Al contingut

Dins d'una oració hi pot haver una altra oració que desenvolupi la funció d'un sintagma. D'aquesta oració secundària se'n diu oració subordinada. En la majoria dels casos les oracions subordinaddes no porten marcador de funció. Una oració subordinada normalment comença amb una partícula, la conjunció:

Altres conjuncions són se, ĉar, dum, ĝis, kvankam, kvazaŭ, ol i apenaŭ.

Ke

La conjunció ke realment no expressa cap significat. Només indica l'inici s'una oració subordinada que no té cap altra conjunció. Una subordinada amb ke pot tenir diverses funcions sintàctiques. La funció sintàctica es pot fer més evident si se substitueix la subordinada amb ke per la paraula tio. A vegades es posa la paraula tio davant de l'oració amb ke, principalment quan cal indicar amb preposició la funció sintàctica de la subordinada amb ke.

Frases amb Ke com a subjecte, complement directe o complement circumstancial

  • Okazis, ke la reĝino mortis.Tio okazis. - S'esdevingué que la reina morí. → Això s'esdevingué.
  • Ŝajnas, ke pluvos.Tio ŝajnas. - Sembla que plourà. → Això sembla.
  • Estas vero, ke ŝi havis sur si pantoflojn.Tio estas vero. - És veritat que ella portava plantofes. → Això era veritat.
  • Kompreneble, ke mi lin amas. - És clar que l'estimo.

    El predicat és sobreentès: Estas kompreneble, ke mi lin amas.Tio estas komprenebla. kompreneble (és clar, comprensiblement) porta terminació adverbial E perquè és un predicat que descriu l'oració subordinada. Quan se substitueix la subordinada pel pronom tio,cal canviar-ho per komprenebla.

  • Diru al la patro, ke mi estas diligenta.Diru tion al la patro. - Digues al pare que sóc diligent. → Digues això al pare.
  • Mi volas ke vi tien iru.Mi volas tion. - Vull que hi vagis. → Vull això.
  • Se li scius, ke mi estas tie ĉi, li tuj venus al mi.Se li scius tion... - Si ell sabés que jo sóc allà, vindria de seguida. → Si ell sabés això.
  • Subite li aŭdis, ke iu alrajdas de la vojo al la domo.Subite li aŭdis tion. - De cop ell va sentir que algú cavalca del camí cap a casa. → De cop ell va sentir això.
  • Mi pensas, ke ne.Mi pensas tion. - Penso que no. → Penso això.

    L'oració subordinada s'ha escurçat dràsticament, = ...que no és així, o similar.

  • Li vekiĝis per tio, ke iu lin skuis. = Li vekiĝis per skuado. - Es va despertà per això, que algú el va sacsejar. = Es va despertar pel sacseig.
  • Tiam ŝi ekploris pro tio, ke ŝi estas tiel malbela. = Tiam ŝi ekploris pro sia malbeleco. - Aleshores ella va posar-se a plorar a causa d'això, que és tan lletja. = Aleshores ella es va posar a plorar a causa de la seva lletjor.
  • Via patro neniam povis ekrigardi vin sen tio, ke li batus sin en la bruston kaj ĝemus. = ...sen brustobatado kaj ĝemado. - El teu pare mai va poder dirigir-te la mirada sense que es pegués al pit i gemegués. = ...sense els cops al pit i el gemec.
  • Ne por tio mi estas ĉi tie, ke mi alportadu manĝon al la loĝantoj. = Mi estas ĉi tie ne por alportado de manĝo al la loĝantoj. - No sóc aquí a fi de portar menjar als habitants. = La finalitat que jo sigui aquí no és l'aportació de menjar als habitants.

Si la preposició és pri, hom normalment l'elideix (i el mot auxiliar tio):

  • Ili nin kulpigas, ke ni agas maljuste. = Ili nin kulpigas pri tio, ke... - Ells ens culpen d'actuar malament. = Ells ens culpen d'això: que actuem malament.
  • Petu ŝin, ke ŝi sendu al mi kandelon. = Petu ŝin pri tio, ke... - Demana-li que ens enviï una espelma. = Demana-li això: que ens enviï una espelma.

La preposició por normalment es posa directament davant de l'oració amb ke sense l'auxiliar tio. L'expressió completa por tio ke apareix molt rarament. Hom també fa servir anstataŭ directament davant de ke, i a vegades malgraŭ, krom i sen:

  • Jen prenu ankoraŭ du panojn kaj unu ŝinkon, por ke vi ne bezonu malsati. - Pren encara dos pans i un pernil, perquè no hagis de passar gana.
  • Ŝi tuj lavis sian kruĉon kaj ĉerpis akvon en la plej pura loko de la fonto kaj alportis al la virino, ĉiam subtenante la kruĉon, por ke la virino povu trinki pli oportune. - De seguida ella va netejar la gerra i va agafar aigua al lloc més net de la font i en va portar a lla dona, sempre sostenint la gerra perquè la dona pogués beure d'una manera més adequada.
  • Anstataŭ ke ĉiu lernas diversajn lingvojn, ĉiuj ellernadu unu saman lingvon. - En comptes que cadascú aprengui diverses llengües, que tothom aprengui a fons una mateixa llengua.
  • Li klopodis daŭrigi, malgraŭ ke li estis tre laca. Malgraŭ (tio) ke = kvankam. - S'esforçava a continuar malgrat que estava cansat.
  • Mi nenion pli postulus, krom ke oni montru al mi sindonecon kaj estimon. - Jo no exigiria res més a part que tothom mostri dedicació i estima.
  • Vi ne povas ĝin tuŝi, sen ke ĝi rompiĝus. - No ho pots tocar sense que es trenqui.

En algunes ocasions hom usa simplement una subordinada completiva amb ke sense por en lloc de por (tio) ke:

  • Ŝi bone lin kovris, ke li ne malvarmumu denove. = ...kovris por ke li ne malvarmumu denove. - Ella el va tapar bé que no tornés a agafar un refredat. = ...perquè no tornés a agafar un refredat.
  • Tie estis unu riĉa virino, kiu retenis lin, ke li manĝu ĉe ŝi. = ...por ke li manĝu ĉe ŝi. - Allà hi havia una dona rica que el retenia que (=perquè) mengés a casa d'ella.

Només les conjuncions por ke, malgraŭ ke, anstataŭ ke, krom ke i sen ke són acceptades en general. Però només la manca de costum és un argument contra oracions com: Ni parolis, pri ke la prezoj ĉiam altiĝas. (Vam parlar sobre [el fet] que els preus sempre pugen) Oni argumentis, kontraŭ ke ili ekloĝu en la urbo. Hom argumentava contra [el fet] que ells visquin a la ciutat) Li sukcesis eskapi, pro ke vi dormis. (Ell va aconseguir escapar a causa que tu dormies.) Tio okazis, antaŭ ke mi naskiĝis. (Això s'esdevingué abans que jo nasqués.) Tanmateix, la manca de costum és un argument fort. Si no és necessari cal evitar estructures tan mancades de tradició. Una manera d'evitar el contacte de entre la preposició i la conjunció que és la col·locació de la paraula auxiliar tio: pri tio ke, kontraŭ tio ke etc. En comptes d' antaŭ (tio) ke i post (tio) ke la gent diu antaŭ ol i post kiam. En comptes de pro ke cal dir pro tio ke, tial ke o ĉar.

Oracions amb ke com a complement

Les oracions subordinades amb ke fan la funció de complement del nom (o de l'adjectiu, etc) i aclareixen el significat de la paraula que complementen.

  • De s-ro Bourlet mi ricevis la sciigon, ke li ne volas publikigi la projekton en la "Revuo". - Del senyor Bourlet vaig rebre l'informació que ell no volia publicar el projecte a la "Revuo".
  • Ŝi estis plena de timo, ke la infano mortos. - Ella tenia molta por que l'infant morís.
  • Li metis la kondiĉon, ke oni ne instruu al ŝi la Kristanan religion. - Ell va posar la condició que hom no li ensenyés la religió cristiana.
  • Tio estis la unua fojo, ke ŝi nomis ŝin sia filino. - Va ser la primera vegada que ella la va anomenar filla seva.

