Al contingut

L'aposició és l'aclariment d'un sintagma mitjançant altres paraules, en una posició posterior de l'element que es vol aclarir.

L'aposició fa la mateixa funció que el sintagma que pretén complementar. Si el sintagma anterior porta la terminació N d'acusatiu, l'aposició també l'ha de portar:

  • Karlo, nia prezidanto, prezentis Petron, la novan sekretarion. - Karlo, el nostre president, va presentar Petro, el nou secretari.

    Tant Karlo com nia prezidanto són subjectes i fins i tot la mateixa persona. Tant Petro com la nova sekretario són complement directe, perquè són la mateixa persona.

  • Tie mi renkontis Vilĉjon, mian edzon. - Allà vaig trobar-me Vilĉjo, el meu marit.
  • La diablo lin prenu, la sentaŭgulon! - El diable se l'emporti, l'inútil!
  • La koko, trumpetisto de l' mateno, per sia laŭta, forta, hela voĉo el dormo vekas dion de la tago. - El gall, trompetista del matí, amb la seva veu alta, forta i clara desperta des del son el déu del dia.
  • Li prelegis pri Hitlero, la fondinto de la naziismo. - Va fer una conferència sobre Hitler, el fundador del nazisme.

    Hom podria dir: ...pri Hitlero, pri la fondinto...

  • Ni esprimas nian koran dankon al sinjoro Schleyer, la unua kaj plej energia pioniro de la ideo de neŭtrala lingvo internacia. - Expressem el nostre sincer agraïment al senyor Schleyer, el primer i més enèrgic pioner de la idea de llengua neutral internacional.

    Hom podria dir ...al sinjoro Schleyer, al la unua kaj plej energia pioniro...

En algunes ocasions hom introdueix una aposició mitjançant fórmules com nome, tio estas (és a dir, això és) o una expressió equivalent:

  • Mi renkontis mian malamikon, nome la mortiginton de mia patro. - Vaig trobar-me amb el meu enemic, és a dir l'assassí del meu pare.
  • Hodiaŭ mi ricevis duoblan pagon, tio estas cent dolarojn. - Avui he rebut paga doble, això és cent dòlars.

    Abreviatura de: Això és: he rebut cent dòlars.

Cal no confondre aposicó amb predicat nominal. El predicat nominal pot tenir un aspecte semblant a l'aposicó, però el predicat nominal no pot portar mai terminació N o preposició. Compareu les següents oracions:

  • Iuj asertis, ke ili vidis eĉ profesoron, Paŭlon Jenkins. - Alguns afirmaven que havien vist el professor, Paŭlo Jenkins

    La surprizaĵo estas, ke ili entute vidis profesoron. Poste oni aldonas, ke ĝuste Paŭlon Jenkins ili vidis.(La sorpresa és que ells van veure un professor. Després afegeixen, que van veure precisament Paŭlo Jenkins) Paŭlon Jenkins és una aposició.

  • Iuj asertis, ke ili vidis eĉ profesoron Paŭlo Jenkins. - Alguns afirmen que ells havien vist fins i tot el professor Paŭlo Jenkins.

    La cosa sorprenent és, que havien vist precisament Paŭlo Jenkins (que és professor). Paŭlon Jenkins és el predicat nominal de profesoron. el professor Paŭlo Jenkins = aquell professor que es diu Paŭlo Jenkins.

Tampoc no confongueu les aposicions amb el vocatiu, que no té funció sintàctica: Sidigu vin, sinjoro!(Assegui's, senyor) Vin i sinjoro són la mateixxa persona, però vin és complement directe, i sinjoro és vocatiu.

ĉiu(j), ambaŭ o ĉio com a aposició

Ĉiu(j), ambaŭ i ĉio poden ser una aposició clarificadora d'un substantiu o d'un pronom personal. Si el substantiu o el pronom porten terminació N, aleshores l'aposició també n'ha de portar (llevat d'ambaŭ, que no en pot portar mai). Aquesta mena d'aposicons no es troben sempre immediatament després del primer sintagma, sinó sovint una mica més després dins de l'oració:

