BO
BO = "parentiu per casament"
BO apareix, principalment en els tres mots de parentiu següents i en els tres mots femenins corresponents:
- patro → via bopatro = el pare del teu cònjuge
- filo → via bofilo = el marit de la teva filla
- frato→via bofrato= el germà del teu cònjugue, el marit de la teva germana, el marit de la germana del teu cònjugue
També altres paraules amb el prefix BO com bokuzo, bonevo, boonklo, boavo, bonepo, boparenco bofamiliano (i les respectives formes femenines) són possibles, però més rares de trobar en l'ús real. En comptes d'aquestes formes hom normalment fa servir paraules simples sense el prefix BO.
Quan es tracta de relació parental a través de dos matrimonis, lògicament també es podrien utilitzar els mots que presentin doblement el prefix BO: via bobofrato = "el marit de la germana del teu cònjuge", via bobokuzo = "el marit del cosí del teu cònjuge"", via bobonevo = "el marit del nevot del teu cònjuge", via boboonklo = "el marit de l'oncle del teu cònjuge". A la pràctica la gent normalment fa servir només les formes amb un sol prefix BO, també per a aquests significats.
El prefix BO pot aparèixer junt amb els prefixos GE i PRA. L'ordre recíproc d'aquests prefixos no és rellevant per al significat, però el prefix GE acostuma a sortir en darrer lloc: bogepatroj, bogefratoj, prageavoj, bopragekuzoj etc.
ĈEF
ĈEF = "el més important, el de rang més elevat". ĈEF indica que la cosa a la qual s'aplica és la més important entre les seves semblants:
- redaktoro → ĉefredaktoro = redactor en cap, el principal responsable del contingut d'una publicació
- artikolo → ĉefartikolo = l'article més important d'una publicació, normalment l'article que expressa l'opinió de l'editor o del redactor en cap, [article] editorial
- urbo → ĉefurbo = aquella ciutat que està definida com la més important d'un país i en la qual normalment s'hi troben la seu del govern i el parlament, etc., capital
- strato → ĉefstrato = el carrer més important o més gran d'una ciutat
- ĉefo = la persona més important o de rang més alt; ĉefa = [la] més important, de rang més alt, principal
ĈEF indica la cosa o la persona més important. El sufix ESTR indica la persona que guia i decideix. Sovint aquesta persona, que és la més important, també té poder de decisió, i per això en algunes ocasions es pot expressar la mateixa idea per mitjà d'una paraula amb ESTR o amb ĈEF, per exemple ĉefredaktoro (el redactor més important) ≈ redakciestro (cap de redacció). ESTR sempre indica persona, mentre que ĈEF no indica per ell mateix una persona: ĉefurbo no té res a veure amb urbestro. El substantiu aïllat ĉefo tanmateix sempre indica persona, i per això les paraules ĉefo i estro són a la pràctica gairebé sinònimes.
DIS
DIS = "allunyament en diferents direccions, dispersió". El prefix DIS només es fa servir davant de mots d'acció, i sempre indica la manera de l'acció o el resultat de l'acció.
Aplicat a un mot de moviment, el prefix DIS indica que diverses coses es mouen en direccions diferents:
- iri → disiri = anar en direccions diferents
- kuri → diskuri = córrer en direccions diferents
- sendado → dissendado = enviament en direccions diferents, difusió
Aplicat a una paraula que intrínsecament ja inclou el sentit de dispersió, el prefix DIS emfasitza aquest sentit de dispersió:
- ŝiri → disŝiri = partir una cosa esquinçant-la a trossos
- rompi → disrompi = trencar una cosa en trossos
- de → disde = de (el prefix DIS accentua el caràcter d'allunyament, i excepcionalment apareix en paraules que no expressen acció)
Aplicat a una paraula que conté el sentit d'unió, el prefix DIS expressa el sentit contrari, de separació. Aleshores DIS equival a MAL:
- volvi → disvolvi = desembolicar
- faldi → disfaldi = desplegar
DIS també pot esdevenir un lexema ordinari: disa = separat, dividit, dispers; disigi = separar, dividir, dispersar.
EK
EK = "començament d'una acció, acció subtada". EK es fa servir només per a paraules d'acció, i sempre indica la manera com es desenvolupa l'acció.
En la majoria dels casos EK indica que l'acció comença. Indica el moment del començament de l'acció, sovint per a indicar que es tracta d'una cosa sobtada o inesperada:
- kuri → ekkuri = començar a córrer
- sidi → eksidi = asseure's
- pluvi → ekpluvi = començar a ploure
- floro → flori → ekflori = començar a florir
- de → ekde = des de
Davant del sufix IĜ en alguns casos pot indicar l'inici d'una acció: sidiĝi, estiĝi etc. EK indica un inici més sobtat o més ràpid que IĜ.