    Moltes persones diuen kiam en lloc de ke en aquesta mena d'oracions. Ke normalment és més adequat perquè aquest ke no indica quan va tenir lloc la vegada, sinó que aclareixen el contingut d'aquella vegada.

  • Estis tia ventego, ke la tegoloj deflugis de la tegmentoj. - Feia un vent tan fort que les teules volaven de les teulades.
  • Ili ambaŭ estis tiel malagrablaj kaj tiel fieraj, ke oni ne povis vivi kun ili. - Tots dos eren tan desagradables i tan orgullosos que no es podia viure amb ells.
  • Ili enpakis tiom da libroj, ke ili ne povis ĉion porti. - Van empaquetar tants llibres que no ho van poder portar tot.
  • Vi ne estas kulpa, ke vi fariĝis tio, kio vi estas. = ...kulpa pri tio, ke... - Tu no tens la culpa que hagis esdevingut el que ets. = Tu no tens la culpa del fet que hagis esdevingut el que ets.
  • Ŝi estis tute certa, ke tio estos plenumita. = ...certa pri tio ke... - Ella estava totalment segura que això serà complert. = Ella estava totalment segura del fet que això serà complert.
  • Kiel feliĉa mi estas, ke mi ĝin scias! - Que feliç estic que ho sé!

    Aquí la oració subordinada amb ke indica una causa. Aquí en lloc de ke es podria usar la conjunació ĉar.

  • Ĉion mi permesis al vi escepte, ke vi faru tion ĉi. = ...kun la escepto, ke vi faru tion ĉi. - T'ho he permès tot excepte que facis això. = ... amb l'excepció que facis això.

L'oració amb ke com a predicatiu

L'oració amb ke{3} pot ser una descripció predicativa d'un sintagma nominal:

  • La vero estas, ke mi amas vin. - La veritat és que t'estimo.
  • La esenco de la sciigoj estis, ke al ili estas bone. - L'essència de les informacions és que els fan bé.

Omissió de la conjunció ke

En algunes ocasions hom omet la conjunció ke abans de la subordinada, però gairebé només en el discurs indirecte:

  • Mi diras al vi, ŝi ricevos. = Mi diras al vi, ke ŝi ricevos. - Et dic que ella ho rebrà.
  • La vetero baldaŭ malboniĝos, ŝajnas. = Ŝajnas, ke la vetero baldaŭ malboniĝos. - El temps aviat canviarà, sembla. = Sembla que el temps canviarà aviat.

Oracions interrogatives indirectes

Si una subordinada és una interrogativa indirecta, ha de començar amb la conjunció ĉu o amb un pronom interrogatiu (mot-qu o KI-vorto). Les interrogatives indirectes poden tenir la mateixa funció sintàctica que les subordinades amb ke.

  • Diru, ĉu mi povos veni. - Digue'm si podré venir.

    La interrogativa indirecta amb ĉu fa de complement directe del verb diru.

  • Ŝi ne sciis, ĉu ŝi nur sonĝisĉu tio estis efektivaĵo. - Ella no sabia si havia estat un o si allò era una realitat.

    Hi ha dues interrogatives amb ĉu, amb funció de complement directe, vinculades per .

  • Ĉu tio estas roso aŭ larmoj, tion neniu povis vidi. - Si això era rosada o llàgrimes, no ho podia veure ningú.

    La interrogativa indirecta amb ĉu és un complement directe amb l'auxiliar tio.

  • Li provis, ĉu la pordo estas nefermita. - Ell va provar si la porta era oberta.

    La interrogativa indirecta amb ĉu és un complement directe del verb provis.

  • La tuta afero dependas de tio, ĉu ŝi venos aŭ ne. - Tot depèn d'això: si ella vindrà o no.

    La interrogativa indirecta és un complement de règim verbal amb preposició de amb un tio que fa de falca.

  • Mi dubas, ĉu vi estas feliĉa. - Dubto que siguis feliç.

    La interrogativa indirecta és un complement de règim verbal amb preposició pri elidida. = Mi dubas pri tio, ĉu...

  • Li faris al mi la demandon, ĉu mi bone fartas. - Ell em va fer la pregunta [de] si estic bé.

    La interrogativa indirecta és un complement del nom de demandon.

  • Mia sola demando al vi estas, ĉu vi amas min. - La meva única pregunta per a tu és si m'estimes.

    La interrogativa indirecta és un predicatiu del subjecte.

  • Kion ni nun faru, estas demando tre malfacila. - Què hem de fer ara és una pregunta molt difícil.

    El pronom interrogatiu té la funció de subjecte d' estas.

  • Mi montris al la infano, kie kuŝas ĝia pupo. - Vaig indicar al nen on és la seva nina.

    La interrogativa indirecta és complement directe de montris.

  • Mi volus scii, kiom de la ŝtofo ili jam pretigis. - Voldria saber quina quanta roba ells ja han preparat.

    La interrogativa indirecta és complement directe de scii.

  • Mi ne scias, ĝis kiam ili restos ĉi tie. - No sé fins quan romandran aquí.

    La interrogativa indirecta és complement directe.

  • Kiel longe ni estis en la malliberejo, tion mi ne scias. - Quan de temps vam ser a la presó, no ho sé.

    La interrogativa indirecta fa de complement directe amb un tio auxiliar.

  • Nun mi venis, por informi vin, kio estos kun via popolo en la estonta tempo. - Ara he vingut per informar-te de què hi haurà amb el teu poble en el futur.

    La interrogativa indirecta és un complement de règim verbal amb pri, però l'element pri tios'ha elidit: ...por informi vin pri tio, kio estos...

  • La demando pri tio, kia estos la formo de tiu lingvo, estas por mi afero negrava. - La pregunta sobre [la qüestio de] quina forma tindrà la llengua, per a mi és una cosa irrellevant.

    La interrogativa indirecta és una despripció directa de la demando per mitjà d'un tio auxiliar.

En algunes llengües es fa servir la mateixa paraula com a conjunció de les subordinades condicionals i de les interrogatives indirectes totals. En esperanto cal distingir. Ĉu indica una interrogativa. Se indica una condició. La diferència de significat és molt gran:

  • Morgaŭ li diros, ĉu li venos.Morgaŭ li diros "jes, mi venos" aŭ "ne, mi ne venos". - Demà dirà si vindrà. . ≈ Demà dirà "sí, vindré" o "no, no vindré".

    La interrogativa indirecta amb ĉu és complement directe de diros

  • Morgaŭ li diros, se li venos. = Morgaŭ li diros (ion), sed tio okazos nur se li venos. - Demà ho dirà si vindrà. = Demà ho dirà, però només en el cas que vingui.

    L'oració amb se és una subordinada condicional.

Oracions subordinades de relatiu

Els mots amb KI- de la taula de correlatius també introdueixen subordinades no interrogatives. Aquesta mena de mot KI d'alguna manera també té com a antecedent un element que es troba en l'oració principal. Aleshores el mot KI fa de pronom relatiu i indiquen la relació entre la oració subordinada i la principal.

El pronom relatiu kiu

Sovint és difícil separar l'oració de relatiu amb kiu respecte de l'oració principal perquè el significat depèn de les dues oracions juntes:

  • Ŝi prenis la plej belan arĝentan vazon, kiu estis en la loĝejo. - Ella va agafar el va d'argent més bonic que hi havia a l'habitatge. = Ŝi prenis la plej belan arĝentan vazon. + La plej bela arĝenta vazo estis en la loĝejo.

    Les oracions separades són veres. L'oració subordinada amb kiu és necessària a fi de limitar el significat del sintagma la plej belan arĝentan vazon.

