Al contingut

Numerals

Els numerals són mots que expressen nombre. Existeixen tretze numerals en esperanto:

nul
0
unu
1
du
2
tri
3
kvar
4
kvin
5
ses
6
sep
7
ok
8
naŭ
9
dek
10
cent
100
mil
1000

Altres nombres s'expressen mitjançant la combinació dels numerals. Primer es diu quants millers són, després quantes centenes, després quantes desenes i, finalment, quantes unitats:

11
dek unu
12
dek du
13
dek tri
14
dek kvar
15
dek kvin
16
dek ses
17
dek sep
18
dek ok
19
dek naŭ
20
dudek
21
dudek unu
22
dudek du
23
dudek tri
30
tridek
40
kvardek
50
kvindek
60
sesdek
70
sepdek
80
okdek
90
naŭdek
100
cent
101
cent unu
110
cent dek
111
cent dek unu
200
ducent
232
ducent tridek du
300
tricent
400
kvarcent
500
kvincent
600
sescent
700
sepcent
800
okcent
900
naŭcent
1000
mil
1001
mil unu
1011
mil dek unu
1111
mil cent dek unu
1234
mil ducent tridek kvar
2000
du mil
2678
du mil sescent sepdek ok
3000
tri mil
4000
kvar mil
5000
kvin mil
6000
ses mil
7000
sep mil
8000
ok mil
9000
naŭ mil
10000
dek mil
11000
dek unu mil
12000
dek du mil
20000
dudek mil
30000
tridek mil
42000
kvardek du mil
999000
naŭcent naŭdek naŭ mil
999999
naŭcent naŭdek naŭ mil naŭcent naŭdek naŭ

Desenes i centenes s'escriuen juntes (i es pronuncien), com una sola paraula: dudek, tridek, ducent, tricent etc. Tota la resta s'escriu com paraules separades, també els milers.

Desenes i centenes s'accentuen, com les altres paraules, a la penúltima vocal: dUdek, trIdek, dUcent, trIcent. Tota la resta es diu com a paraules apart: dEk dU, dEk trI, cEnt dU, cEnt trI, cEnt dEk dU, dU mIl, trI mIl, dU mIl dEk dU.

Si a partir d'aquestes expressions bàsiques de nombre es creen paraules compostes, per exemple nombres en funció substantiva o nombres en funció adjectiva, en tal cas es podeni cal escriure-les juntes, a vegades dividint-les amb un guionet.

Nul originàriament era un substantiu: nulo (nom de la xifra 0). Però ja fa molt que s'utilitza també com a numeral sense terminació, exemple: 0,5 = nul komo kvin (o nulo komo kvin).

En algunes ocasions es pot fer servir la forma abreujada un' en lloc de unu.

Utilització dels numerals

En la majoria dels casos els numerals apareixen com a epítites de substantius. Aleshores els numerals no reben les terminacions N i J:

  • Mi havas nur unu buŝon, sed mi havas du orelojn. - Només tinc una boca, però tinc dues orelles.
  • Li faris ĉion per la dek fingroj de siaj manoj. - Ho va fer tot amb els deu dits de les seves mans.
  • Li havas dek unu infanojn. - Ell té onze fills.
  • Sesdek minutoj faras unu horon, kaj unu minuto konsistas el sesdek sekundoj. - Seixanta minuts fan una hora, i un minut consta de seixanta segons.

En algunes ocasions el substantiu d'omet (se sobreentén):

  • Nu, se vi ne havas mil [rublojn], mi petas cent rublojn. - Bé, si no tens mil [rubles], donem cent rubles.
  • Kiun el la tri [aferoj/personoj] vi elektas? - Quina de les tres [coses/persones] tries?

Nul com a epítet de nombre apareix ordinàriament només davant d'unitat de mesures:

  • La frostpunkto de akvo estas nul gradoj ĉe norma atmosfera premo. - El punt de congelació de l'aigua és zero graus en una pressió atmosfèrica normal.

    Hom normalment ho escriu 0 gradoj, però ho pronuncia com nul gradoj.

  • Ilia fina rezulto estis nul poentoj. - Llur resultat final va ser zero punts.

En altres ocasions hom normalment fa servir neniu: Mi havas neniun malamikon.

