengua. Per tant, estigueu atents a l'hora de respondre a preguntes negatives. És aconsellable afegir una frase de resposta clara per evitar malentesos.

Tornar a dalt