En algunes ocasions el sufix EK indica una acció sobtada, que dura només un punt en el temps. Aleshores no es tracta del començament, sinó de l'acció completa:
- fulmi → ekfulmi = llampegar, caure un llamp
- brili → ekbrili = emetre una lluïssor momentània i sobtada
- rigardo → ekrigardo = llambregada
EK també es pot fer servir coma a lexema ordinari i com a interjecció exhortativa "va!"
- eki = començar (intransitiu), una cosa comença
- ekigi = començar (transitiu), fer començar una cosa
- ek! = va! comença!
EKS
EKS = "que abans era, que ja no és, ex". El prefix EKS es fa servir principalment per a professions i per a altres rols, però en algunes ocasions per a altres menes de paraules.
- reĝo → eksreĝo = persona que abans era rei, rei abdicat
- edzo → eksedzo = exmarit
- (ge)edziĝi → eks(ge)edziĝi = divorciar-se
- moda → eksmoda = que ja no és moda
- eksa = antic, que ja no exerceix; eksiĝi = dimitir, abandonar el càrrec
Aplicat al nom d'un animal, EKS té el significat especial de "castrat": bovo → eksbovo = toro castrat
GE
GE = "ambdos sexes inclosos". El prefix GE es fa servir aplicat a paraules masculines i sexualment neutres a fi de donar un significat ambisexual.
En la majoria dels casos el prefix GE indica parella:
- patro → gepatroj = el pare i la mare (de fills comuns)
- edzo → geedzoj = marit i muller
- fianĉo → gefianĉoj = promès i promesa
- doktoro → gedoktoroj = un doctor i el seu cònjuge (gedoktoroj lògicament hauria de ser una parella els dos membres de la qual són doctors — per això actualment gairebé no es fan servir paraules com gedoktoroj per a una parella)
GE també es fa servir per a paraules de parentiu per a indicar un grup de parents que inclou els dos sexes.
- frato → gefratoj = grup que inclou un germà o germans i una germana o germanes.
- filo → gefiloj = grup que inclou un fill o fills i una filla o filles
GE també serveix per a indicar en general que els dos sexes són presents en un grup:
- knabo → geknaboj = nois i noies
- lernanto → gelernantoj = alumnes (d'ambdós sexes)
- doktoro → gedoktoroj = doctors, masculins i femenins
Si una paraula és sexualment neutra, no cal fer servir el prefix GE, si no és que cal emfasitzar especialment que hi ha membres dels dos sexes. En els casos normals cal dir simplement lernantoj i doktoroj.
Rarament el prefix GE davant d'una cosa que no pot tenir sexe. Aquesta paraula amb GE indica que fa referència a ambdós sexes, sovint amb un matís humorístic. Aquestes paraules no són habituals, i cal no abusar-ne: lernejo → gelernejo = escola per a ambdós sexes.
Remarca: Una paraula amb el prefix GE i amb terminació O normalment pot ser només plural, ja que hi ha d'haver més d'un element perquè hi hagi els dos sexes. Però a vegades hom vol tensar el significat del prefix GE fins al significat de "qualsevol dels dos sexes". En aquest cas hom pot crear paraules com gepatro = "pare o mare", geedzo = "marit o muller". Aquest ús tanmateix no és habitual, i alguns gramàtics consideren que és il·lògic i incorrecte. Però aquestes paraules són comprensibles i poden ser útils. El pas del temps indicarà si s'accepten.
MAL
MAL = "la idea directament oposada". MAL només es pot fer servir amb paraules per a les quals hi ha un opòsit directe.
- bo → dolent
- gran → petit
- feliç → infeliç
- pencaire → gandul
- graso (greix) → grasa (greixós, gras) → malgrasa = que té poca grassa
- més → menys
- massa → massa poc
- tancar → obrir
- estimar → odiar
- tancar (amb clau) → obrir (amb clau)
- adherir-se → desvincular-se
- kodo (codi) → kodi (codificar → malkodi = desxifrar un text codificat
- davant → darrere
- sobre → sota
- simetria → asimetria
- amic → enemic
- llum → tenebra
- malo = idea directament contrària; male = contràriament
A vegades hom pot dubtar entre MAL i ne. Ne indica absència, manca d'alguna cosa, mentre que MAL expressa la presència de la idea contrària. Sovint es poden fer servir els dos prefixos, però el significat és una mica diferent. En algunes ocasions la diferència és només de matís. MAL expressa una oposició més forta que ne:
- laŭdi = ponderar la bondat d'una cosa, elogiar
- ne laŭdi = no ponderar la bondat d'una cosa, no elogiar
- mallaŭdi = ponderar la maldat d'una cosa, blasmar
- ne mallaŭdi = no ponderar la maldat d'una cosa, no blasmar
- amiko = persona cap a la qual hom sent simpatia o amor
- neamiko = persona cap a la qual hom no sent cap simpatia o amor especial
- malamiko = persona cap a la qual hom sent antipatia o odi
MIS
MIS = "erroni, incorrecte, dolent". El prefix MIS indica la manera o la qualitat d'allò a què es refereix el lexema.
