La preposició da vincula l'expressió de quantitat a un sintagma nominal que indica una cosa "de substància" (una cosa il·limitada i indefinida):
| quantitat | "substància" | |
|---|---|---|
| unu kilogramo | da | pano |
| litro | da | lakto |
| skatolo | da | rizo |
| amason | da | komencantoj |
| du milionoj | da | rubloj |
| iom | da | valizoj |
| tiom | da | feliĉo |
| multe | da | problemoj |
L'expressió de quantitat indica quant n'hi ha. És un sintagma nominal, un adverbi de quantitat o una partícula adverbial quantificadora.
L'expressió "de substància" indica de què consisteix la quantitat:
- En la botelo estas litro da lakto. - Dins la botella hi ha un litre d'aigua.
- Ŝi aĉetis faskon da ligno. - Ella va comprar un feix de llenya.
- Tiu ĉi rivero havas ducent kilometrojn da longo. - Aquest riu té dos-cents quilòmetres de longitud.
- Mi neniam prenas kun mi multon da pakaĵo. - Mai no porto a sobre gaire equipatge.
- En la urbo troviĝas multe da aŭtoj. - A la ciutat hi ha molts cotxes.
- La riĉulo havas multe da mono. - El ric té molts diners.
- Li havas pli da mono, ol li povas kalkuli. - Ell té més diners que no pot calcular.
Numerals — unu, du, tri, kvar, kvin, ses, sep, ok, naŭ, dek, cent, mil — no requereixen da. S'utilitzen com a epítets d'un substantiu:
- Tie loĝas du Esperantistoj. - Allà hi viuen dos esperantistes.
- Mi havas cent pomojn. - Tinc cent pomes.
- Tiu ĉi vilaĝo havas du mil loĝantojn. - Aquest poble té dos mil habitants.
Els numerals substantius com miliono, miliardo, deko i cento tanmateix requereixen da:
- Tiu ĉi urbo havas milionon da loĝantoj. - Aquesta ciutat té milions d'habitants.
- En la kesto estas cento da pomoj. - A la cistella hi ha un centenar de pomes.
Generalment una expressió amb da se situa immediatament després del quantificador, però ocasionalment l'expressió amb da va sola. Aleshores normalment el quantificador es troba en una altra posició dins l'oració (ordre alterat). En algunes ocasions el quantificador s'infereix.
- Da ŝafoj kaj bovoj li havis multe. = Li havis multe da ŝafoj kaj bovoj. - De xais i bous ell en tenia molts.
- Da pulvo ni havas kiom vi volas. = Ni havas tiom da pulvo, kiom vi volas. - De pluja en tenim tanta com vulguis.
No feu servir la terminació N després de da
Després de la preposició da mai no s'hi pot posar la terminació -N. La substància la quantitat de la qual s'expressa amb preposició da mai no és per ella mateixa un complement directe. Tanmateix, l'expressió quantitativa que hi ha abans de da pot ser el complement directe gramatical: Li portas multon da valizoj. (Ell porta moltes maletes).
Però el quantificador sovint és un adverbi de quantitat o una partícula adverbial de quantitat que no pot portat la terminació -N de complement directe, ni tant sols quan fa de complement directe:
-
La riĉulo havas multe da mono. = La riĉulo havas multon da mono. - L'home ric té molts diners.
En cap cas: La riĉulo havas multe da monon.
-
Kiom da pano vi volas? = Kiel grandan kvanton da pano vi volas? - Kiom da pano vi volas? = ¿Quina quantitat de pa vols?
En cap cas: Kiom da panon vi volas?
¿Quan no s'ha de fer servir da?
Si no es tracta ni de quantitat, ni de mesura ni de nombre, sino, per exemple, de tipus, no s'ha de fer servir da, sinó, generalment, de:
-
Ni manĝis specon de fiŝo. - Vam menjar una mena de peix.
La paraula speco (tipus, mena) mai no pot expressar quantitat, mesura o nombre. Per tant no digueu speco da....
-
Ĉe ni estas manko de akvo. - Ens manca aigua.
La paraula manko (manca, falta) mai no expressa quantitat, mesura o nombre.
-
Pro perdo de kuraĝo ili ne venis. - Per pèrdua de coratge no han vingut.
La paraula perdo (pèrdua) mai no expressa quantitat, mesuro o nombre.
Mai no useu da en relació amb un adjectiu, ni tant sols si expressa quantitat, mesura o nombre:
-
Ni renkontis multajn homojn. (= Ni renkontis multe/multon da homoj.) - Vam trobar moltes persones.
Els adjectius de quantitat, multa(j), kelka(j), pluraj, etc, es vinculen directament amb el substantiu del qual expressen quantitat com a epítets sense da.
-
La botelo estas plena de/je akvo. - La botella era plena d'aigua.
De totes maneres, l'adjectiu plena no expressa quantitat, sinó estat. Tampoc expressa quantitat l'adverbi plene: Tie estas plene de/je homoj. no digueu mai plena da... o plene da....
- Tie ni trovis ĉambron plenan de/je rubaĵoj. - Hi vam trobar una cambra plena de deixalles.
Els sintagmes amb determinant – la, tiu, ĉiu, possessiu... – són definits, i, doncs, especificats i individuats (no generals). Per això cal no usar da en aquests casos, sinó de o el:
- Ni manĝis iom de/el la pano. - Vam menjar una mica de pa.
