La preposició de té molts significats. A causa d'aquestamultitud de singificats a vegades poden tenir lloc ambigüitats. Aleshores hom pot afegir algunes expressions clarificadores, o triar una altra preposició.
Partença
La preposició de bàsicament indica el lloc on comença un moviment:
- Mi venas de la avo, kaj mi iras nun al la onklo. - Vinc de l'avi i ara vaig a l'oncle.
- La vento forblovis de mia kapo la ĉapon. - El vent va fer volar del cap el gorro que portava.
- Ilia vojaĝo de Delhio al Kalkato estis tre longedaŭra. - El seu viatge a Delhi i Calcuta va ser molt llarg.
- Rekta linio estas la plej mallonga vojo de unu punkto al alia. - La línia recta és el camí més curt d'un punt a un altre.
- For de tie ĉi! - Lluny d'aquí!
En cas que faci falta més claredat es pot dir for de o disde: La polico prenis la ŝtelitan monon for de la rabisto / disde la rabisto. (La policia va agafar els diners [de les mans] del lladre.) Si es digués: ...la ŝtelitan monon de la rabisto, es podria entendre que fem servir el possessiu de: "...la ŝtelitan monon, kiu apartenis al la rabisto."
Origen, causa
De pot indicar origen o causa:
- De la patro mi ricevis libron, kaj de la frato mi ricevis plumon. - Del pare vaig rebre un llibre, i del germà vaig rebre una ploma.
- La hebreoj estas Izraelidoj, ĉar ili devenas de Izraelo. - Els hebreus són israelites, perquè provenen d'Israel.
- Francisko de Asizo = aquell Francesc, que prové de la ciutat d'Assís = Francisko el Asizo - Francesc d'Assís
-
Li paliĝis de timo kaj poste li ruĝiĝis de honto. = ...pro timo... pro honto. - Ell va empalidir de por i després es va envermellir de vergonya. = ...a causa de la por... a causa de la vergonya.
Per tal d'indicar causa, normalment es pot dir pro i vegades el.
- Ebria de feliĉo, mi alkroĉiĝis al lia kolo. - Embriac de felicitat, em vaig enganxar al seu coll.
Dissemblança, i semblants.
La preposició de sovint indica dissemblança, distinció, contrast, caràcter separat, llunyanita:
- Mi povus diferencigi la saĝajn de la malsaĝaj! - Podria diferenciar els sensats dels insensats!
- Kial Vi kaŝas vin de mi? - Perquè t'amagues de mi?
- Nun mi iom liberiĝis de la plej urĝaj el miaj kolektiĝintaj laboroj. - Ara m'he alliberat una mica de la pila de treballs més urgents.
- Ĝi estas libera de malsanoj. - està lliure de malalties.
- Ili loĝas malproksime de ni. - (Ells) Viuen lluny de nosaltres.
Temps
De també pot indicar el moment d'inici d'una acció o d'un estat que es perllonga en el temps:
- Li laboras de la sesa horo matene. - (Ell) Treballa des de les sis del matí.
- De nun mi ne plu manĝos viandon. - Des d'ara ja no menjaré més carn.
- Mi konas lin de longa tempo. - El coneixo de fa temps.
Perquè quedi clar que es tracta de temps, hom pot dir ekde o de post:
- ekde
- des del començament de
- de post
- des de la fi de
Si es tracta d'un punt en el temps, gairebé no hi ha diferència entre ekde i depost, però si es tracta de durada en el temps, la diferència és més gran: depost ŝia vivo = ekde ŝia morto.
Pertinença
Sovint de expressa pertinença (= possessió, tinença, contigüitat, vinculació, parentiu,...):
-
Jen kuŝas la ĉapelo de la patro. - Aquí es troba el barret del pare.
El barret pertany al pare com a possessió o propietat.
-
La dentoj de leono estas akraj. - Les dents del lleó són esmolades.
Les dents pertanyen al lleó com a parts del cos.
-
Sur la bordo de la maro staris amaso da homoj. - A la vora del mar hi havia una munió de gent.
La vora pertany al mar perque es troba a ram d'ella.
-
Januaro estas la unua monato de la jaro. - Gener és el primer mes de l'any.
Els mesos són parts de l'any.
-
La filo de la reĝo ŝin renkontis. - El fill del rei es va reunir amb ella.
El fill pertany al rei com a parent.
-
Mi legos poemon de Zamenhof. - Llegiré un poema de Zamenhof.
El poema pertany a Zamenhof perque n'és l'autor.
-
Glaso de vino estas glaso, en kiu antaŭe sin trovis vino, aŭ kiun oni uzas por vino. - Un got de vi és un got que anteriorment contenia vi o que s'usa per veure vi.
El got pertany al vi perque està destinat i usat per al vi.
-
Ŝi estas profesoro de matematiko. - Ella és professora de matemàtiques.
El professor pertany a les matemàtiques perque és la seva especialitat. També es pot fer servir pri.
-
Tiu libro estas de Karlo. - Aquest llibre és del Carles.
En general s'usa més aparteni + al: Tiu libro apartenas al Karlo.
-
Ĝi estas de mi. - Això és de mi.
Habitualment es diu: Ĝi estas mia.Ĝi apartenas al mi.
Subjecte, agent, complement directe
Una expressió amb de que sigui complement d'un substantiu d'acció normalment indica l'agent o complement directe semàntic d'un verb:
-
La kanto de la birdoj estas agrabla. - El cant dels ocells era agradable.
Els ocells canten.
-
Li tuj faris, kion mi volis, kaj mi dankis lin por la tuja plenumo de mia deziro. - Ell va fer desseguida el que volia i li vaig agrair per la rapidesa en complir el meu desig.
Ell va complir el meu desig.
Per deixar més clar que es tracta del subjecte semàntic es pot fer servir fare de (per part de, a càrrec de): Hodiaŭ posttagmeze okazos akcepto fare de la urbestro. (Aquest vespré hi haurà una recepció a càrrec del batlle.) El batlle rebrà algú.
Remarca: Alguns escurcen fare de a far, però es desaconsella fer servir aquesta paraula.
En relació amb el participi passiu, en la majoria dels casos de indica l'agent:
-
Ŝi estas amata de ĉiuj. - Ella és estimada per tothom.
Tothom l'estima.
-
Li estis murdita de nekonato. - Ell va ser mossegat per un desconegut.
Un desconegut el va mossegar.
-
La montoj estis kovritaj de neĝo. - Les montanyes eren cobertes per la neu.
La neu cobria les montanyes.
També es pot dir fare de: La infano estis forprenita fare de la patrino. (el nen va ser agafat [de les mans] de la mare.) Però amb el participi passiu n'hi ha prou amb la preposició de. Si voleu posar una expressió amb de adherida al participi passiu, es poden desfer ambigüitats fent servir disde, for de, ekde o semblants: La infano estis forprenita disde la patrino. El lloc d'on el nen va ser agafat era la seva mare.
Qualitat
De a vegades indica qualitat, consistència o mesura:
- Ŝi estas virino de meza aĝo. = Ŝi estas mezaĝa virino. - Ella és una dona d'edat mitjana. = Ella és una dona dins la mitjana.
- Li havas harojn de nedifinita koloro. - (Ell) Té els cabells d'un color indefinit.
- Li estas de meza kresko. - (Ell)Correspon a un creixement mitjà.
- bukedo de rozoj pom, que consisteix en roses
- reto de komputiloj xarxa, que consisteix en ordinadors
- La knabo havis aĝon de nur ses jaroj. - El noi tenia només sis anys.