- kalkuli → miskalkuli = calcular erròniament
- kompreni → miskompreni = comprendre erròniament
- skribi → misskribi = escriure erròniament
- korekti → miskorekti = ultracorregir, corrregir erròniament
- uzi → misuzi = fer sservir erròniament
- trakti → mistrakti = tractar malament
- faro → misfaro = feta incorrecta
- formo → misformo = deformació
- formi → misformi = deformar
Cal no confondre MIS amb MAL. MIS no canvia el significat bàsic de la paraula, només afageix la idea d'error. MAL canvia completament el significat del lexema pel seu oposat:
- laŭdi = dir que bona és una cosa
- mislaŭdi = dir que bona és una cosa quan en realitat és dolenta
- mallaŭdi = dir que dolenta és una cosa
- mismallaŭdi = dir que dolenta és una cosa quan en realitat és bona
PRA
PRA = "de fa molt de temps, primitiu". PRA indica que el lexema al qual s'aplica aquest prefix fa referència a una cosa temporalment llunyana:
- homo → prahomo = l'ésser precedent de l'home actual
- arbaro → praarbaro = bosc primitiu, verge, que existeix des de temps immemorials
- tempo → pratempo = l'època inicial de la humanitat o del món
- antaŭlasta → praantaŭlasta = "anterior al penúltim"
Amb els noms de parentiu av(in)o (avi), nep(in)o (nét), onkl(in)o (oncle), nev(in)o (nevot) i kuz(in)o (cpsí) el prefix PRA indica la llunyania en el parentiu d'una generació (abans o després en el temps):
- avo → via praavo = el teu besavi
- avo → via prapraavo = el teu rebesavi
- avo → via praprapraavo = el pare del teu rebesavi
- nepo → via pranepo = el teu besnét
- nepo → via prapranepo = el teu rebesnét
- onklo → via praonklo = l'oncle del teu pare o de la teva mare
- nevo → via pranevo = el fill del teu nebot o de la teva neboda
- kuzo → via prakuzo = el teu fill de cosí
Aplicat a les paraules de parentiu patr(in)o i fil(in)o, els prefix PRA indica la llunyania de relació de parentiu en unes quantes o moltes generacions:
- patro → prapatro = parent masculi llunyà del qual hom prové, real o imaginat fundador d'un poble, d'una tribu o d'una família, ancestre
- filo → prafilo = parent masculí llunyà que prové d'una certa persona, descendent
Sovint es diu prapatroj (ancestres) i prafiloj (descendents) (amb terminació J) generalment en referència als familiars anteriors i posteriors, sovint sense ni tant sols distinció de sexe.
Amb els noms de parentiu amb PRA pot aparèixer juntament amb els prefixos BO i GE.
RE
RE = "venir o posar un altre cop en el mateix lloc d'abans, un altre cop fer o esdevenir com abans, un altre cop fer o tenir lloc una altra vegada de la mateixa manera o d'una altra". RE es fa servir només per a paraules d'acció, i sempre indica la manera de l'acció:
- veni → reveni = anar un altre cop al lloc on era abans
- doni → redoni = donar una cosa a algú que abans la tenia, retornar
- brilo → rebrilo = reflex
- bonigi → rebonigi = refer bona una cosa que s'havia malmès
- saniĝi → resaniĝi = recuperar la salut
- diri → rediri = dir un altre cop la mateixa cosa, repetir; respondre
- trovi → retrovi = trobar una cosa que s'havia perdut, retrobar
- koni → rekoni = hom veure una cosa i adonar-se que ja la coneix, reconèixer, admetre el valor d'una cosa
- turni → returni = retornar, girar-se un altre cop cap a la direcció contrària d'abans
- ree = un altre cop, de nou
Algunes paraules amb RE existeixen en esperanto per influència d'unes paraules en llengües nacionals, i llur significat no és lògic. Per exemple reprezenti normalment no significa "presentar un altre cop" sinó "actuar en lloc d'algú, en nom d'algú". Resumi no és "sumar un altre cop" sinó "expressar l'essència amb concisió". Aquestes i altres paraules actualment considerades com a no derivades (fetes amb els lexemes REPREZENT i RESUM). Returni kaj precipe returna i returne també són utilitzades amb el sentit de tornar a anar a un lloc o tornar a donar a una persona. Actualment hom usa aquestes paraules només per a parlar d'un gir efectiu.