Els numerals també poden aparèixer autònomament en diverses funcions sintàctiques. Sovint es comporten com substantius. Mai s'hi fa servir les terminacions J o N:

  • Kvin kaj sep faras dek du. - Cinc i set fan dotze.
  • Tridek kaj kvardek kvin faras sepdek kvin. - Trenta i quaranta-cinc fan setanta-cinc.
  • Ilia nombro estas kvardek tri mil sepcent tridek. - Llur nombre és quaranta-tres mil set cents trenta.
  • Divido per nul ne estas permesita. - La divisió per zero no és permesa.
  • Tri estas duono de ses. - Tres és la meitat de sis.
  • Sep estas sankta nombro. - El set és un nombre sagrat.
  • Mi legis numeron 2 de la jaro 1990. - Vaig llegir el número 2 de l'any 1990

    es tracta d'un número d'una revista.

  • Ni loĝas en ĉambro tricent tridek tri en tiu hotelo. - Estem allotjats a l'habitació tres-cents trentatres d'aquell hotel.

Quan es tracta d'un número, hom també pot fer servir un numeral ordinal: la dua numero, la jaro 1990-a, la tricent-tridek-tria ĉambro. Però pot haver-hi una diferència un numeral ordinal i un numeral cardinal. Per exemple, kvara significa que n'hi ha tres al davant dins d'un ordre determinat, mentre que numero kvar significa que la cosa té el número 4 com una mena de nom. Per exemple en hotels sovint manquen números i per això la cambra cent no necessàriament té noranta-nou cambres precedents. I si hom és al final d'un carrer, es pot dir que la casa número u no és la primera casa, sinó la darrera.

Usos especials d'unu

El significat bàsic d'unu és de nombre. Aquest ús s'ha aclarit suara juntament amb altres numerals. Però unu també té uns altres usos i significats especials. Unu pot indicar, entre altres coses, igualtat, unicitat, individualitat i identitat:

  • La loĝantoj de unu regno estas samregnanoj, la loĝantoj de unu urbo estas samurbanoj, la konfesantoj de unu religio estas samreligianoj. = La loĝantoj de unu sama regno... - Els habitants d'un Estat són conciutadans, els habitants d'una ciutat són conveïns, els adeptes d'una religió són correligionaris. = Els habitants d'un mateix estat...
  • Ŝin trafis unu malfeliĉo post la alia. - Va patir una desgràcia rere l'altra.

    Aquí unu accentua la individualitat de cada desgràcia. En aquest sentit unu sovint col·labora amb alia

  • En unu tago, kiam ŝi estis apud tiu fonto, venis al ŝi malriĉa virino. - Un dia, quan ella era al costat de la font, li va venir una dona pobra.

    Es tracta d'un dia conegut per a l'emissor, però no per al receptor. En aquest ús unu és un article semidefinit.

Unu també es fa servir amb caràcter individual sense precedir un substantiu. Hom pot dir sovint que un substantiu és sobreentès però en aldunes ocasions la presència del substantiu molestaria. Aleshores unu es fa servir amb caràcter de pronom:

  • Ŝi estis unu el la plej belaj knabinoj, kiujn oni povis trovi. - Ella és una de les noies més formoses que es podien trobar.
  • Unu babilis, alia kantis. - Un xerrava, un altre cantava.

Quan unu es fa servir per a marcar un individu, o es fa servir com a pronom (en algunes ocasions per a indicar que una cosa és única) en la descripció d'uns quants individus rep la terminació J:

  • El ŝiaj multaj infanoj unuj estas bonaj kaj aliaj estas malbonaj. - Dels seus molts fills uns eren bons i uns altres eren dolents
  • Dum unuj artikoloj alportas al nia afero rondon da novaj amikoj, multaj aliaj, skribitaj nelerte, tute perdiĝas sen rezultato. - Mentre que uns articles aporten a la nostra causa un cercle de nous amics, molts altres, escrits sense destresa, es perden totalment sense resultat.
  • Unuj [studentoj] kun gaja rideto sur la buŝo, aliaj meditante, aliaj en vigla interparolado, unuope aŭ duope forlasas la universitatan korton. - Uns [estudiants] amb una rialla alegre a la boca, altres meditant, altres en conversa animada, individualment o en parella abandonen el pati de la universitat.