Molts usuaris de la llengua no posen comes abans i després de les oracions subordinades amb kiu, les quals són necessàries per a la correcta comprensió de tota l'oració. Tanmateix cal dir que no existeixen normes sobre la qüestió. Sempre s'hi poden posar comes.

Una oració de relatiu amb kiu normalment es troba immediatament després de la paraula que complementa, però a vegades en altres posicions, per exemple a l'inici de tota la frase. Aleshores la paraula complementada és sempre tiu o porta tiu al davant:

  • Kiu volas perfektiĝi en Esperanto, al tiu mi rekomendas la diversajn lernolibrojn kaj vortarojn. = Al tiu, kiu volas perfektiĝi en Esperanto, mi rekomendas... - A la persona que es vulgui perfeccionar en esperanto li recomano diversos manuals i diccionaris.
  • Kiun malĝojo ne turmentis, tiu ĝojon ne sentas. = Tiu, kiun malĝojo ne turmentis, ne sentas ĝojon. - Qui no va patir pena no pot sentir joia.

En algunes ocasions un antecedent té més d'una oració de relatiu amb kiu que el complementa. A fi d'evitar ambigüitats s'hi afegeix una conjunció, per exemple kaj o sed: Hieraŭ mi vidis viron, kiu promenis sur la strato, kaj kiu portis grandan valizon. Ambdues subordinades amb kiu complementen l'antecedent viron. Si hi ha més de dues subordinades amb kiu n'hi ha prou posant una conjunció davant de l'última subordinada amb kiu: Jen estas afero, kiu estas tre utila, kiu helpos vin en multaj okazoj, kaj kiun vi tre zorge gardu. Totes les tres subordinades de relatiu amb kiu complementen l'antecedent afero.

Algunes vegades l'oració de relatiu amb kiu està dèbilment vinculada amb la paraula de la qual és un epítet. Aquesta mena d'oració amb kiu simplement continua la narració. També es podria fer una oració principal a part. Aquest tipus d'oració de relatiu amb kiu que continua la narració sempre es troba al final de l'oració principal:

  • Ŝi kun ĝentila rideto transdonis la leteron al la anglino, kiu leviĝis, faris saluton kaj eliris el la ĉambro. = Ŝi kun ĝentila rideto transdonis la leteron al la anglino, kaj tiu (poste) leviĝis... - Amb un somriure cortès va lliurar la carta a la dona anglesa que es va aixecar, va fer una salutació i sortí de la cambra. = Amb un somriure cortès va lliurar la carta a la dona anglesa, i aquesta després es va aixecar...
  • Kelkaj estimataj scienculoj per sugestio falis en kaptilon, el kiu ili tamen baldaŭ retiriĝis. = ...falis en kaptilon, sed ili tamen baldaŭ retiriĝis el ĝi. - Alguns científics de renom van ser induïts a caure en una trampa de la qual tanmateix aviat es retiraren. = ...van ser induïts a caure en una trampa però aviat se'n van poder retirar.
  • Li ŝuldas al mi mil eŭrojn, kiun sumon li ne repagis malgraŭ plurfoja rememorigo. = Li ŝuldas al mi mil eŭrojn. Tiun sumon li ne repagis... - Ell em deu mil euros la qual suma no m'ha retornat malgrat que li ho he recordat unes quantes vegades. = Ell em deu mil euros. Aquesta suma no me l'ha retornada.

Pronom relatiu kio

El pronom relatiu kio es pot fer servir com una conjunció semblantment al relatiu kiu. Hom fa servir el relatiu kio en comptes del relatiu kiu si l'antecedent és un correlatiu acabat en O:

  • Mi volas, ke tio, kion mi diris, estu obeata. = Mi volas, ke tio estu obeata. + Mi diris tion. - Vull que això que ordeno sigui obeït. = Vull que això sigui obeït. + He dit això.
  • Mi faros ĉion, kion mi povos, por trovi por vi konforman okupon. - Faré tot el que podré per a trobar-te una ocupació apropiada.
  • La juvelista laboro enhavas en si nenion, kio superus miajn fortojn. - El treball del joier no conté en si res que superi les meves forces.
  • Vi rakontis al mi ion, kion mi neniam forgesis. - Em vas explicar una cosa que mai no vaig oblidar.
  • Neniu faris ion eminentan, kio meritus mencion. - Ningú va fer res d'eminent que mereixi ser esmentat.

    En aquestes ocasions, quan després del correlatiu amb O segueix un epítet adjectiu, encara s'hi pot fer servir el pronom relatiu kiu: ...faris ion eminentan, kiu meritus mencion.

Sovint pot passar que el correlatiu que es complementa sigui sobreentès.

  • Redonu, kion vi prenis. = Redonu tion, kion vi prenis. - Retorna el que has agafat. = Retorna allò que has agafat.
  • Post du aŭ tri tagoj mi jam ne havos per kio hejti la ĉambron. = ...ne havos ion, per kio mi povus hejti la ĉambron. - Al cap de dos o tres dies ja no tindré amb què escalfar la cambra. = ...no tindré una cosa amb què pugués escalfar la cambra.

Es fa servir el relatiu kio en comptes de kiu si l'antecedent és un adjectiu amb qualitats de substantiu amb un significat molt general. Es podria dir que la paraula io és sobreentesa després de l'adjectiu. Però en realitat mai no es diu aquesta expressió completa amb io:

  • La sola, kion mi deziras, estas: ke la mondo havu lingvon internacian. (≈ La sola io, kion mi deziras...) - L'única cosa que desitjo és que el món tingui una llengua internacional.
  • La unua, kion li faris vespere, estis tio, ke li elprenis la nukson. - La primera cosa que va fer al vespre va ser això, que va agafar una nou.
  • Okazis la plej bona, kion oni povus imagi. - S'esdevingué la millor cosa que es podria imaginar.

Si s'hi posa un substantiu, com per exemple afero, aleshores cal fer servir sempre el relatiu kiu: La sola afero, kiun mi deziras... La unua afero, kiu okazis... Okazis la plej bona afero, kiun oni povus imagi.

Si el significat d'un sintagma és menys abstracte, i se'n pot sobreentendre un substantiu de veritat, aleshores cal usar el relatiu kiu:

  • Vi ne estas la unua [persono], kiu parolas al mi en tia maniero. - Tu no ets la primera persona que em parla d'aquesta manera.
  • Ĉiu estis ravata de la nova kaj bela [afero], kiun ŝi vidis. - Tothom va quedar encisat per la nova i bella cosa, que ella va veure.

També es fa servir el relatiu kio en lloc de kiu quan l'antecedent és tota una oració. Aleshores kio representa la idea de tota l'oració:

  • Li donadis multe da mono al la malriĉuloj, kio estis tre laŭdinda. - Ell acostumava a donar molts diners al pobres, cosa que és molt lloable. = Li donadis multe da mono al la malriĉuloj. + Tio estis tre laŭdinda.

    Kio representa tota l'oració : Li donadis multe da mono al la malriĉuloj. (Ell acostumava a donar molts diners als pobres.)

  • Ŝi havas ŝatokupon, kio estas bona. = Estas bone, ke ŝi havas ŝatokupon. - Ella té una activitat de lleure, cosa que és molt bona. = És molt bo que ella tingui una activitat de lleure.

    Compareu-ho amb: Ŝi havas ŝatokupon, kiu estas bona. = Ŝi havas bonan ŝatokupon. (Ella té una bona activitat de lleure.)

  • La filmo estis tute teda, pro kio li foriris jam antaŭ la fino. = Ĉar la filmo estis tute teda, li foriris... - El film va ser totalment tediós, per la qual cosa ell va anar-se'n abans del final. = Com que el film era totalment tediós, ell se'n va anar abans del final.
  • Oni proponis al li oficon de kuriero, kio promesis esti tre enspeziga afero. - Hom li va proposar l'ofici d'herald, la qual cosa li prometis alts ingressos.