  • Ni ĉiuj legas. = Ni legas. Ĉiuj (el ni) legas. - Tots nosaltres llegim. = Nosaltres llegim. Tots (de nosaltres) llegim.
  • Ili ĉiuj sidas silente kaj skribas. = Ili sidas. Ĉiuj (el ili) sidas. - Tots ells seuen en silenci i escriuen. = Ells seuen. Tots (d'ells) seuen.
  • Ŝi vidis, kiel la cikonioj forflugis, ĉiu aparte. = La cikonioj forflugis. Ĉiu unuopa cikonio forflugis aparte. - Ella veié com les cigonyes fugien volant, cada una a part. = Les cigonyes fugien volant. Cada una fugia volant a part.
  • La kolonoj havis ĉiu la alton de dek ok ulnoj. Ĉiu unuopa kolono estis tiel alta. - Les columnes tenien cada una l'altura de divuit colzades. Cada columna individual tenia aquesta altura.
  • Vin ĉiujn mi kore salutas. = Mi salutas vin. Mi salutas ĉiujn (el vi). - Us saludo a tots cordialment. = Us saludo a vosaltres. Us saludo a tots.
  • Ili ambaŭ estis bonaj homoj. = Ili estis bonaj homoj. Ambaŭ (el ili) estis bonaj homoj. - Amdós eren bones persones. = Ells eren bones persones. Ambdós eren bones persones.
  • Tio estas ĉio tre bona. = Tio estas tre bona. Ĉio (el tio) estas tre bona. - Això és tot molt bo. = Això és molt bo. Tot (d'això) és molt bo.

Mots compostos

Una forma especial d'aposició són els mots ajuntats. En els mots ajuntats, diversos (normalment dos) mots de la mateixa categoria cooperen per expressar alguna cosa especial. Els dos mots ajuntats gairebé formen una paraula. Són pronunciats sense pausa, i la gent els acostuma a escriure junts, però amb un guionet. Tanmateix no són pròpiament compostos. Gramaticalment són considerats com dues paraules a part:

  • Pluraj ŝtatoj-membroj informis pri sia preteco ampleksigi la instruadon de Esperanto. = ...ŝtatoj, kiuj estas membroj [de UNESKO]... - Uns quants estats-membres van informat sobre la seva disposició a ampliar l'ensenyament de l'estperanto. = estats, que són membres [de l'UNESCO]...

    Tant ŝtatoj com membroj porten terminació J, perquè són dues paraules a part.

  • La Franca flago estas blua-blanka-ruĝa. - La bandera de França és blava-blanca-vermella.

    Hom també podria dir blava, blanca i vermella, però el fet d'escriure-ho junt indica que es tracta d'una combinació de colors unitària i definida.

  • La fotoj ne estis koloraj, sed nigraj-blankaj. - Les fotos no són en color sinò en blanc i negre.

    també es podria dir nigraj kaj blankaj, però nigra-blankaj fa més èmfasi en el contrast envers koloraj. Es tracta d'un determinat tipus de foto.

  • Kio estos, tio estos, mi provos trafe-maltrafe. = ...mi provos, ĉu trafe, ĉu maltrafe, laŭ ŝanco. - Que sigui el que surti, ho provaré amb èxit o fracàs. = ...ho provaré, a l'atzar.
  • Vole-ne-vole li devis konsenti. = Ĉu vole, ĉu ne-vole, li devis konsenti. - Tant si volia com si no, hi havia d'estar d'acord.= Tant si volia com si no, hi havia d'estar d'acord.
  • Pli-malpli unu horon poste Marta eniris en sian ĉambreton en la mansardo. = Proksimume unu horon poste... - Més o menys una hora després Marta va entrar a la seva cambra a les golfes.= Aproximadamen una hora després...

    A vegades també seria correcte dir pli aŭ malpli, però això no té realment el significat de proksimume.

Aposicions com a comentari

A vegades hom fa servir sintagmes aposicionals que que indiquen la mateixa cosa, sinó que afegeixen alguna informació sobre la cosa. En la majoria dels casos es tracta sobre el lloc on la cosa s'esdevé, o d'on s'origina. Aquesta mena d'aposicions que aporten comentaris mai no porten terminació N. Aquestes aposicinos poden ser vistes com unes subordinades abreujades:

  • Prelegis interalie profesoro Kiselman, Svedujo. = ...Kiselman, kiu venas el Svedujo. - Entre altres va fer una conferència Kiselman, Suècia: = ...Kiselman, que es de Suècia.

    També es pot dir: ...Kiselman el Svedujo.

  • Ni vizitis Tokion, Japanujo. = ...Tokion, kiu troviĝas en Japanujo. - Vam visitar Tòquio, al Japó. = ...Tòquio, que es troba al Japó

    O: ...Tokion en Japanujo.

Tornar a dalt