La forma unu no pot rebre la terminació N. Això és una regla bàsica que sempre és vàlida, tant si unu indica nombre com si indica individu o ésser únic: Unu mi renkontis en Londono, alian en Parizo. No féu servir mai la forma unun. Però la forma unuj sí que pot rebre la terminació N, perquè unuj no pot ser mai un numeral pur. Sempre indica individualitat o unicitat. De totes maneres, forma unujn és necessària en poquíssimes ocasions: Unujn mi renkontis en Londono, aliajn en Parizo.

La regla que prohibeix unun però permet unujn és estranya des del punt de vista de la lògica. Però és molt bona des del punt de vista de la utilització pràctica. A la pràctica no es poden distingir rigorosament els usos de unu per a indicar nombre, unicitat i individualitat. Hi ha molts casos fronterers, i per això la regla simpla segons la qual unu no pot portar mai la terminació N és molt pràctica. No cal capficar-se en cada ocasió si unu indica nombre, individualitat o unicitat. En canvi unuj sempre indica individualitat o unicitat, i per això no hi ha problema a fer-hi servir la terminació N, si la funció sintàctica així ho exigeix.

No confongueu l'unu d'individualitat amb el correlatiu iu. El pronom unu d'individualitat indica que l'emissor sap bé de quin individu parla (mentre que el receptor probablement no ho sap). Iu indica que la identitat del referent és desconeguda o poc clara, o que la identitat no és rellevant:

  • Loĝas ĉi tie unu el viaj amikoj. - Aquí viu un dels teus amics.

    L'emissor sap quin dels amics viu allí.

  • Loĝas ĉi tie iu el viaj amikoj. - Aquí viu algun dels deus amics.

    L'emissor (probablement) no sap quin dels amics viu allí.

Sovint es pot fer servir iu en lloc d'unu, quan no és important indicar si l'individu és conegut per l'emissor. Però unu és més precís. Indica que l'emissor en coneix la identitat.

L'adjectiu certa en algunes ocasions té un significat semblant al d'unu amb caràcter d'individualitat, però certa té més força. Indica amb èmfasi que una cosa segur que és coneguda per a l'emissor (però no per al receptor): certaj okazoj multe da saĝo estas pli malbona, ol se oni ĝin tute ne havus. Hieraŭ vizitis min certa sinjorino Schmidt.

La diversitat d'usos del pronom unu sembla estranya a algunes persones, entre altres motius perquè els manuals d'esperanto rarament ho expliquen. Per això moltes persones prefereixen fer servir unu només en un sentit purament numeral, i per a altres usos prefereixen les paraules iu(j), kelka(j) i certa(j). Això empobreix la llengua perquè cada paraula expressa un matís diferent, i tots aquests matisos són necessaris.

Unu... la alia

La paraula unu amb caràcter pronominal forma part de l'expressió unu... (la) alia, mitjançant la qual d'indica reciprocitat. Unu... (la) alia representa tota una oració abreujada. Unu normalment és subjecte en l'oració completa, i (la) alia fa de complement directe o té una altra funció sintàctica, però no fa mai de subjecte:

  • Tiuj gejunuloj amas unu la alian.Tiuj gejunuloj amas. Unu amas la alian. - Aquests joves s'estimen l'un a l'altre. → Aquests joves estimen. Un estima l'altre.

    Cadascú d'ells estima a cadascú d'ells

  • Ili donis florojn unu al alia.Ili donis florojn. Unu donis florojn al alia. - Ells es van donar flors l'un a l'altre. → Ells van donar flors. Un va donar flors a l'altre.

    Cadascú d'ells va donar flors a cadascú d'ells.

  • Li kunigis kvin tapiŝojn unu kun la alia. - Va ajuntar cinc catifes l'una amb l'altra.

    Va ajuntar una catifa amb l'altra.

Gairebé sempres es pot fer servir unu... (la) alia sense terminació J. Però en cas necessari es pot afegir la terminació J a alia i també a unu, depenent del sentit amb què es faci servir: La junaj knabinoj kaj junuloj ĉe la lageto babilas unuj kun la aliaj. Uns xerraven amb uns altres. En algunes ocasions cal fer servir la forma unujn: La registaroj ĵetas la homojn unujn kontraŭ la aliajn. = La registaroj ĵetas unujn homojn kontraŭ la aliajn homojn.