    Aquí kio no representa la idea oni proponis al li oficon de kuriero (Hom li va prometre l'ofici d'heral.), sinó la idea ke li eble havos oficon de kuriero (que ell tindrà l'ofici d'herald), o bé havi oficon de kuriero (tenir l'ofici d'herald).

Girs emfàtics amb els relatius kiu o kio

Existeix un gir especial en què hom fa una presentació amb el verb esti més una subordinada de relatiu amb kiu o kio:

  • Li decidas pri ĉi tiaj aferoj.Estas li, kiu decidas pri ĉi tiaj aferoj. - Ell va decidir sobre aquesta mena de coses. → És ell qui decideix sobre aquesta mena de coses.

    L'oració principal estas li (és ell) presenta emfàticament el subjecte.

  • Ni manĝas makaroniojn.Tio, kion ni manĝas, estas makaronioj.Estas makaronioj [tio], kion ni manĝas. - Mengem macarrons. → Això que mengem són macarrons. → Són macarrons això que mengem.

    Un fort èmfasi sobre makaronioj.

Sovint es pot emfasitzar més clarament a través de l'ordre dels mots. Pri ĉi tiaj aferoj decidas li. Makaroniojn ni manĝas.

Relatiu kies

El relatiu kies normalment indica possessió o pertinença:

  • Jen venas la verkisto, kies librojn ĉiuj legas. - Aquí ve l'escriptor els llibres del qual tothom llegeix. = Jen venas verkisto. + Ĉiuj legas la librojn de tiu verkisto.

    Els llibres són d'aquest escriptor (perquè ell els va escriure).

  • La ĉambro, kies pordon la pordisto malfermis, estis sufiĉe vasta. - La cambra la porta de la qual va obrir el porter era bastant àmplia. = La ĉambro estis sufiĉe vasta. + La pordisto malfermis la pordon de la ĉambro.

El relatiu kies pot mostrar també l'objecte o subjecte significatius d'un substantiu d'acció:

  • Ĝi estas ia ennovaĵo, pri kies akceptado aŭ neakceptado oni devas konsiliĝi. - Aquesta és una innovació sobre l'acceptació o inacceptació de la qual hom s'ha de fer aconsellar. = Ĝi estas ia ennovaĵo. + Oni devas konsiliĝi pri la akceptado aŭ neakceptado de tiu ennovaĵo.

    El complement de tiu ennovaĵo indica el complement directe semàntic de la (no) acceptació: Oni devas konsiliĝi, ĉu oni akceptu aŭ ne akceptu tiun ennovaĵon. (Hom s'ha de fer aconsellar sobre la qüestió i s'ha de'acceptar o no aquesta innovació.)

  • La serpento, de kies mordo mortis via patro, nun portas lian kronon. - La serp per la mossegada de la qual va morir el teu pare, ara porta la seva corona. = La serpento nun portas lian kronon. + Via patro mortis de la mordo de la serpento.

    De la serpento indica el subjecte semàntic de la mordo: Via patro mortis, ĉar la serpento mordis lin. (El teu pare va morir perquè una serp el va mossegar.)

En algunes llengües existeix una paraula que s'assembla a kies, però que té altres significats. La paraula esperàntica kies només significa de kiu2} (del qual), i només quan es tracta de la relació possessió-pertinença o de subjecte semàntic o complement directe semàntic. Kies no pot significar el kiu, al kiu, pri kiu o semblants: Venis grupo de junuloj, el kiuj du estis miaj filoj. (Va venir un grup de joves dels quals dos eren els meus fills.) No és possible: ...junuloj, kies du estis miaj filoj. La frase independent és: Du el la junuloj estis miaj filoj. (Dos dels joves eren els meus fills.) Es tracta de la separació d'uns membres respecte del grup. S'ha de dir el la junuloj, no de la junuloj. Per això kies no és possible. Nia asocio, al kiu ne apartenas tiuj personoj, ne havas ian ajn respondecon pri iliaj agoj. (La nostra associació, a la qual no pertanyen aquestes persones, no té cap responsabilitat sobre llurs accions.) No és posible: Nia asocio, kies ne apartenas... L'oració independent és: Tiuj personoj ne apartenas al nia asocio. (Aquelles persones no pertanyen a la nostra associació.) Mai no es diu aparteni de. No es pot fer servir el relatiu kies.

El relatiu kiam

El kiam de relació pot introduir una oració subordinada adverbial de temps. Una subordinada d'aquesta mena pot relacionar-se amb l'expressió de temps en la oració principal o a un tiam elidit:

  • Antaŭhieraŭ, kiam mi estis en la urbo, mi aĉetis novan robon. - Abans d'ahir, que vaig ser a la ciutat, vaig comprar roba nova. = Antaŭhieraŭ mi aĉetis novan robon. + Tiam mi estis en la urbo.
  • Kiam Nikodemo batas Jozefon, tiam Nikodemo estas la batanto kaj Jozefo estas la batato. - Quan Nikodemo pega Jozefo, aleshores Nikodema propina els cops i Jozefo els rep.
  • Kiam oni estas riĉa, [tiam] oni havas multajn amikojn. - Quan hom és ric, [aleshores] té molts amics. = Tiam oni havas multajn amikojn. + Tiam oni estas riĉa.
  • Kiam mi venis al li, [tiam] li dormis. - Quan vaig anar a trobar-lo, [aleshores] ell dormia.

Una oració de relatiu amb kiam pot portar al davant una preposició de temps. La preposició indica la funció de tota la oració amb kiam, no de la paraula kiam:

  • Post kiam ŝi estis mallongan tempon en la arbaro, fariĝis nokto. = Post mallonga estado en la arbaro fariĝis nokto. - Després que ells s'estigué poca estona al bosc es féu de nit.
  • De kiam naskiĝis mia filino, mi estas kiel alia homo. = De la naskiĝo de mia filino mi estas kiel alia homo. - Des que va néixer la meva filla jo sóc com una altra persona.
  • Adam vivis, post kiam naskiĝis al li Set, okcent jarojn. = ...post la naskiĝo de Set... - Després que va tenir el fill Set, Adam va viure vuit cents anys més.

Si es fica la paraula tiam en aquestes oracions, la preposició ha de situar-se davant de tiam: Adam vivis, post tiam, kiam naskiĝis al li Set, 800 jarojn.

Quan la paraula kiam és interrogativa, aleshores el cas és diferent. La preposició que hi ha davant de kiam indica la funció de kiam, no de tota l'oració interrogativa: Ŝi demandis, ĝis kiam mi restos hejme. = Ŝi demandis, ĝis kiu tempo mi restos hejme.

El relatiu kie

El relatiu kie pot indroduit una subordinada de lloc. Aquesta subordinada pot correlacionar-se amb l'expressió de lloc que hi ha a la principal o amb un tie sobreentès:

  • Mi volis resti tie, kie mi estis. - Volia romandre allà on era. = Mi volis resti tie. + Mi estis tie.
  • Kie fumo leviĝas, tie fajro troviĝas. - D'on surt fum, allà hi ha foc.
  • Jen la loko, de kie venis la bruo. - Vet aquí el lloc del qual venia el soroll. = Jen (estas) la loko. + De tiu loko venis la bruo.
  • Ĉie, kien mi venas, troviĝas ia malbonaĵo, kiu premas la koron. - A tot arreu on vaig s'hi troba un mal que oprimeix el cor.

En lloc del kie relatiu es pot fer servir en kiu(j), ĉe kiu(j), sur kio o similars, principalment si la subordinada és un epítet d'un substantiu i no un complement circumstancial de lloc de l'oració principal. Però kie sovint és més elegant:

  • Kelkajn fojojn mi eĉ legis longajn artikolojn pri mia afero, kie estis videble, ke la aŭtoroj eĉ ne vidis mian verkon. = ...longajn artikolojn pri mia afero, en kiuj estis... - Fins i tot unes quantes vegades vaig llegir articles llargs sobre la meva causa, on era visible que els autors no havien vist el meu llibre.