- Ili aĉetis kelkajn botelojn de/el tiuj vinoj. - Van comprar unes quantes ampolles d'aquest vi.
El pronom personal habitualment indica un individua definit o uns quants. Per això no poseu da davant d'un pronom personal, sinó de o el:
- Ni manĝis iom de/el ĝi (= el la pano). - En vam menjar una mica.
- Ili aĉetis kelkajn botelojn de/el ili (= de/el tiuj vinoj). - En van comprar unes quantes ampolles.
Si la quantitat o el nombre ja és indicat per un numeral o un adjectiu, no poseu da, sinó de o el:
-
Ŝi pagis kotizon de cent eŭroj. - Ella va pagar una quota de cent euros.
De totes maneres, paraula kotizo no indica quantitat. Però ja es pot dir ŝi pagis cent eŭrojn da kotizo.
- Ni gustumis tre multe de unu vino. - Vam tastar molt de vi.
- Ili manĝis ĉiom de/el tuta bovo. - Es van menjar tot el bou.
- Li trinkis iom de/el kelkaj bieroj. - Ell va veure una mica de diverses cerveses.
Si un substantiu en singular ja tot sol expressa clarament una quantitat limitada, no s'ha de fer servir da:
-
Unu tago estas tricent-sesdek-kvinono aŭ tricent-sesdek-sesono de jaro. - Un dia és la tres-cents seixanta-cinquena part d'un any.
La paraula jaro indica clarament per ella mateixa un temps limitat.
- Ili fortranĉis duonon de centimetro. - Van escapçar mig centímetre.
Algunes paraules a vegades expressen quantitat, altres vegades un altre significat. El sentit intencionat decideix si cal usar da o una altra preposició.
-
Glaso de vino estas glaso, en kiu antaŭe sin trovis vino, aŭ kiun oni uzas por vino; glaso da vino estas glaso plena je vino. - "Glaso de vino" és un got en què abans s'hi trobava vi, o que hom usa per al vi; "glaso da vin" és la quantitat de vi que cap en un got.
La paraula glaso a vegades indica un objecte individual, a vegades indica una quantitat.
-
Ili konstruis grandan reton da/de komputiloj. - Van construir una gran xarxa d'ordinadors.
Si l'expressió grandan reton indica quants ordinadors hi havia, aleshores cal dir da komputiloj. Però si grandan reton indica la manera com s'interrelacionen els ordinadors (en la forma d'una gran xarxa), aleshores al dir de komputiloj.
L'ús de da, doncs, depèn d'allò que el parlant vulgui dir. Pot ser d'ajuda imaginar-se una pregunta a la qual pugui donar resposta la frase:
- Kiom da soldatoj estis? — Estis grupo da soldatoj! - ¿Quants soldats hi havia? — Hi havia un grup de soldats.
- Kia grupo ĝi estas? — Ĝi estas grupo de soldatoj! - ¿Quina mena de grup era? — Era un grup de soldats!
- Kiom da rozoj vi volas? — Mi volas bukedon da rozoj! - ¿Quantes roses vol? — Vull un ram de roses.
- Kian bukedon vi volas? — Mi volas bukedon de rozoj! - ¿Quina mena de ram vol? — Vull un ram de roses!
Sovint cal parar atenció si el mot que segueix és més important (→ da), o la paraula precedent (→ de). Grupo da soldatoj (grup de soldats) és en primer lloc soldats (en la quantitat d'un grup). Grupo de soldatoj (grup de soldats) és en primer lloc u grup (format per soldats). Bukedo da rozoj (ram de roses) consisteix en rozoj (en la quantitat d'un ram). Bukedo de rozoj (o bukedo el rozoj) és un ram (consistent en roses).
L'ús de la preposició da ha evolucionat i canviat una mica durant la història de l'esperanto. Per això en textos antics s'hi pot trobar algun da on hauria d'haver-hi de o el segons les explicacions que acabem de veure.
"Da-isme"
En l'esperanto parlat s'ha extès una manera incorrecta d'utilitzar da, que podriem anomenar "da-isme". En aquesta utilització da no té una expressió posterior que mostri la seva funció. Da ha deixat de ser una preposició. En aquest cas da només indica que l'expressió anterior es refereix a quantitat:
- Mi havas multe da.
- Kiom da vi volas? Da aquí no està relacionat amb el vi posterior.
- Ili kunportis tiom da, ke ĉiu povis ricevi iom da.
La culpa d'això la tenen molts llibres, que ensenyen la preposició da com si anés lligada sobretot a la paraula precedent. Però da va lligada principalment a allò que la segueix.
Alguns afirmen que es tracta d'una inferència ordinària.
- Mi havas multe da mono. → Mi havas multe da. - Tinc molts diners
- Kiom da viando vi volas? → Kiom da vi volas? - ¿Quanta carn vols?
Tanmateix en una inferència d'aquesta mena hom generalment també abandona la presposició Li estas instruisto de lingvoj. → Li estas instruisto. Ne: Li estas instruisto de. Per això, si hom vol abandonar la paraula que segueix després de da, aleshores també cal ometre la paraula da.
Cal dir simplement: Mi havas multe. Kiom vi volas? Ili kunportis tiom, ke ĉiu povis ricevi iom. Paraules com multe, tiom i iom són quantitatives per elles soles.