En lloc de unu... la alia a vegades hom pot fer servir la paraula reciproke juntament amb si o un altre pronom: La knabino kaj la knabo kisis sin reciproke. = La knabino kaj la knabo kisis unu la alian. També es pot fer servir reciproke juntament amb unu... la alia a fi d'emfasitzar la reciprocitat: Vi ne estas reciproke egalaj unu al la alia en la regiono de la spirito. També existeix la possibilitat de dir inter com un prefix d'un verb, sovint juntament amb si o un altre pronom, o l'expressió inter si (inter ni, inter vi), que sempre significa l'un amb l'altre o semblant: Ili sin interakuzas. = Ili akuzas unu la alian. Ili interparolas. = Ili parolas unu kun la alia. Ili estis tre amikaj inter si. No feu servir mai el pronom si juntament amb unu... la alia. No digueu: Ili amas sin unu la alian. Digueu simplement: Ili amas unu la alian.

Numerals substantius

Els numerals amb el sufix ON indiquen fraccions:

  • duono = 1/2
  • triono = 1/3
  • dekono = 1/10
  • dekduono = 1/12
  • centono = 1/100
  • milono = 1/1000

Els nombres més alts que 999.999 s'expressen per mitjà de numerals substantius:

miliono
1.000.000 (sis zeros)
miliardo
1.000.000.000 (=nou zeros)
biliono
1.000.000.000.000 (=onze zeros)
triliono
1.000.000.000.000.000.000 (=divuit zeros)

Algunes llengües, entre altres l'anglès i el rus, atribueixen valors totalment diferents a numerals amb formes semblants a biliono i triliono. Les paraules de l'esperanto tanmateix només poden tenir el significat que s'acaba d'explicar, cap altre. Encara existeixen paraules amb un valor numèric més alt, però es fan servir rarament.

Els numerals substantius reben les terminacions J i N seguint les mateixes regles que els altres substantius:

  • Kiam vi havos rikolton, vi donos kvinonon al Faraono. - Quan faràs la collita, en donaràs la cinquena part al faraó.
  • Mi ricevis dudek kvin centonojn. - Vaig rebre vint-i-cinc cèntims.
  • Ŝi havas pli ol dek milionojn. - Ella té més de deu milions.
  • La malprofito atingis sumon de kvardek sep miliardoj. - Les pèrdues han arribat a la suma de quaranta-set miliards.

Els numerals substantius no poden descriure directament el substantiu, sinó que es fan servir juntament amb la preposició da:

  • Li havas du miliardojn da dolaroj. - Ell té dos miliards de dòlars.
  • Ŝi vidis pli ol dek milionojn da homoj. - Ella va veure més de deu milions de persones.

Les paraules amb el sufix ON també necessiten una preposició auxiliar: Unu tago estas tricent-sesdek-kvinonotricent-sesdek-sesono de jaro.

Els numerals també poden esdevenir substantius si hom hi afegeix la terminació O. En aquest cas indiquen alguna mena de cosa relacionada amb el nombre, o un grup amb aquest nombre de constituents. Davant de la terminació O, els numerals sempre s'escriuen junts. A fi d'aconseguir més claredat, hom pot usar guionets de divisió on originàriament hi havia espais:

  • unuunuo = la xifra 1, element bàsic de càlcul, quantitat elemental (ex. metro, quilogram, amper, etc.)
  • duduo = la xifra 2, parell, parella
  • dek dudek-duodekduo = el número 12, grup de 12 coses
  • du mil kvincentdu-mil-kvincento (preferiblement no dumilkvincento)
  • Mi aĉetis dekon da ovoj kaj dek-duon da pomoj. - Vaig comprar una desena d'ous i una dotzena de pomes.

Nombres mixtos

Quan hom barreja determinants numerals amb numerals substantius en una mateixa expressió de nombre, llurs diferents regles col·lideixen. Els (determinants) numerals volen ser epítets de la paraula principal, mentre que els numerals substantius són ells mateixos paraules principals amb una expressió amb da que els segueix. En general la solució apropiada és fer servir da en aquesta mena d'ocasions, perquè da juntament amb numerals és inhabitual però no incorrecte del tot:

  • Tie loĝas 1.500.000 homoj. = Tie loĝas unu miliono (kaj) kvincent mil da homoj. - Hi viuen 1.500.000 persones.= Hi viuen un milió cinc-centes mil persones.

    També es pot dir: ...unu kaj duona milionoj da homoj. O: ...unu komo kvin milionoj da homoj.