    El sintagme longajn artikolojn pri mia afero (articles llargs sobre la meva causa) no és un complement circumstancial de lloc sinó complement directe.

  • Ne troviĝas, kie sidi. = Ne troviĝas io, sur kio oni povus sidi. - No hi havia on seure.

El relatiu kia

El relatiu kia pot introduir una subordinada adjectiva. La subordinada de relatiu amb kia pot correlacionar-se amb l'element tia, tiaspeca o tiuspeca de l'oració principal:

  • Ŝi ne estas tia, kia devas esti reĝino. - Ella no era com ha de ser una reina. = Ŝi ne estas tia. + Reĝino devas esti tia.
  • Kia oni vin vidas, tia oni vin taksas. - Tal com et veuen, així t'evaluen. = Tia oni vin taksas. + Tia oni vin vidas.
  • Regis tia frosto, kian ni ĉe ni ne havas eĉ en la plej kruela vintro. - Hi feia un fred com no en tenim ni en l'hivern més cruel. = Regis tia frosto. + Tian froston ni ĉe ni ne havas eĉ en la plej kruela vintro.
  • La arbo de la suno estis belega arbo tia, kian ni neniam vidis. - L'arbre del sol era una arbre bellíssim d'una mena que no havíem vis mai.

Si una oració de relatiu amb mot-KI té com a antecedent un substantiu acompanyat de tia, aleshores hom pot fer servir el relatiu kiu: Vi havas plenan rajton uzi la monon en tia maniero, kiu ŝajnas al Vi la plej bona.

El relatiu kiu fa referència a un individu, mentre que el relatiu kia fa referència al tipus:

  • Mi uzis tiun aŭton, kiu povas veturi tre rapide. - Vaig usar l'auto que pot anar més ràpid.

    Hom parla d'un auto concret i individual. Aquest pot anar molt ràpid.

  • Mi uzis tian aŭton, kia povas veturi tre rapide. - Vaig fer servir un tipus auto que pot anar molt ràpid.

    Hom està parlant d'un tipus d'auto. Tots els autos d'aquest tipus poden anar molt ràpid.

Però en aquests exemples tiun i tian mostren prou clarament la distinció entre individu i tipus. Per tant es pot usar kiu en ambdues subordinades. Hom prefereix més sovint kiu, però kia accentua més que es tracta del tipus.

Cal fer servir el relatiu kia només davant d'una oració amb verb. Davant d'un sintagma, o un grup de sintagmes sense verb, cal fer servir el comparatiu kiel: Li vizitis (tiajn) urbojn kiel Parizo. Ne diru: ...urbojn kia Parizo.

El relatiu kiel

El relatiu kiel pot introduir una subordinada de manera o gradació. La oració amb relatiu kiel es correlaciona amb un tiel de l'oració principal, però aquest tiel sovint és elidit.

  • Oni ludas sur fortepiano, tamen tre mallaŭte kaj tiel bele, kiel ŝi neniam antaŭe aŭdis. - Hom toca el piano, però molt fluix i tan bellament, com ella no havia oït mai.
  • Li komprenas predikon [tiel], kiel bovo [komprenas] muzikon. - Ell comprèn una prèdica [així], com un bou [comprèn] una música.

Les oracions amb relatiu kiel en algunes ocasions complementen tota una oració. Aleshores l'antecedent de kiel és la idea de tota l'oració, d'una manera semblanta al relatiu kio: Ŝia beleco, kiel oni diris, estas la deloga beleco de la malbono. = Ŝia beleco estas la deloga beleco de la malbono. (La seva bellesa és la bellesa atractiva del mal.) + Tiel oni diris. (Així hom pensava.) = Oni diris, ke ŝia beleco estas... (Hom pensava que la seva bellesa...)

El relatiu kiom

El relatiu kiom pot introduir una subordinada que expressi quantitat o mesura. La subordinada amb relatiu kiom es correlaciona amb un tiom de l'oració principal, però sovint tiom és elidit:

  • Vi faris por nia afero tiom multe, kiom neniu alia ĝis nun faris. - Tu has fet per a la nostra causa tant com ningú més ho havia fet fins ara. = Vi faris por nia afero tiom multe. + Neniu alia ĝis nun faris tiom.
  • Nun vi ricevos tiom multe da mono, kiom vi volas havi. - Ara rebràs tants diners com vulguis rebre.
  • Ĉiuj donas al mi prunte [tiom], kiom mi volas. - Tothom em presta tant com vull.

La subordinada amb relatiu kiom sovint indica alguna mena de limitació:

  • La kompatinda stana soldato tenis sin, kiom li povis, tute rekte. - El pobre soldat de plom es mantenia, com podia, totalment recte.

    Les seves forces eren limitades.

  • Unu el la plej kuraĝaj knaboj kaj iom post iom ankaŭ ĉiuj aliaj ekkantis strofon el malnova kanto pri cikonioj, kiom ili tion memoris. - Un dels nois més coratjosos i també els tots els altres de mica en mica va posar-se a cantar una estrofa d'una antiga cançó sobre cigonyes, en la mesura que se'n recordaven.

    La seva memòria tenia límits. No podien cantar més que no els permetia la memòria.

El relatiu kial

La paraula kial també és usada com a relatiu, però només com a complement de substantius com kaŭzo o motivo, però fins i tot en aquests casos és poc habitual:

  • La efektiva kaŭzo, kial ili ne aliĝas al ni, estas tio, ke ili timas. - La causa real per la qual no s'afegeixen a nosaltres és que tenen por. = La efektiva kaŭzo estas tio, ke ili timas. + Tial ili ne aliĝas al ni.

    Hom també pot dir ...la kaŭzo, pro kiu ili ne aliĝas al ni... Més sovint també es fa servir una subordinada amb ke: ...la kaŭzo, ke ili ne aliĝas al ni...

No es fan servir oracions com: Ili foriris tial, kial mi foriris. Sinó que hom diu: Ili foriris pro la sama kaŭzo, kial mi foriris. O més sovint: ...pro la sama kaŭzo, pro kiu mi foriris.

Per tal de representar tota una oració que expressa una causa es pot usar pro kio: Mi ne ricevis vian leteron, pro kio mi ne respondis. També es pot capgirar la construcció de l'oració, usant la conjunció ĉar: Ĉar mi ne ricevis vian leteron, mi ne respondis.

Una subordinada de relatiu amb kial no indica per ella mateixa una causa o motiu. La causa és indicada per la paraula que fa d'antecedent de l'oració amb kial. Per a introduir una subordinada que expressi causa o motiu principalment es fa servir la conjunció ĉar: Ili foriris, ĉar mi foriris. (La meva partença és la causa de llur partença.)

Elisió del mot-TI

El mot-KI relatiu sovint correspon al mot-TI del mateix tipus que hi ha a l'oració principal. Sovint es pot sobreentendre el mot-TI sense canviar el significat. No hi ha regles absolutes que diguin quan es pot elidir el mot-TI. El factor important és la claredat: Si la frase és ambigua, aleshores millor no elidir el mot-TI. El mot-KI relatiu i el corresponent mot-TI normalment han de tenir la mateixa forma: han de ser del mateix grup de la taula de correlatius (tiu — kiu, tio — kio, tiel — kiel etc.), i han de tenir el mateix marcador gramatical o estar ambdós sense marcador.

  • Tiu, kiu havas forton, havas rajton.Kiu havas forton, havas rajton. - Aquell, qui té força, té dret. → Qui té força té dret.
  • Kiu okupas sin je meĥaniko, estas meĥanikisto, kaj kiu okupas sin je ĥemio, estas ĥemiisto. = Tiu, kiu okupas sin... - Qui s'ocupa de la mecànica és un mecànic, i qui s'ocupa de la química és un químic.
  • Mi pagis al tiu, al kiu oni devis [pagi].Mi pagis, al kiu oni devis. - Vaig pagar a aquell a qui havia de pagar. → Vaig pagar a qui hom devia.

