Al contingut

Menes de paraules

Existeixen dues menes de paraules en esperanto: paraules flexives i partícules:

Paraules flexives

La majoria de les paraules en esperanto són paraules flexives. Una paraula flexiva consta d'un lexema [o arrel] (o més d'un lexema) + terminació gramatical, per exemple: patr/o, roz/o, sun/o, am/o, kol/tuk/o, san/a, verd/a, hel/ruĝ/a, eg/e, aparten/i, bril/as, est/os, rond/ir/as.

Els lexemes expressen les coses més diverses: animals, persones, accions, qualitats, conceptes abstractes, coses concretes, etc. Un lexema no pot aparèixer sol, sinó que necessita una terminació gramatical. Existeixen nou terminacions: O, A, E, I, AS, IS, OS, US i U. Si s'afegeix una d'aquestes terminacions a un lexema, s'esdevé una paraula. En principi qualsevol lexema pot acceptar qualsevol terminació: hom/o, hom/a, hom/e, hom/i, hom/as etc, blu/o, blu/a, blu/e, blu/i, blu/as etc, kur/o, kur/a, kur/e, kur/i, kur/as etc.

Algunes lexemes s'utilitzen principalment per a la derivació. Se'n diuen afixos: EBL, UL, MAL, GE i altres

Una partícula no necessita terminació, sinó que pot aparèixer en una oració tal qual és. Les partícules són un grup limitat de paraules que indiquen unes idees molt bàsiques, relacions gramaticals, etc. Principalment són preposicions, per exemple al, de, en; pronoms personals, per exemple mi, vi, ŝi; partícules substantives i partícules adjectives, per exemple kiu, tiu, kio, tio, kia, tia, kies, ties, ambaŭ; numerals, per exemple unu, du, tri, dek, cent; conjuncions, per exemple kaj, ; conjuncions subordinades, per exemple ke, ĉu, se; partícules adverbials, per exemple: kie, tie, for, kiam, tiam, baldaŭ, hodiaŭ, kial, tial, kiel, tiel, kiom, tiom, ankaŭ, , jes, ne; interjeccions, per exemple adiaŭ, bis, ho.

45 de les partícules semblen tenir terminació, semblen derivades, però no ho són: tio, tia, kio, kie, iu, iel, ĉiam, ĉiom, nenial, nenies i altres. D'aquestes paraules se'n diuen correlatius.

Funcions sintàctiques

Un oració és una consecució de paraules que conjuntament expressen un pensament. Un sintagma és una paraula o un grup de paraules que té una funció com a unitat dins d'una oració.

El sintagma més important és el predicat. Consta d'un verbo amb una de les terminacions AS, IS, OS, US i U (normalment no I): iras, sidis, batos, vidus, pensu etc El predicat indica l'acció o l'estat de què es tracta.

El predicat és el centre de l'oració. Totes les altres parts (principals) de l'oració es relacionen de diverses maneres amb el predicat. Desenvolupen diverses funcions sintàctiques, per exemple subjecte, complement directe, complement circumstancial, vocatiu, predicatiu.

  • La junulo legas libron. - El jove llegeix un llibre.

    El verb legas és el predicat. La junulo és el subjecte. Libron és el complement directe.

  • Ŝi veturis tutan tagon per sia aŭto. - Ella va anar tot el dia amb el seu cotxe.

    El sintagma tutan tagon és un complement circumstancial acusatiu, que indica quant va durar l'acció. El sintagme per sia aŭto és un complement circumstancial preposicional, que informa sobre l'instrument amb què es porta a terme l'acció. La funció sintàctica del primer complement circumstancial ve indicada per la terminació -N. La funció sintàctica del segon complement circumstancial ve indicada per la preposició per.

  • Andreo, ĉu vi renkontis Paŭlon hodiaŭ? - Andreo, ¿has trobat el Paŭlo avui?

    El sintagma Andreo és un vocatiu.

  • La apartamento de Andreo estas malgranda. - L'apartament de l'Andreo és petit.

    La part de la frase malgranda és predicatiu del subjecte. descriu el subjecte la apartamento mitjançant el verb predicatiu estas:

Hi ha tres sistemes per indicar la funció dins la frase: el nominatiu, la terminació d'acusatiu N i les preposicions.

Un part de la frase consisteix en la paraula principal, a la qual es pot afegir diferents descripcions:

  • Andreo loĝas en bela apartamento kun du ĉambroj. - Andreo viu en un bonic apartament amb dues habitacions.

    En l'adjecte local el substantiu apartamento és la paraula principal. A més, l'adjecte conté un adjectiu, bela, que és epitet de la paraula principal, i de la part de la frase kun du ĉambroj, que és un suplement del substantiu apartamento. (La part subordinada kun du ĉambroj no està lligada directament al predicat, és només una part de l'adjecte en bela apartamento kun du ĉambroj.)

Vegeŭ també la llista de terminacions gramaticals a la Presentació.

Tornar a dalt