  • Mi havas unu milionon da eŭroj. Se mi ricevos ankoraŭ unu eŭron, mi havos unu milionon unu da eŭroj. - Tinc un milió d'euros. Si rebés encara un altre euro, tindria un milió i un euros.
  • Li havas 10.300.978 $. = Li havas dek milionojn tricent mil naŭcent sepdek ok da dolaroj. - Ell té 10.300.978 $. = Ell té deu milions tres-cents mil nou-cents setanta-vuit dòlars.
  • Ili kostas kvar kaj duonon da dolaroj. - Costen quatre dòlars i mig.

    Una altra solució bona i habitual és: Ili kostas kvar kaj duonan dolarojn.

Adjectius numerals

Si s'afegeix la terminació A al numeral, es crea un adjectiu que indica la posició en una filera/llista, número ordinal:

  • unua = en la posició número u en una filera (no tenint ningú al davant)
  • dua = en la posició número dos en una filera (tenint un al davant)
  • tria = en la posició número tres en una filera (tenint dos al davant)
  • kvara = en la posició número quatre en una filera (tenint tres al davant)
  • deka = en la posició número deu en una filera (tenint nou al davant)

Als ordinals se'ls afegeix la terminació J, igual que passa amb els adjectius comuns

  • La sepan tagon de la semajno Dio elektis, ke ĝi estu pli sankta, ol la ses unuaj tagoj. - El setè dia de la setmana Deu el va triar per que fos més sant que els altres sis

Si s'afegeix la terminació A a un numeral composat per diversos mots, es pot posar-ho tot en una sola paraula però també es pot deixar apart les diferents paraules. En qualsevol cas, la terminació A es posa només al final. Si s'ajunten les paraules, es pot posar un guionet entre elles per a major claredat. Llavors es posen el guionets allà on hi ha els espais en el numeral compost original:

  • Hodiaŭ estas la dudek sepa (tago) de Marto. = ...dudek-sepa... - Avui és (el dia)vint-i-set de març. = ...dudek-sepa...

    (o ...dudeksepa...)

  • Georgo Vaŝington estis naskita la dudek duan de Februaro de la jaro mil sepcent tridek dua. = ...dudek-duan... mil-sepcent-tridek-dua. - george Washington va nèixer el vint-i-dos de febrer de l'any mil set-cents trenta dos. = ...dudek-duan... mil-sepcent-tridek-dua.

    En lloc de dudek-duan també es pot escriure dudekduan, però en lloc de mil-sepcent-tridek-dua cal evitar la forma milsepcenttridekdua, perquè és massa confusa.

  • Tio okazis en la okdekaj jaroj. = ...iam en la jaroj de 1980 ĝis 1989 inkluzive. - Allò va tenir lloc als anys vuitantes.= ...entre els anys 1980 i 1989, ambdós inclosos.
  • Ŝi estas la dua plej bona en nia klaso, kaj mi estas la tria. - Ella és la segona millor en el nostre grup-classe, i jo sóc la tercera.

    Només una és millor que nosaltres.

Quan una expressió ordinal té lloc al costat d'un numeral cardinal, cal posar l'expressió ordinal en primer lloc a fi d'evitar confusions:

  • Tio okazis iam en la unuaj dek tagoj. - Allò va passar en algun moment durant els primers deu dies.

    Si hom digués la dek unuaj tagoj hi hauria el risc que el receptor comprengués dek com una part d'una expressió ordinal, per tant com si hom digués la dek-unuaj tagoj.

Altres numerals amb terminació A.

Les paraules amb el sufix ON que porten terminació A són adjectius ordinaris.

  • duona = que té només la metitat de la seva grandària completa
  • triona = que té només una terça part de la seva grandària completa
  • centona = que té només una centena part de la seva grandària completa
  • Ĝi estas longa je duona metro. - Té una llargada de mig metre.

    La seva llargada és de 50 centímetres.

  • Kvaronan horon li restis. - Ell hi va romandre un quart d'hora.

    Ell hi va romandre quinze minuts.

Miliona, miliarda etc. són adjectius ordinaris que teòricament poden tenir diferents significats segons el context. Però a la pràctica només apareix el significat ordinal: Nia miliona kliento ricevos specialan donacon.

Nula també és un adjectiu ordinari que teòricament pot ser utilitzat amb diversos significats segons el context, per exemple amb significat ordinal: je la nula horo kaj tridek minutoj. A la pràctica es fa servir gairebé només amb el significat de "sense valor, invàlid, inexistent": Bruo potenca, nula esenco.