Normalment no es deixa aïllat un tiun o tiujn: Mi finfine provis tiujn, kiujn vi tiom laŭdis. No digueu: Mi finfine provis, kiujn vi tiom laŭdis.

Si la paraula tiu apareix com un determinant davant d'un substantiu, no es pot ometre el tiu sense canviar el significat. Però sovint es pot canviar tiu pèr la sense causar un canvi important dels signigicat: Li ankoraŭ ne redonis tiun libron, kiun li pruntis de mi.Li ankoraŭ ne redonis la libron, kiun li pruntis de mi. Si hom digués: Li ankoraŭ ne redonis libron, kiun..., Es tractaria d'un d'aquells llibres que em va manllevar. El significat canviaria.

  • Tio, kio pasis, ne revenos.Kio pasis, ne revenos. - Allò que va passar no tornarà. → El que va passar no tornarà.
  • Li tuj faris tion, kion mi volis.Li tuj faris, kion mi volis. - De seguida va fer allò que jo volia. → De seguida va fer el que jo volia.

Si tio i kio preposició, és millor no ometre tio: Marta renkontiĝis kun tio, kun kio renkontiĝas milionoj da homoj. No: Marta renkontiĝis, kun kio renkontiĝas...

Si l'oració de relatiua amb kiam té com a antecedent una tiam aleshores en general hom omet el tiam. Es manté el tiam només en el cas que es pretengui emfasitzar: Kiam oni estas riĉa, [tiam] oni havas multajn amikojn.

En comptes de post tiam kiam, de tiam kiam etc., normalment es diu només post kiam, de kiam etc. Per tant s'omet el tiam, però hi conserva la perposició. En aquests casos la preposició no es relaciona amb la paraula kiam, sinó amb tota la subordinada amb kiam: Post tiam, kiam ŝi estis mallongan tempon en la arbaro, fariĝis nokto.Post kiam ŝi estis mallongan tempon en la arbaro, fariĝis nokto.

En comptes de ĝis (tiam) kiam es pot dir simplement ĝis. Tampoc cal dir dum (tiam) kiam, sinó simplement dum. Ĝis i dum són conjuncions, i no requereixen la presència de kiam. En lloc de antaŭ tiam kiam normalment es diu antaŭ ol.

Si una oració de relatiu kie té com a antecedent només tie, sovint hom omet el tie, però l'hi pot conservar tie en cas que es pretengui emfasitzar: Kie estas pano, [tie] ne mankas panpecetoj.

Una subordinada de relatiu amb kia sempre té com a antecedent un tia en l'oració principal. En la majoria dels casos es conserva tia, però si l'oració resta clara es pot ometre: Li havas [tian] kapon, kian vi ne trovos en la tuta mondo.

Una oració de relatiu amb kiel sempre té com a antecedent un tiel a l'oració principal, però sovint hom pot sobreentendre el tiel: Ne vivu [tiel] kiel vi volas, vivu [tiel] kiel vi povas.

L'oració de relatiu ambkiom sempre té com a antecedent un tiom a l'oració principal, però sovint hom sobreentén tiom: Da pulvo ni havas [tiom] kiom vi volas.

Una oració de relatiu amb kies rarament té com a antecedent un ties a l'oració principal. Quan és així, és difícil ometre ties: Kies ĝi estas, ties ĝi restu.

L'oració de relatiu amb kialno té mai com a antecedent tial a l'oració principal.

No es pot ometre el mot-TI quan el mot-TI i el correlatiu mot-KI tenen diferents indicadors de funció. o quan un en té i l'altre no:

  • No digueu: Mi konas, kiu venis. Digueu: Mi konas tiun, kiu venis. No digueu: Ĝi estas besto, kian vi timas. Sinó: Ĝi estas tia besto, kian vi timas.
  • No és possible: Ili loĝas, de kie mi venas. Cal dir: Ili loĝas tie, de kie mi venas. Tampoc és possible: Li devenas, kien mi iros. Cal: Li devenas de tie, kien mi iros. Tampoc no es pot abandonar tie, sinó conservar la preposició que hi ha davant de tie. No digueu: Li venas de kie mi loĝas. Digueu: Li venas de tie, kie mi loĝas.

En algunes llengües es pot ometre el mot-KI correlatiu en algunes ocasions. Això no és possible en esperanto. No digueu: La viro, mi vidis, portis valizon. Digueu: La viro, kiun mi vidis, portis valizon. No digueu: Nun estas la horo, ŝi normale alvenas. Digueu: Nun estas la horo, kiam ŝi normale alvenas.

En algunes llengües es pot abandonar el mot-KI de relació, però conservant una eventual preposició, que aleshores es troba sola en algun lloc de la subordinada (fins i tot al final). Això en esperanto no pot ser de cap manera. La preposició ha d'estar abans d'aquell sintagma la funció del qual indica. No digueu: Mi vidis tiun knabinon, vi parolis pri. Digueu: Mi vidis tiun knabinon, pri kiu vi parolis.

Se

Se = "Sota la condició que, amb el supòsit que, en cas que". Se introdueix una oració subordinada que indica condició, supòsito cas:

  • Se li scius, ke mi estas tie ĉi, li tuj venus al mi. = En la okazo, ke li scius... - Si ell sabés que sóc aquí, vindria de seguida a trobar-me. = En el cas que ell sabés...

    Hom fa servir el condicional perquè es tracta d'un cas imaginari.

  • Se mi estus sana, mi estus feliĉa. = Sub la kondiĉo, ke mi estus sana... - Si estigués sa, seria feliç. = Sota la condició que estigués sa...
  • Se li havas multe da mono, li verŝajne aĉetos aŭton. - Si ell té gaires diners, probablement comprarà l'auto.

    Les formes verbals amb -AS i -OS (indicatiu) transmeten la idea que pot ser una realitat. Pot ser que ell tingui molts diners, però no és segur.

  • Se iu havas multe da mono, tiu havas ankaŭ multe da problemoj. - Si algú té molts diners, també té molts problemes.

    La terminació -AS indica que es tracta d'un principi universal.

  • Tiu ĉi libro havas sesdek paĝojn; tial, se mi legos en ĉiu tago po dek kvin paĝoj, mi finos la tutan libron en kvar tagoj. - Aquest llibre té seixanta pàgines; per tant, si llegeixo cada dia quinze pàgines, acabaré tot el llibre en quatre dies.

    També es pot fer servir el condicional en aquesta mena d'oracions. En temps futur no és possible una distinció estricta entre realitat i fantasia, perquè el futur sempre és incert.

Quan la subordinada amb se es troba a l'inici de l'oració, hom sovint fa servir el correlatiu tiam a l'oració principal per contribuir a major claredat. Tiam representa la idea de la subordinada amb se. També es pot fer servir tiuokaze, tiaokaze o semblants: Se ĉiu balaos antaŭ sia pordo, tiam en la tuta urbo estos ordo.

En algunes ocasions tio a l'oració principal representa la idea de l'anterio subordinada amb se: Se ŝi havas multe da mono, tio ne nepre signifas, ke ŝi estas feliĉa. = Se ŝi havas multe da mono, la fakto, ke ŝi havas multe da mono, ne nepre signifas... (Si ella té molts diners, el fet que ella tingui molts diners no significa necessàriament...)

