Els adverbis indiquen manera, lloc, temps, quantitat, etc. Els adverbis en esperanto porten terminació E:
- rapide = d'una maner ràpida, amb rapidesa
- bele = d'una manera bella, amb bellesa
- urbe = a la ciutat / a les ciutats
- hejme = a la pròpia casa / a les pròpies cases
- tage = (en) el dia / (en) els dies
- matene = al matí / als matins
- lunde = els dilluns, cada dilluns
- normale = de manera normal, en ocasions normals
- multe = en gran quantitat
- alveninte = després de l'arribada
Amb els adverbis de lloc pot aparèixer la terminació N de direcció: urben = "a la ciutat", hejmen = "a casa". Però un adverbi mai no pot acceptar la terminació J.
Per a la comparció es fan servir els adverbis juntament amb les partícules pli i plej.
Ús dels adverbis
Un adverbi pot tenir la funió de complement circumstancial d'un verb:
-
Ili manĝas rapide. - Ells mengen ràpidament.
Rapidament és complement circumstancial de mengen i indica la manera com mengen.
-
Urbe troviĝas multaj restoracioj. - A ciutat hi han molts restaurants.
A ciutat és complement circumstancial de hi han i indica el lloc on s'esdevé el fenomen.
El complement circumstancial adverbial també pot complementar tota una oració:
-
Kompreneble mi iros. - Per descomptat hi aniré.
Per descomptat complementa tota l'oració. No explica com hi aniré, el que fa és comentar el fet que hi aniré. Tot el fet en sí es dóna per descomptat.
L'adverbi pot complementar un adjectiu, un altre adverbi i una partícula adverbial.
- Ĝi estas sufiĉe granda. - És prou gran.
- Li manĝas terure multe. - Menja terriblement molt.
- Ili revenos treege baldaŭ. - Vindran molt aviat.
Un adverbi també pot complementar un verb en infinitiu o una oració subordinada:
-
Estas amuze labori. - Treballar és divertit.
Divertit complementa la paraula treballar.
- Multe maĉi estas necese por bona digesto. - Mastegar força és necessari per a una bona digestió.
Els djectius i els adverbis són molt semblants. La cosa que hom vol descriure és la que determina si cal fer servir adjectiu o adverbi.
Els adverbis de quantitat es poden fer servir com si fossin substantius: Tie loĝas multe (= multo) da stranguloj.
partícules adverbials
Algunes de les partícules de l'esperanto poden tenir una funció adverbial a l'oració, tot i no tenir la terminació E. D'aquesta mena són els correlatius acabats en E, EL, OM, AM i AL, les partícules pli i plej, la partícula ne, les partícules ĉi, for, ankoraŭ, baldaŭ, hodiaŭ, hieraŭ, morgaŭ, jam, ĵus, nun, plu, tuj, ajn, almenaŭ, ankaŭ, apenaŭ, des, do, eĉ, ja, jen, jes, ju, kvazaŭ, mem, nur, preskaŭ, tamen, tre i tro. En principi les partícules adverbials són adverbis però en aquesta gramàtica les anomenem partícules adverbials per a distingir-les d'aquells adverbis que acaben en E.