Els adjectius ordinals a partir de nombres mixtos teòricament són possibles, però amb prou feines recomanables: nia du-milion-unua kliento. És preferible que feu servir expressions amb la paraula numero: nia kliento numero du milionoj unu.

Numerals adverbials

Els numerals amb la terminació E tenen el mateix significat que les corresponents formes adjectives:

  • unue = en la primera posició
  • due = en la segona posició
  • dek-due, dek due = en la dotzena posició
  • Unue mi redonas al vi la monon, kiun vi pruntis al mi; due mi dankas vin por la prunto; trie mi petas vin ankaŭ poste prunti al mi, kiam mi bezonos monon. - En primer lloc et retorno els diners que em vas prestar; en segon lloc t'agraeixo el préstec; en tercer lloc et demano em tornis a deixar diners quan en necessiti.
  • Ĝi estas trione el plasto, trione el ligno kaj trione el metalo. - Consta d'una terça part de plàstic, d'una terça part de fusta i d'una terça part de metall.
  • Tiu monto estas eĉ ne centone tiel alta kiel Ĉomolungmo. = La alteco de tiu monto estas eĉ ne unu centono de la alteco de Ĉomolungmo (= Everesto). - Aquella muntanya no és ni una centena part tan alta com l'Everest. = L'altura d'aquella muntanya no és ni la centena part de l'altura de l'Everest.

Matisadors de numerals

Hom pot fer servir les preposicions ĝis, inter i po a fi de matisar numerals de diverses maneres:

  • Restas ĉirkaŭ dek personoj. = Restas proksimume dek personoj. - Romanen al voltant de deu persones. = Romanen aproximdament deu persones.
  • Ĝis ducent homoj povas eniri. = Maksimume ducent homoj povas eniri. - Hi poden entrar fins a dues centes persones. = Hi poden entrar un màxim de dues centes persones.
  • Ili kostas de kvin ĝis dek eŭrojn. = Ili kostas minimume kvin kaj maksimume dek eŭrojn. - Costen des de cinc fins a deu euros. = Costen un mínim de cinc euros i un màxim de deu euros.
  • Mi vidis inter cent kaj ducent homojn. = Mi vidis minimume cent kaj maksimume ducent homojn. - Vaig veure entre cent i dues centes persones. = Vaig veure com a mínim cent persones i com a màxim dues centes.
  • Aranĝu ilin en du vicoj, po ses en vico. = Aranĝu ilin en du vicoj, ses en ĉiu vico. - Organitzeu-los en dues fileres, amb sis persones per filera. = Organitzeu-los en dues fileres, amb sis persones a cada filera.

En oracions d'aquesta mena les preposicions concerneixen els substantiu que segueix, però tenen sentit només per al nombre. Si hom elimina el numeral, també n'ha d'eliminar el matisador, perquè aquest ja no té sentit:

  • Restas ĉirkaŭ dek personoj.Restas personoj. - Hi romanen unes deu persones. → Hi romanen persones.

    (Restas ĉirkaŭ personoj no té sentit.)

  • Mi vidis inter cent kaj ducent homojn.Mi vidis homojn. - Vaig veure entre cent i dues-centes persones. →Vaig veure persones.

    (Mi vidis inter homojn no té sentit.)

Per tant aquestes preposicions no indiquen una funció sintàctica quan matisen nombres. No són indicadors de funció, però tenen una funció adverbial: ĉirkaŭ = proksimume; de = minimume; ĝis = maksimume.

Els matisadors de numerals poden aparèixer juntament amb veritalbes indicadors de funció que indiquen la funció sintàctica de tota l'expressió:

  • Ĝi estis virino, kiu povis havi la aĝon de ĉirkaŭ sesdek jaroj. - Era una dona que podia tenir l'edat al voltant dels seixanta anys.

    Ĉirkaŭ afecta només el nombre sesdek. De indica la funció sintàctica de tota l'expressió ĉirkaŭ sesdek jaroj.

  • Nenie en la ĉirkaŭ cent jaroj la loko estis pli ŝanĝita, ol en unu malgranda frukta ĝardeno. - Cap lloc havia canviat més en un període aproximat de cent anys que un petit hort de fruites.

    El complement circumstancial de temps té la preposició en. Ĉirkaŭ només matisa el numeral cent.