La conjunció se també es fa servir a l'oració principal per tal d'expressar un desig intens que probablement és irrealitzable. El verb de la principal sempre porta la terminació -US: Ho, se mi estus sola! Se mi ne havus infanon! = Desitjo moltíssim que estigués sol, que no tingués un nen (però això no és possible). No es pot dir que l'oració principal sigui sobreentesa: Ho, se mi estus sola, tiam mi estus feliĉa! La paraula nur només en oracions amb se només si és per tal d'expressar un desig intens: Ho, se mi nur estus sola! (Oh, si pogués estar sol!) Ho, se mi nur povus esti tiu feliĉulo! (Oh, si pogués ser aquella persona feliç!)

Ĉar

Ĉar = "perquè". Ĉar introdueix la subordinada que indica causa o motiu:

  • La tranĉilo tranĉas bone, ĉar ĝi estas akra. = Ke la tranĉilo estas akra, estas la kaŭzo, ke ĝi tranĉas bone. - El ganivet talla bé perquè està esmolat. = Que el ganivet estigui esmolat és la causa per la qual talla bé.
  • Ĉar vi estas tiel servema, mi faras al vi donacon. - Com que ets tan servicial et faig un regal.
  • Venigu la kuraciston, ĉar mi estas malsana. - Feu venir el metge, perquè estic malalt.
  • Li estas mia onklo, ĉar mia patro estas lia frato. - Ell és el meu oncle, perquè el meu pare és el seu germà.

    El fet que el meu pare sigui el seu germà és el motiu pel qual l'anomeno oncle meu.

Si la subordinada amb ĉar es troba a inici de l'oració, sovint s'utilitza tial a la principal. Tial representa la idea de la subordinada amb ĉar: Ĉar la aŭtoro de la lingvo Esperanto tuj en la komenco rifuzis unu fojon por ĉiam ĉiujn personajn rajtojn kaj privilegiojn rilate tiun lingvon, tial Esperanto estas "nenies propraĵo". Al final de la llarga subordinada amb ĉar hom pot oblidar que començaca amb ĉar. Tial introdueix la conseqüència de la causa, i recorda al receptor que es tracta d'una causa. A vegades es fa servir tial just després de ĉar a fi d'emfasitzar: Mi petas tion ĉi tial, ĉar mi scias la inklinon de la plimulto da homoj. Tanmateix, després de tial hom normalment fa servir una subordinada amb ke. Tial ke = pro tio ke = ĉar: Tio ĉi estas nur tial, ke la ideo mem de lingvo "tutmonda" estas tiel alta kaj alloga. Es recomana no fer servir la variant pro tio ĉar.

Dum

Dum introdueix una subordinada de temps. La subordinada amb dum indica una cosa que té lloc al mateix temps que l'oració principal. Es fa servir dum si la subordinada i la principal tenen durada, i duren aproximadament el mateix temps.

  • Unu el la vojaĝantoj gardodeĵoris, dum la aliaj dormis. - Un dels viatgers vigilava mentre els altres dormien.

    La vigilància d'un va durar el mateix temps que el son dels altres.

  • Restu apud mi, dum mi kun li ekstere parolos. - Roman al meu costat mentre jo parlaré amb ell a fora.

Sovint la subordinada amb dum indica una cosa que contrasta amb la principal. Aquí l'element temporal pot perdre importància i fins i tot desaparèixer.

  • Dum interne ĉio kantadis kaj ĝojadis, ŝi sidis malgaja en sia ĝardeneto. - Mentre a dins tot era cant i alegria, ella seia trista en el seu jardinet.

    Els dos estats que tenien lloc al meteix temps i tenien durada contrasten fortament l'un amb l'altre.

  • Li estas nur unufoja mensoginto dum vi estas ankoraŭ nun ĉiam mensoganto. - Ell només va mentir una vegada mentre tu menteixes contínuament.

    Els dos estats tenen lloc alhora (encara que l'acció de la persona que va mentir una vegada va tenir lloc abans), però és rellevant el contrast entre la mentida d'una vegada i la tendència a mentir sempre.

Dum a l'inici era només una conjunció. Després dum també va esdevenir una preposició: Dum la manĝado venas apetito.

Si no totes dues accions tenen durada, o si hom no vol mostrar especialment la durada, hom fa serivir el relatiu kiam. Aleshores les dues accions potser tenen lloc alhora o momentàniament: Kiam mi venis al li, li dormis. Kiam oni estas riĉa, oni havas multajn amikojn. Dum i kiam aporten matisos diferents. No es poden fer servir al mateix temps. No digueu: Tio okazis, dum kiam mi loĝis en Romo. Diru ...dum mi loĝis en Romo, si es tracta d'un esdeveniment que no tenia durada. Digueu ...kiam mi loĝis en Romo, si era un esdeveniment que no tenia durada, o la durada és irrellevant.

Ĝis

Ĝis introdueix una subordinada que indica el temps final de la princilal. Quan comença l'esdeveniment de la subordinada amb ĝis s'acaba l'esdeveniment de l'oració principal:

  • Ili persekutos vin, ĝis vi pereos. - Et perseguiran fins que moris.

    Quan tu moriràs aleshores s'acabarà la persecussió.

  • Malĝoje ŝi eliris el la palaco kaj iris dum la tuta tago tra kampoj kaj marĉoj, ĝis ŝi venis al la granda arbaro. - Amb tristesa ella va sortir del palau i va anar tot el dia per camps i basses fins que va arribar al gran bosc.

    Quan va ella va arribar al gran bosc es va acabar l'anada.

  • Ili jam obstine celados al ĝi ĉiam pli kaj pli kaj ne ĉesos en sia celado tiel longe, ĝis ili la aferon atingos. - Obstinadament perseguiran l'objectiu incessantment i no ho deixaran fins que l'aconsegueixin.

La subordinada amb ĝis sempre ha d'indicar alguna cosa més o menys momentània. No digueu: Mi restis, ĝis li dormis. (*Hi vaig romandre fins que ell dormia.) Digueu: Mi restis, ĝis li ekdormis. (Hi vaig romandre fins que ell es va adormir.) O bé: Mi restis, ĝis mi vidis, ke li dormas. (Hi vaig romandre fins que vaig veure que dormia.) O semblants.

En una subordinada de temps és superflu, fins i tot evitable, afegir kiam després de ĝis. No digueu : Mi daŭrigos demandadi, ĝis kiam vi respondos. Digueu simplement: Mi daŭrigos demandadi, ĝis vi respondos. Ĝis és una simple conjunció, i no necessita ajuda de kiam. Però si es tracta d'una interrogativa indirecta, ĝis kiam és ben normal: Mi demandis, ĝis kiam ili restos tie.

Pot semblar estrany que s'utilitzi ĝis kiam només per a interrogatives. La raó és que un ĝis kiam no interrogatiu és una construcció totalment diferent d'un ĝis kiam interrogatiu. Només comparteixen l'aspecte. Davant d'una subordinada no interrogativa ĝis va amb tota la subordinada: Mi daŭrigos demandadi, ĝis kiam vi respondos. = Mi daŭrigos demandadi ĝis la tempo de via respondo. Però en una interrogativa indirecta ĝis va només amb kiam: {5} = {6} En una subordinada d'aquesta mena tant ĝis com kiam són imprescindibles per al significat. En una subordinada de temps amb ĝis, la paraula kiam és tanmateix totalment supèrflua. El fet d'afegir aquest kiam superflu podria fer creure en alguns casos que es tracta d'una interrogativa, encara que no ho sigui en cap cas.

Algunes persones afegeixen ne en una subordinada amb ĝis (per influència de llengües nacionals), cosa que genera un sentit incorrecte. Hom diu per exemple: Mi rifuzos kredi al viaj vortoj, ĝis vi ne donos pruvojn. El sentit intencionat és que l'acció de "rifuzi kredi al viaj vortoj" (refusar creure les teves paraules) cessa quan les proves són aportades. Per tant cal dir: Mi rifuzos kredi al viaj vortoj, ĝis vi donos pruvojn. Si hom fa servir dum en lloc de ĝis, tanmateix cal fer servir ne: Mi rifuzos kredi al viaj vortoj, dum vi ne donos pruvojn. L'acció de "rifuzi kredi al viaj vortoj" tindrà lloc durant el temps en què les proves no són aportades (fins al moment que aportaràs les proves).

Ĝis és inicialment no només una conjuncio sinó també una preposició: Post la vespermanĝo niaj fratoj eliris kun la gastoj el sia domo kaj akompanis ilin ĝis ilia domo.

Kvankam

Kvankam introdueix una subordinada que expressa una causa insuficient o un impediment insuficient. La subordinada amb kvankam indica una cosa que no pot acabar d'impedir la idea de l'oració principal:

  • Ŝi edziniĝis kun sia kuzo, kvankam ŝiaj gepatroj volis ŝin edzinigi kun alia persono. - Ella es va casar amb el seu cosi encara que els seus pares volien casar-la amb una altra persona.

    Ella efectivament es va casar amb el seu cosí. La voluntat dels seus pares no ho va poder impedir.

  • Ĉemizojn, kolumojn, manumojn kaj ceterajn similajn objektojn ni nomas tolaĵo, kvankam ili ne ĉiam estas faritaj el tolo. - Anomenem roba blanca les camises, colls, punys i altres objectes similars, encara que no sempre estan fetes de tela.

    En efecte els anomenem roba blanca. El fet és que no sempre són de tela, no ens fa pas nosa això.

Si una subordinada amb kvankam se situa a l'inici de l'oració, sovint cal fer servir tamen a la principal:

  • Kvankam la pasintaj tagoj povis ŝin prepari al tia sorto, ĝi tamen estis surprizo. - Tot i que els dies anteriors la podien preparar per a aquesta mena de ventura, tanmateix li va venir de sorpresa.
  • Kvankam blinda kaj maljuna, li en la daŭro de tre mallonga tempo perfekte ellernis Esperanton. = Kvankam li estis blinda kaj maljuna... - Tot i que cec i vell, en un període curt de temps va aprendre esperanto perfectament. = Tot i que era cec i vell...

Mai no feu servir sed (ni kaj) per tal de donar suport a una subordinada amb kvankam. No digueu: Kvankam mi ne volis tion, sed mi faris. Digueu: Kvankam mi ne volis tion, mi tamen faris. O bé: Mi ne volis tion, sed mi tamen faris.

Kvankam s'assembla molt a malgraŭ. La diferència rau en el fet que kvankam introdueix una subordinada, mentre que malgraŭ és una preposició que es troba davant d'un sintagma nominal: Ili rifuzis helpi, kvankam mi petegis. (Van refusar ajudar tot i que els ho vaig suplicar.) = Ili rifuzis helpi malgraŭ mia petego. (Van refusar ajudar malgrat la meva súplica.)

Però també malgraŭ pot introduir una subordinada amb el suport de ke o bé tio ke: Ili rifuzis helpi malgraŭ (tio), ke mi petegis. (Van refusar ajudar malgrat que els ho vaig suplicar.) L'expressió malgraŭ (tio) ke és menys habitual, i per això més emfàtica que kvankam. Existeix també una l'expressió més forta spite ke (a despit que), que indica una oposició intencionada: Ili rifuzis spite ke mi petegis. (Van refusar a despit que jo els ho suplicava.) + se en algunes ocasions pot tenir un significat análeg. + se indica que seria sorprenent si la cosa pogués impedir-ho: Ili rifuzus, eĉ se mi petegus. (Ho refusarien fins i tot si jo els ho supliqués.)

Kvazaŭ

Kvazaŭ = "com si (fos)". Kvazaŭ pot introduir una subordinada que expressa una comparació imaginària:

  • Tie ili sidis kune, kvazaŭ ili estus gefianĉoj. = Ili sidis kune tiel, kiel estus, se ili estus gefianĉoj. - Hi seien junts, com si fossin promesos. = Ells seien allí d'una manera tal com si fossin promesos.

    No eren promesos, però ho semblaven.

  • Ŝi kuris al li renkonte, kvazaŭ ŝi volus lin kisi. Ŝi tion ne faris. - Ella corregué cap a ell, com si el volgués besar. Ella no el va besar.
  • Estas al mi kvazaŭ mi sonĝus. - És com si somiés.
  • Mi havas tian senton, kvazaŭ mi kisus mian patrinon! = Mi havas tian senton, kian mi havus, se mi kisus mian patrinon. - Em sento com si besés la meva mare! = Tinc un sentiment tal com com el que tindria si besés la meva mare.

En aquesta mena d'oracions amb kvazaŭ normalment cal fer servir el condicional. Però, si l'oració amb kvazaŭ d'alguna manera reporta el pensament d'algú, aleshores cal fer servir, en la majoria dels casos, l'indicatiu. Aleshores es traca d'un estil indirete en què sempre cal fer servir la forma verbal del pensament o parlament que va tenir lloc: Ŝi havis la senton, kvazaŭ tio estas ŝia arbo.

Kvazaŭ sovint actua com una partícula adverbial (que no introdueix cap subordinada). En aquests casos normalment cal fer servir només el mode indicatiu: Ili vidas en mi personon, kiu kvazaŭ ludas la rolon de ia reĝo.

Ol

Ol pot introduir una subordinada de temps, si davant d'aquesta subordinada hi ha la paraula antaŭ:

  • Antaŭ ol li atingis sian celon, la suno subiris. = Pli frue ol tiam, kiam li atingis... - Abans que atenyés el seu objectiu, el sol es va pondre. = Abans d'aquell moment en què ell va atènyer el seu objectiu, el sol es va pondre.
  • Mi ne manĝos, antaŭ ol mi diros mian aferon. = Mi ne manĝos pli frue ol tiam, kiam mi diros mian aferon. - No menjaré abans de dir el meu afer. = No menjaré abans que digui el meu afer.

En la majoria dels casos ol expressa comparació amb la col·laboració de pli o bé alia. També en antaŭ ol es tracta d'una comparació. Es comparen dos temps diferents. Un d'aquests temps és anterior. Des d'un punt de vista lògic també es podria dir antaŭ kiam, de la mateixa manera que es diu post kiam. Alternativament també seria lògic dir post ol en comptes de post kiam. Però des de ja fa temps és costum dir antaŭ ol i post kiam. Totes dues són lògiques. També serien lògiques antaŭ ke (= antaŭ tio ke), i post ke (= post tio ke), però a la pràctica no es diu. És recomanable fer servir antaŭ ol i post kiam, perquè són més fàcils d'entendre precisament a causa de l'habitud.

Si la principal i la subordinada tenen el mateix subjecte, en comptes d'oració subordinada es fa servir l'estructura antaŭ ol + infinitiu: Oni devas iri longan distancon, antaŭ ol veni al la rivero.

Apenaŭ

En la majoria dels casos apenaŭ és una partícula adverbial, però també pot ser conjunció d'una subordinada de temps. Aleshores apenaŭ significa "immediatament després que" o "gairebé al mateix temps que". Aquesta mena de subordinades amb apenaŭ sempre se situen davant de la principal:

  • Apenaŭ ŝia patrino ŝin rimarkis, ŝi kriis al ŝi: "Nu, mia filino?" = Tuj post kiam ŝia patrino ŝin rimarkis (preskaŭ samtempe), ŝi kriis... - De seguida que la seva mare la va veure, li va cridar: "I bé, filla meva?" = Just després que la seva mare la va veure (gairebé al mateix temps), va cridar...
  • Apenaŭ ŝi ektuŝis ŝian brakon, el la buŝo de Janjo elsaltis krieto de doloro. - Només tocar-li el braç, de la boca de Janjo va saltar un xiscle de dolor.

Hom pot fer servir alternativament apenaŭ com a partícula adverbial en una oració principal: Apenaŭ ŝi ektuŝis ŝian brakon, kiam el la buŝo... L'oració kiam el la buŝo... ara és una subordinada de temps.

Tornar a dalt