  • Ili loĝos tie de ok ĝis naŭ jarojn. - Ells viuran allà de vuit fins a nou anys.

    El sintagma de ok ĝis naŭ jarojn és un complement circumstancial de durada temporal que ha de portar algun indicador de funció. Aquí només porta la terminació N. De ĝis només matisen els nombres.

  • Estis tiel malvarme, ke ili devis kuŝi sub po tri kovriloj. - Feia tant de fred que havien de jeure cada un sota tres capes.

    El sintagma sub po tri kovriloj és un complement circumstancial de lloc amb la preposició sub. Po només matisa el nombre tri.

  • Li havas ĉirkaŭ mil eŭrojn. - Ell té al voltant de mil euros.

    L'objecte ĉirkaŭ mil eŭrojn necessita la terminació N. Ĉirkaŭ només matisa el nombre mil.

En aquesta mena d'oracions hom fa servir aquestes partícules només com a matisadors i no com a preposicions — excepte po. En el cas de po l'ús de la llengua varia. Algunes persones sempre fan servir po com una preposició autèntica, la qual cosa significa que mai utilitzen la terminació N juntament amb la preposició po, encara que el sintagma faci de complement directe, per exemple Mi donis al ili po dek eŭroj. Altres sempre fan servir po d'una manera adverbial, i afegeixen la terminació N quan la funció sintàctica ho exigeix, per exemple Mi donis al ili po dek eŭrojn. Ambdós usos són totalment bons i correctes.

Expressions matemàtiques

Fórmula Pronunciació
2 + 2 = 4 Du kaj du faras kvar. / Du plus du estas kvar.
10 – 3 = 7 Dek minus tri faras sep.
22 × 6 = 132 Dudek du multiplikite per ses faras cent tridek du. / Dudekduoble ses estas cent tridek du. / Dudek du oble ses egalas al cent tridek du.
7:2 = 3,5 Sep dividite per du faras tri komo kvin.
46,987 kvardek ses komo naŭ ok sep (no ...komo naŭcent okdek sep)
10² = 100 La dua potenco de dek estas cent. / Dek kvadrate estas cent.
5³ = 125 La tria potenco de kvin estas cent dudek kvin. / Kvin kube estas cent dudek kvin.
  • Kvin kaj sep faras dek du. - Cinc i set fan dotze.
  • Dek kaj dek faras dudek. - Deu i deu fan vint.
  • Kvar kaj dek ok faras dudek du. - Quatre i divuit fan vint-i-dos.
  • Tridek kaj kvardek kvin faras sepdek kvin. - Trenta i quaranta-cinc fan setanta-cinc.
  • Kvinoble sep estas tridek kvin. - Cinc per set fan trenta-cinc.

El signe d'igualtat (=) es pot pronunciar com faras o bé estas o bé egalas (al), més o menys al gust de cadascú: du kaj du faras kvar, dek minus tri estas sep, du oble du egalas (al) kvar.

No useu el punt en lloc de la coma per als decimals. El punt es fa servir com a signe dels decimals només en alguns països. L'esperanto, com la majoria de països i de llengües, usa la coma per als decimals.

Fórmula Pronunciació
9403,5 km naŭ mil kvarcent tri komo kvin kilometroj / naŭ mil kvarcent tri kaj duona kilometroj
8,6 kg ok komo ses kilogramoj / ok kilogramoj (kaj) sescent gramoj
+37,7° (plus) tridek sep komo sep gradoj / tridek sep komo sep gradoj super nulo
49,75 USD kvardek naŭ komo sep kvin (Usonaj) dolaroj / kvardek naŭ (Usonaj) dolaroj (kaj) sepdek kvin cendoj

En algunes ocasions es poden sobreentendre les paraules per a unitats inferios com ara grams i cèntims en aquesta mena d'expressions: tri kilogramoj (kaj) sepcent, kvar dolaroj (kaj) sepdek kvin. Però cal tenir cura que no hi hagi cap dubte sobre la unitat inferior de què es tracta.

Hores

Per a indicar l'hora cal seguir alguna d'aquests models que segueixen. Les paraules horo i minutoj sovint se sobreentenen:

En xifres Pronunciació
3:15 (aŭ 15:15) Estas la tria (horo) (kaj) dek kvin (minutoj). / Estas dek kvin (minutoj) post la tria (horo).
9:45 (aŭ 21:45) Estas la naŭa (horo) (kaj) kvardek kvin (minutoj). / Estas dek kvin (minutoj) antaŭ la deka (horo).

Per a més claredat hom pot afegir les expressions en la antaŭtagmezo o bé antaŭtagmeze, i en la posttagmezo o bé posttagmeze. Però hom no pot fer servir el sistema de 24 hores:

  • Estas la dek-kvina (kaj) dek kvin. / Estas dek kvin post la dek-kvina. - Són les quinze hores i quinze. / És un quart de quatre de la tarda.
  • Estas la dudek-unua (kaj) kvardek kvin. / Estas dek kvin antaŭ la dudek-dua. - Són les vint-i-una hores i quaranta-cinc. / Són tres quarts de deu del vespre.

En lloc de 15 minutoj es pot dir kvarono, kvaronhoro o kvarona horo. En lloc de 30 minutoj es pot dir duono, duonhoro o duona horo.

Hom indica les hores amb numerals ordinals: tria, naŭa, dek-dua etc. Hom pregunta l'hora amb el pronom interrogatiu kiom + terminació A → kioma.

  • kiom? - ¿Quant? ¿Quants?tri, naŭ, dek du, dudek unu...
  • kioma? - ¿Quantè?tria, naŭa, dek-dua, dudek-unua...

  • Kioma horo estas, gardisto? - ¿Quina hora és, guardià?
  • Kioma horo estis, kiam vi alvenis? - ¿Quina hora era quan vas arribar?

Per a indicar quant té lloc una cosa cal fer servir un indicador de funció, normalment je, antaŭ, post, ĝis o ĉirkaŭ:

  • Je (la) kioma horo okazis tio? - ¿A quina hora es va esdevenir això?
  • Tio okazis je la tria kaj kvardek. - Això es va esdevenir a les tres i quaranta.
  • Ni devas manĝi antaŭ la oka. - Hem de menjar abans de les vuit.
  • Post la dek-unua horo ĉio devas esti preta. - Després de les dotze tot ha d'estar preparat.

Quan es tracta de les hores, cal evitar l'indicador de funció N perquè hi ha el perill de confondre l'hora amb la data, que també s'expressa amb numerals ordinals: je la tria = "je la tria horo", la trian = "en la tria tago de la monato".

Dates

Les dates s'indiquen seguint aquests models. Les paraules tago i en la jaro sovint s'elideixen:

  • Estis la tria (tago) de Decembro (en la jaro) mil naŭcent naŭdek unu. - Era el (dia) tres de desembre de (l'any) mil nou-cents noranta-u.
  • Hodiaŭ estas la dua (tago) de Majo (en la jaro) du mil kvin. - Avui és el (dia) dos de maig de (l'any) 2005.
  • Morgaŭ estos la dudek kvina (tago) de Julio (en la jaro) du mil dek. - Demà serà el (dia) quinze de juliol de (l'any) dos mil deu.

Per als anys també es poden fer servir els numerals ordinals, però això cada vegada és menys habitual: Estis la lasta de Januaro (en la jaro) mil-okcent-okdek-sepa.

Entre el dia i el mes cal usar sempre de, perquè el numeral ordinal no fa referència al mes, sinó a la paraula tago, que normalment és elidida: la unua de Majo = la unua tago de Majo, la dek-tria de Decembro = la dek-tria tago de Decembro. Si algú diu la unua Majo, això vol dir el primer d'una sèrie de mesos de maig.

Per a indicar la data en què una cosa va tenir lloc, en té o en tindrà, cal fer servir un indicador de funció adequat. Sovint hom fa servir la terminació N:

  • Ili venos la sepan (tagon) de Marto. = Ili venos en la sepa (tago) de Marto. - Vindran el set de març.
  • La unuan de Majo ili komencis sian vojaĝon. = En la unua (tago) de Majo... - Van començar el vitage el primer de maig.
  • Mi laboris tie ĝis la unua de Aŭgusto mil naŭcent sesdek. - Hi vaig treballar fins al primer d'agost del mil nou-cents seixanta.

  • Antaŭ la lasta tago de Junio vi devas trovi laboron. - Has de trobar feina abans del darrer dia de juny.
  • Post la dek kvina de Marto ŝi loĝos ĉe mi. - A partir del quinze de març viurà amb mi.
Tornar a dalt